Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pressupostos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pressupostos. Mostrar tots els missatges

dimecres, 4 d’abril del 2018

PITES, PITES, PITES, PITES...!!


La prova més evident de la debilitat d’un govern és no poder aprovar els pressupostos. El darrer govern de Felipe González va caure precisament per això, al no comptar amb el suport del grup Català del Congrés, aliat tradicional dels socialistes (i després del PP)
Però abans d’arribar a aquest punt, el govern de torn mira d’atraure altres grups per a poder tenir la majoria suficient a l’hora d’aprovar-los, la qual cosa no és sempre fàcil.
I per aconseguir-ho els ha d’acontentar... I com sé fa? Molt fàcil: atenen algunes de les seves peticions. Com una mena de granger que va repartint el menjar a les seves gallines: pites, pites, pites, pites...! I es gallines van picant tot allò que va caient de la ma del granger...

Primer que a ningú, el partit al govern (en aquest cas el PP), mira de convèncer als altres partits de la dreta espanyolista. Actualment el partit que a nivell de l’Estat està més proper a les tesis del PP és, com sabeu el d’Albert Rivera. Després és Ciudadanos qui mira de convèncer al PSOE que actualment ningú sap si és carn o peix. Està clar que la suma dels tres partits seria més que suficient per aprovar-los. També s’ha parlat de que el PSOE podés cedir els vots d’alguns diputats fins aconseguir majoria suficient. De moment sembla que aquesta possibilitat no acaba d’agradar el PSOE.
Els darrers pressupostos aprovats pel PP van comptar amb el vot favorable del PNB que així, va veure com la pluja de milions queia sobre Euskadi. Però aquesta vegada ja ha dit que no els votarà, al menys que el PP retiri l’aplicació de l’article 155 a Catalunya.

La invitació a votar uns pressupostos a canvi d’alguna contrapartida és una arma de doble tall. Si els hi dones suport i aconsegueixes aprovar les esmenes i aconseguir part dels teus propòsits, bé. Però si hi votes en contra i els pressupostos acaben aprovant-se, després té poden acabar culpant  per no haver-los votat i no haver aconseguit les teves peticions en detriment de determinats col·lectius. Bé, tot plegat una mica enrevessat.
Tal i com s’ha anat dient els darrers dies, Montoro ha mirat de premiar dos dels col·lectius més importants i que, des de la crisi, havien estat els més perjudicats: pensionistes i treballadors públics. Heu de tenir en compte que quan se parla de treballadors públics no només són els funcionaris de l’Estat, sinó també els de les administracions autonòmiques i locals.
Com sabeu en el cas dels pensionistes només hi sortiran beneficiats els que cobren les pensions més baixes. A la resta que ens bombin! En canvi, els treballadors públics ho seran tots però cal dir que els A1, els de superior categoria no han estat mai perjudicats, ja que l’Administració sempre troba la manera de compensar-los. Us sonen les bufandes?    
Si Rajoy no aprova els pressupostos per al 2018 pot prorrogar els de l’any passat i no passaria pràcticament res. Excepte aquelles partides que contemplen millores importants com les que he citat als paràgrafs anteriors. Però no crec que dissolgui les Càmeres i convoqui eleccions legislatives. Però l’oposició bé podria presentar una moció de censura que, des del meu punt de vista ja triguen massa.

dimecres, 17 de maig del 2017

FERRAN BEL: PRESSUPOSTOS ‘PÈSSIMS I DECEBEDORS’

Gonell, Montilla i Aspa el dia de la inauguració del Passador (Foto: meva)
Segons informa l’Aguaita, l’alcalde de Tortosa i diputat al Congrés Sr. Ferran Bel (Fem-ho  –recordeu?-) ha qualificat de pèssims i decebedors els pressupostos generals de l’Estat per al 2017 respecte a les inversions previstes per al territori.
Quina novetat Sr. Bel!! Tot i que no he arribat a tenir càrrecs tan importants i alts com vostè, ni que sigui per edat, porto molts més anys en política i la lletra de la seva cançó ja fa anys que la vinc escoltant. De tant en tant canvia l’intèrpret, però la lletra i fins i tot la música, sempre és la mateixa.
Mireu, encara recordo quan el govern de l’Estat (i molt possiblement governaven els socialistes, no ho recordo), es posaven les medalles per la gran inversió que feien al nostre territori. Sabeu quina era la partida més gran que hi destinaven per aquell any? La construcció de la doble via fèrria. Dintre de la comarca del Montsià, una vegada inutilitzada l’estació de Freginals, només quedava la d’Ulldecona on la parada de trens era insignificant. A la comarca del Baix Ebre n’hi ha alguna més, però ja sabeu com han funcionat tradicionalment els trens que porten els ebrencs cap a Tarragona i Barcelona...
Lo Passador. 

Per molt que es queixi el Sr. Bel, el Govern de la Generalitat, format per membres del PDeCAT (el seu partit) i ERC, tampoc és que ens hagin tractat força millor als darrers pressupostos: 26,5 milions.  
I podríem donar les gràcies si s’acabés invertint tot el pressupost destinat Igual en un  cas com en l’altre), ja que l’experiència me diu també que una part important no s’acaba fent perquè les obres no s’acaben d’executar. Recordeu-vos per exemple els anys que van estar aturades les obres de l’autovia entre Tortosa i l’Aldea (de fet encara no està acabada) o les de la circumval·lació de l’Aldea.
Mal que els pugui pesar a alguns, els anys que més inversió es va fer a les Terres de l’Ebre va ser durant els governs dels presidents Maragall i Montilla. Així, de sobte, me venen al cap, la seu dels jutjats d’Amposta o el col·legi Consol Ferré, també d’Amposta, la millora de la carretera entre Tortosa i Ulldecona, però sobre tot, sobre tot, lo Passador, el pont que uneix les poblacions de Deltebre i Sant Jaume d’Enveja.
Les Terres de l’Ebre som Reserva de la Biosfera, tenim dos parcs naturals, el dels Ports i el del Delta de l’Ebre, escriptors i artistes diversos, una gastronomia envejable que compta amb 3 restaurants amb una estrella Michelin, a part d’història, cultura i folklore propis... I podríem continuar. Però en contrapartida tenim una mancança enorme: la poca població pel territori que som.
A part d’això, tradicionalment, els nostres polítics no han anat mai de la ma. Normalment quan s’està a l’oposició es diu una cosa que s’oblida ràpidament quan s’arriba al govern. Amb l’agreujant de que els nostres representants dels partits que governen, tampoc exigeixen el que haurien d’exigir. Ha dimitit mai cap diputat per considerar escasses les inversions que s’hi fan al territori? Saben que si ho fan duraran com a molt el que duri la legislatura i, per tant, si volen conservar la cadira, millor estar callats.
Està bé sortir als mitjans reivindicant més inversions per al territori, però s’ha de ser igual de contundent als despatxos que és allà on més efectives són les reivindicacions.  

dimarts, 4 d’abril del 2017

EMBOLICA QUE FA FORT

De Ferreres, al Periódico. 
Que els pressupostos generals de la Generalitat de Catalunya acabarien al Tribunal Constitucional estava cantat fins i tot des d’abans d’aprovar-se ja que tant el Consell de Garanties Estatutàries (òrgan depenen del propi Govern català), com els lletrats de la Mesa del Parlament, j havien advertit que destinar una partida per a fer una consulta (tot i no s’especifica quina consulta), seria inconstitucional. No obstant, tant el govern, com els grups independentistes del Parlament (JxS i les CUP) fent cas omís als dos dictàmens, van decidir tirar-los endavant sense treure el polèmic apartat.
I no és que me sembli malament que vulguin tirar el carro pel pedregar. De fet no me fa ni fred ni calor... Però el que sí que els demanaria és CO-HE-RÈN-CIA, ja que me sembla que alguns dels parlamentaris i membres del govern no ho acaben de tenir clar. Si es decideix desobeir, es desobeeix i sinó s’han atendre a les conseqüències i no anar esquinçant-se les vestidures com va fer per exemple l’Oriol Junqueras.  
No sabria concretar quan se va dir, si abans o després de que el PP portés els grans comptes catalans davant el TC, però es va dir que, en tot cas, el veredicte del TC no afectaria a la resta dels pressupostos.
No obstant, Junqueras, el vicepresident econòmic va fer tot un al·legat sobre el fet que el PP havia portat davant el TC els pressupostos més socials quan no havia portat mai els pressupostos de les retallades...
Des del meu punt de vista no me sembla gens procedent els discurs de Junqueras. Tot i que els seus estudis potser no siguin els més apropiats per a estar al front de l’economia catalana (és llicenciat en Història Contemporània i doctor en Història de l’Economia), el considero una persona de vàlua i que, de ben segur s’ha sabut rodejar d’experts en la matèria i que per tant, no hauria de sortir per embolicar la troca com me sembla que va fer la setmana passada.
Si, con diuen, el TC només dictaminarà sobre la partida reservada a fer la consulta i no sobre la resta, és evident que el nostre Govern podrà aplicar sense cap tipus de problema la resta de les partides, ja siguin socials, culturals, al desenvolupament, la cooperació o les que siguin...  Què pretenia Junqueras amb les seves declaracions? Enganyar a la ciutadania? Acontentar el sector independentista?
Per una altra banda, vaig llegir que s’obligarà a tots els consellers que, de forma explícita donin suport als referèndum... No n’hi ha prou que implícitament l’acceptin? O és que saben que hi ha algú que és reticent?
Tot i es diu que no es pot donar res per fet, me pensava que tots els membres de l’actual Govern català ho tenien clar i que no hi havia fissures entre els seus membres.
Bé, en tot cas me va sorprendre la notícia de que si no donaven suport expressament a la consulta cessarien com a consellers. Potser sigui una forma més d’embolicar la troca i anar generant notícies per a que sembli que s’està fent molt quan a l’hora de la veritat s’estan donant pals de cec a tort i a dret sense aconseguir els resultats desitjats.      

dilluns, 20 de març del 2017

NO PER CÓRRER MÉS S'ARRIBA ABANS

De Faro a Diari de Tarragona.
TV3 obria ahir els programes informatius amb la notícia de que Iceta havia amenaçat en portar al Constitucional els Pressupostos de la Generalitat per al 2017 si aquest incloïen una partida per a organitzar una consulta.
Quan una notícia com aquesta (des del meu punt de vista té una importància relativa) obre un informatiu, o és que durant els darreres hores no s’han generat notícies importants o bé es vol fer la guitza al protagonista de la notícia que s’està donant.

Dos puntualitzacions:

-No donaré suport al PSC en aquesta decisió (ni en moltes d’altres)

-Me decanto per la segona opinió: TV3 vol fer la guitza als socialistes.

Personalment sóc de l’opinió de que Iceta no hauria d’haver fet aquest anuncia. Què pretén? Avançar-se a la resta de partits espanyolistes?
Conec de sobres l’argumentació. No fa gaires dies, el Consell de Garanties Estatutàries va dictaminar que si es destina una partida dels Pressupostos de la Generalitat per al 2017 per a fer una consulta, seria inconstitucional. Tot i això, JxS més les CUP han decidit tirar pel recte i no fer cas al Consell. Aquí cadascú a la seva bola...
Però hi torno: Era necessari fer l’anuncia abans que ningú? Si és Arrimadas la cap de l’oposició, no s’hauria d’haver deixat que C’s fossin els primers en fer l’anunci? O el PP, tan me dóna...  Quina pressa tenia el Primer Secretari Socialista? No per córrer més sempre s’arriba primer... De vegades l’única cosa que aconsegueixes és que la gent sé fixi més en un i això no té perquè ser sempre bo.
El PSC de l’època de Maragall, d’Obiols o de Raventós, haurien actuat de la mateixa manera? Difícil saber-ho, però me dento pelno.  
En política, com a qualsevol cosa que facis a la vida, has de saber triar els companys de viatge i a hores d’ara no me sembla que el PP i C’s siguin els millors companys possibles per als socialistes, al menys els que més desitgem una part de la militància, aquells que creiem que el PSC hauria ser un autèntic partit d’esquerres i catalanista, però sembla ser que cada vegada vira més cap a d’altres posicions més allunyades d’allò que representava fa anys.
Es fa difícil entendre com ahir, càrrecs i militants socialistes van donar suport a la manifestació organitzada per Societat Civil Catalana. Una manifestació on la concentració de banderes espanyoles era ben visible. Algunes d’elles amb toro, al menys una de la Legión i, tot i que no ho he pogut constatar, pareix ser que també n’hi havia alguna de preconstitucional. Durant el dia d’avui no he vist ni escoltat cap declaració d’Iceta rebutjant el signe de la manifestació...  
Si el PSC d’avui s’identifica amb idees com les que representa Societat Civil Catalana, evidentment cada dia que passi me sentiré menys socialista. Per tant, potser no calgui que m’hagi d’esperar veure si la Cabdilla d’Andalusia aconsegueix finalment controlar el PSOE (i de facto el PSC)... Marxaré abans!          

dimecres, 8 de febrer del 2017

LA DARRERA ENQUESTA DEL CIS

Ahir es va fer pública la darrera enquesta del CIS. Si fem una lectura ràpida ens en adonarem que el PP baixa, Podemos baixa, el PSOE remunta i C’s baixa. Ens diu alguna cosa aquest sondeig? Molt poca cosa, la veritat.  
De vegades el resultat d’un sondeig és tan canviant com l’hora. Per això sempre donen un marge d’error. Dir que un determinat partit puja o baixa sovint depèn de situacions puntuals. De fets aïllats com pot ser un tema judicial o una disputa entre líders.
Tot i que sembla que l’únic gran partit que puja és el PSOE, cal tenir en compte que ara mateix s’està vivint un període de certa bonança interna que, efectivament, pot canviar dintre d’uns pocs mesos quan s’apropi el congrés que s’ha de fer (crec recordar que el mes de maig)
De totes maneres les tendències no canvien substancialment respecte al darrer gran sondeig que va significar les eleccions generals del passat juny. El PP seguiria guanyant, tot i els judici per la Gürtel i les derrotes que pateix al Congrés on ja no té majoria absoluta com va tenir entre 2011 i 2015.
Que Podemos segueixi com a segona força també ens diu ben poc. Abans de les passades generals, semblava que, finalment, els de Pablo Iglesias II tindria uns millors resultats que el PSOE i tal com es va veure, finalment no va ser així. Quan es va fer el sondeig les discrepàncies entre els seus dos màxims líders encara no s’havien exterioritzat tant comen els últims dies. Ara Pablo Iglesias II i Íñigo Errejón estan a la grenya i, de fer-se ara el sondeig, segurament aquest fet quedaria reflectit amb un descens de la formació lila.
El partit de Albert Rivera tampoc té variacions significatives. Evidentment tampoc no ha recollit el congrés de C’s del passat cap de setmana on, entre d’altres coses, ha tret la paraula socialdemòcrata dels seus estatuts que ara els defineix com a progressistes i liberals, per aquells que s’ho vulguin creure...
Vull pensar que la propera enquesta que es faci al respecte serà molt diferent. Políticament parlant, la propera gran cita serà el debat dels Pressupostos General de l’Estat que, ara per ara, el PSOE no està per la labor d’aprovar-los.
La setmana passada, al programa el Intermedio de la Sexta, Thaïs Villas va recordar a Patxi López i a un altre diputat socialista que encara li devien 50€ a Gonzo per haver-se abstingut a la investidura de Rajoy quan havien dit que votarien en contra. Ara Tahïs Villas va reptar als dos diputats a un doble o res a que canviarien d’opinió i que finalment el PSOE facilitaria l’aprovació dels grans comptes de l’Estat per aquest any.
Petits grans detalls com aquest són els que poden fer variar un sondeig, tot i que per a capgirar uns resultats electorals cal alguna cosa més. Com per exemple un líder carismàtic que sigui capaç de reconduir la situació del partit, d’unir a tots els sectors al seu costat i d’il·lusionar a l’electorat tradicional amb un programa d’esquerres pensat per a les persones i no per acontentar els lobbys.    
Per cert, la enquesta del CIS també contempla la valoració dels principals líders nacionals. Els millors valorats són Joan Camprubí de Compromís i Xavi Domènech d’en Comú Podem. Al PSOE, a manca de líder, han valorat al president de la gestora Javier Fernández que no ha tret un mal resultat, tot i que no ha aprovat. Rajoy, com sempre és un dels líders pitjors valorats per la ciutadania, tot i que aquesta vegada no ha quedat l’últim. Com dirien a l’APM, el pitjor dels pitjors és Pablo Iglesias II, el líder de Podemos. Per què serà?
Sé li hauria de preguntar a Íñigo Errejón.              

dimecres, 25 de gener del 2017

PER UN GRAPAT D’EUROS (Catalans)

Catalunya tindrà pressupostos o no en tindrà?

Si no hi ha pressupostos haurà referèndum?

Anem cap a un avançament electoral?

Es tornarà a presentar Mas?

Aquestes deuen de ser les preguntes que més s’estan fent ara mateix la major part de la classe polític catalana.
La CUP estira i no s’arronsa, mentre que Junts pel Sí cedeixen però no el suficient com per acontentar als únics que, pel que sembla, li poden aprovar els pressupostos.
La situació és bastant similar a la de trobar-se a un carreró sense sortida o al nou concurs que s’està fent ara mateix a TV3 en substitució del Gran Dictat: Tot o res. I quan es juga a aquest joc, no cal ni dir-ho, és molt arriscat.
La darrera concessió que JxS ha fet als cupaires ha estat acceptar augmentar de la plantilla de professors per al curs vinent i gravar els vehicles que més contaminen.
Però els diputats de la CUP demanen apujar l’IRPF a les rendes més altes, les que superin els 60.000 euros bruts anuals, així com l’impost de successions i donacions que, evidentment , afectaria més a les famílies amb més patrimoni.
Suposo que tu, amic lector, com jo, la mesura no té sembla malament. Si han de pagar els que més tenen, endavant... Mentre no toquin les nostres butxaques...  Llavors perquè els de JxS no volen. Suposo que algú ha calculat quan es podria recaptar de més i quins forats podrien tapar-se dels comptes de la Generalitat.
Bé, jo aquí matisaria una cosa. Suposo que els que no volen són els del PDEcat (com sabeu l’antiga Convergència. És evident que una part important de la classe benestant han votat tradicionalment CiU. A part és una classe molt influent amb qui volen mantenir una bona relació. Apujar-los els impostos suposaria trencar aquesta situació amb les conseqüències negatives que això podria comportar de cara el futur.
Què pensa sobre aquest tema ERC? Difícil saber quina és l’opinió generalitzada d’ERC, ja que no recordo que s’hagin pronunciat sobre aquest tema, segurament per no erosionar les relacions dels dos partits majoritaris que conformen JxS. Ara bé, si voleu que us doni la meva opinió, ERC estaria molt més prop de les posicions de la CUP que no de la dels seus socis de candidatura i govern.
Fa uns dies vaig llegir unes declaracions d’un dirigent del PDEcat (no recordo qui) que deia que la formació (quan encara era CDC) ja va sacrificar a Mas. Va sacrificar a Mas amb tot el dolor que els va causar la mesura i perquè, tal com deia al començament, quan es juga a tot o res, has d’estar disposat a perdre.
L’aprovació del pressupost està en mans de l’assemblea que les CUP faran dissabte. Ara només s’ha d’esperar que no acabi en un empat a 1.515 com ja va passar a finals de 2015.
Si els militants de la formació anticapitalista donen el vist i plau per aprovar els pressupostos, el més previsible és que vagi tot com està previst. Ara bé, si la resposta és no, s’haurà d’anar a l’avançament electoral que, a hores d’ara sembla que beneficiaria a ERC més que a cap altre partit.
La passada setmana va ser l’aniversari de Sergi Saladiè, diputat per les CUP per Tarragona, i quan el vaig felicitar ja li vaig dir: no cediu ni un mil·límetre. Es clar que no depèn només d’ell.

dimarts, 31 de maig del 2016

ELS ‘NÚMEROS’ DONEN LA RAÓ

Qui ens havia de dir als sociates com jo que vàrem donar suport als governs Tripartits què les CUP acabarien lloant els pressupostos que es feien en aquella època?
Per què? A veure, estem per la desconnexió o no? Estem per la feina o no? Els de les CUP ho tenen clar, els republicans sí, però no i els convergents al seu rotllo, es a dir, parlar molt per acabar fent els que els interessa. És la política amic!
Fa uns mesos el souffle de l’independentisme estava més crescut que mai. La desconnexió havia d’arribar a partir del 20-S, després de celebrar les eleccions de la nostra vida. Mas va apostar fort i va perdre una vegada més. Segurament pel seu orgull no ho admetrà mai, però des de que va recuperar la Generalitat, els resultats de CiU primer i de CDC més tard han anat de mal en pitjor.
Després d’aconseguir pactar amb ERC per a presentar-se en llistes conjuntes a les que també hi van sumar a gent que més que pes polític van aportar pes folklòric (tot s’hi valia a l’hora de mirar d’esgarrapar vots d’aquí i d’allà), Mas no s’hauria pensat mai que, finalment, hagués de donar un pas al costat... Qualsevol altre hauria donat un pas enrere de forma definitiva, però la vanitat de Mas és la seva qualitat més negativa. Un ha de ser conscient quan sobra i quan se’n ha d’anar, però no és el cas d’Arturo.
La pressió de les CUP, finalment va tenir el seu fruit i Arturo va haver d’apartar-se i posar el seu substitut Puigdemont per a salvar in extremis la formació del nou govern. Però aviat van sortir les primeres veus que posaven en dubte els 18 mesos que s’havien fixat per arribar a Ítaca. Per a viatjar cap a la independència es necessiten unes sé necessiten unes sàrries molts més grans i resistents que les que havien previst.
Per a les CUP aquestes sàrries (pressupostos) haurien de ser els de la desconnexió definitiva. Però per a ser així primer s’han d’aconseguir recursos suficients i no s’ha d’improvisar res. Mentre els ingressos pressupostats segueixin depenent de les transferències econòmiques de Madrid, difícilment Catalunya tindrà l’autonomia financera suficient per a afrontar el viatge. Tal com ens apropem als teòrics 18 mesos, els terminis es van ampliant, fins al punt de que ja no es parla de temps.
Érem molts els escèptics o pragmàtics que ens miràvem incrèduls la nova situació, mentre molts d’altres més que amb optimisme s’ho miraven amb complaença i fe cega amb el líder i convençuts que els guiava pel camí adequat.  
La vida avança irremediablement i mai s’atura. Ara ja són molts els que veuen esvair la seva il·lusió i se’n adonen que encara que sigui el camí correcte està ple d’entrebancs (sentències del TC) que faran retardar el viatge. Fins i tot gent de dintre del govern i que ja havien estat amb Mas, anuncien el cataclisme.
Em refereixo a l'ara Coneller de Cultura Santi Vila que havia estat resposable de Territori i Sostenibilitat en el govern anterior. Vila accepta que el full de ruta es va fer per amagar les retallades que estava aplicant el govern de Mas...
Quan un mal govern està al front d'un país, per a seguir endavant i tenir ocupats els seus ciutadans necessita reforçar i ampliar les campanyes de propaganda. La propaganda amaga la realitat i enganya al poble. Els convergents amb això sempre han estat uns mestres. Des de la Generalitat al més petits dels ajuntaments. Què demana el poble? Donem-li! No importa si ens demanen la lluna o dos dies més de bous, l'important és tenir-lo content.
Però la realitat (o sigui els números), són els que són i acaben donant la raó a qui la té, al mateix temps que posa al descobert les mentides d'aquells que volen mantenir-se al poder a qualsevol preu.              

dijous, 2 d’octubre del 2014

ELS PRESSUPOSTOS DE LA RECUPERACIÓ... MANDE?


Fa temps que tinc el convenciment de que el govern d’Espanya ens pren per babaus, sobre tot als catalans. I ja no parlo del procés en el que està immersa la societat catalana, sinó del tema dels calers, allò que sempre s’ha dit que és el que més ens interessa als catalans i potser no els hi falta raó si ens atenem a la situació de la família que, possiblement més s’havia identificat amb Catalunya en els darrers 30 anys: els Pujol.
Però avui no us parlaré ni de la consulta ni del clan Pujol, sinó dels pressupostos per al 2015 que va presentar el ministre econòmic Cristobal Montoro dimarts passat al Congrés.
Diu el PP que són els pressupostos de la recuperació econòmica, però sense analitzar-los a fons, només pel que han dit les informacions periodístiques que han sortit, no ho són ni de bon tros.
Encara que avui hem tingut una dada positiva (el comportament de l’atur durant el mes de setembre ha estat el millor en molts d’anys –tal vegada de sempre per aquest mes-), el cert és que segueix havent-hi una gran taxa d’atur i només per això, s’hauria de ser molt més prudent a l’hora de fer valoracions triomfalistes.
El govern d’Espanya, una vegada més ens menteix i portarà a aprovació uns números que sap que són del tot irreals i que menyspreen els col·lectius més desafavorits: aturats, jubilats i pensionistes: 2,66 milions d’aturats no rebran cap tipus de prestació.  
Precisament quest col·lectiu, del que sempre s’ha dit que votaven el partit que governava, s’ho haurien de repensar abans de dipositar el seu vot cap a finals de 2015 (previsiblement)
L’actual govern de Rajoy va establir una nova pujada de les pensions (abans l’augment anava en consonància a la inflació), establint un mínim del 0,25% que quasi és el mateix que dir que es congelen.
El mateix tracte (o pitjor) tindran els funcionaris i d’altres col·lectius que cobren de l’Estat, ja que un any més (i ja em portem 4) veurem, ara sí, congelat el nostre sou.
Però deixem a banda els sous i mirem el capítol d’inversions. Per a Catalunya està previst que s’inverteixin 1.72 milions d’euros, una xifra molt per baix del que fixa l’Estatut d’Autonomia. Si això és una mostra del tracte que rebem de Madrid, no m’estanya que cada cop siguin més el qui vulguin donar un cop de porta.   
També crida l’atenció que més de la meitat de la inversió prevista per Foment estigui destinada a noves obres de l’AVE. I un es pregunta: després de portar l’alta velocitat a les principals ciutats (on encara resulta rendible), on pretenen portar-la ara? Perquè resulta evident que per anar a d’altres llocs no cal fer-ho amb alta velocitat, simplement caldria millor les línies convencionals del tren i segur que per aquí es podrien estalviar uns diners para invertir-se en partides molt més necessàries. Hi ha punts de les xarxes de carreteres i trens que fa anys que esperen millores sense que siguin atesos tot i les protestes que, periòdicament hi duen a terme els veïns de la zona. Lamentable.
Un exemple del malament que es fan les coses al ministeri de Foment el tenim amb la línia de l’AVE per Catalunya. Fa uns mesos es va descobrir que van desaparèixer grans quantitats de diners per manca de control per part de Adif, l’empresa responsable de la infraestructura. Però és que els darrers dies hem tingut un altre clar exemple: la inundació de l’estació de Girona deguda a la ruptura d’un mur.
Mireu, normalment, quan es fan obres d’envergadura, l’empresa a qui sé li han adjudicat, subcontracta les mateixes a d’altres empreses. L’empresa matriu (no sé si en aquest cas està ben emprat el terme), no perd diners, ja que paga a les altres per baix dels costos que s’han calculat. Què fan llavors les empreses subcontractades? Miren d’estalviar, per exemple, en materials. Per a què cal fer un mur de determinades característiques si les possibilitats de que caigui són mínimes? Però quan passa alguna cosa imprevisible, s’acaba lamentant.
Recordeu l’exemple de l’AVE de Santiago de Compostel·la? Es van deixar de posar un bon grapat de mesures passives de seguretat i això va propiciar el pitjor accident ferroviari que ha patit l’alta velocitat espanyola. I després ningú en vol ser el culpable i tots a lamentar-se.

Sabeu quina hauria estat la millor notícia dels pressupostos de 2015? La nacionalització de les elèctriques. Un dels sectors que, darrerament més ha menyspreat al consumidor (i que desgraciadament som tot i cada un dels habitants d’aquest país) Ni tarifes per minuts ni polles en vinagre (si heu arribat fins aquí, perdó) El que cal és nacionalitzar les elèctriques i cobrar el preu just de l’energia. 

dimarts, 1 d’octubre del 2013

ELS PRESSUPOSTOS DE LA RECUPERACIÓ?



Montoro va qualificar els pressupostos de l’Estat per al 2014, com els de la recuperació.
Iñaqui Gabilondo opinava: No sé si seran o no els de la recuperació, però si que sé allò que ja no es recuperarà... Els drets socials que s’han perdut durant aquests anys de crisi i que tan molestaven al capitalisme... Si es recuperen alguna vegada serà com a conseqüència d’anys de lluita...
Pepa Bueno, a SER, afegia que: els pressupostos de la recuperació dels nivells d’inversió de finals dels anys 90.
Finalment, el Periódico de Catalunya titula: La crisi segueix per als aturats, pensionistes i funcionaris.
Com que només miro i escolto canals considerats d’esquerres (i TV3), fins ara, totes les crítiques als pressupostos que he escoltat són negatives i acaben dient que, amb aquestes comptes, no es sortirà de la crisi o el que és el mateix, l’economia no es recuperarà.  
Des de Catalunya també es qualifiquen de dolents. Respecte a les inversions contemplades als pressupostos per aquest 2013, les de l’any vinent es veuran reduïdes en un 25%, tot i ser Catalunya la comunitat que més aporta a les arques comunes de l’Estat. Tampoc contempla la compensació que figura a l’addicional tercera (crec que es diu) de l’Estatut. Tots els partits polítics que han fet valoracions ho veuen així. Tots? Bé, tots no, el PPC els veu positius. És vergonyós el seguidisme que hi ha en aquest país (en general) Poc importa que una mesura perjudiqui a un país sencer si qui l’aplica pertany al seu partit. A d’altres països, veure discrepàncies dintre dels grups polítics és força freqüent. No sempre hi ha disciplina de vot i, els diputats i senadors voten el que més els convé depenent del interès que tingui per al territori que representen. I això hauria de ser sempre així.
Parlant de territoris, sembla ser que les inversions que hi hauran al nostre, serà la construcció d’una doble via fèrria. Des de fa molts d’anys el pas del tren per les comarques del Montsià i dels Baix Ebre és dels pocs on només hi ha una via i això comporta que els trens s’han d’aturar sovint a les estacions i esperar que passi el més ràpid. Ara bé, si és positiu o no per al territori és molt discutible. No tindria aquests dubtes si estiguéssim parlant de continuar la A7 per N i pel S i la construcció del pont sobre l’Ebre. En aquest cas la construcció de la infraestructura seria bàsica per a un futur desenvolupament de les Terres de l’Ebre. Un any més ens tindrem que esperar.
Els pressupostos també contemplen una retallada substancial per al col·lectiu de persones dependents. Moltes d’aquestes persones hauran de tornar amb les seves famílies davant la impossibilitat d’aquestes de pagar-los la residència. No cal ni dir que, en la majoria dels casos, les persones dependents necessiten un cuidador pràcticament les 24 hores del dia i la família (sobre tot els filles) han de multiplicar-se per a poder compaginar treball (en els casos de que en tinguin) amb les tasques de la llar i l’atenció al dependent.
Això sí, s’ha rebaixat l’assignació de la Casa Reial i s’ha congelat el sou del President del Govern. Evidentment, no és el mateix una congelació de sou per aquelles persones que guanyen als voltants de 1.000 euros mensuals que aquells que en guanyen 10.000.
Vosaltres sabeu que podria fer jo amb 10.000 euros mensuals? Entre altres coses podria pagar unes despeses generals (llu, aigua, gas, telèfon...) de 5.000 euros, tal com necessita la dona de Bárcenas. O no?  

dimecres, 28 d’agost del 2013

DIARI DE L’AGOST. DIA 28

PIXERADA MORTAL. Sempre es diu que quan surten notícies de les nostres terres, desgraciadament, sempre són negatives. Ahir el Periódico qualificava de forma negativa l’alcalde d’Ascó Rafael Vidal, guanyador fa un parell d’anys del premi Micro tancat que atorga el Col·legi de Periodistes de Tarragona. Si llavors sé li va concedir el premi per l’opacitat informativa de l’ajuntament que presideix, ara, la notícia, encara ha estat molt més negativa.
Aquests passats dies la premsa va publicar la notícia de la mort d’una jove de 16 anys de Reus que s’havia desplaçat a Ascó per a passar la festa major d’aquella localitat a casa d’uns familiars. La jove, que segons les informacions va anar a pixar a la via del tren, va ser envestida per un comboi provocant-li la mort.
Segurament, la mort s’hauria pogut evitar instal·lant al costat del recinte festiu les unitats sanitàries suficients per a que el públic en general pogués fer les seves necessitats fisiològiques. Pel que sé, l’Ajuntament d’Ascó no és del que té, precisament, problemes econòmics greus gràcies al que li donen les centrals nuclears. Per a exemple, només cal veure la trajectòria del seu club de futbol, ara per ara, el número u de les nostres terres. 
 
BANDERES. Des de temps immemorials, l’home s’ha vist amb la necessitat d’utilitzar banderes i estendards  per a identificar un país, un exercit o qualsevol altra cosa sobre la qual es volgués demostrar una pertinença. Només cal recordar el esperpèntic cas de l’illa Perejil, presa per soldats marroquins i recuperada pels espanyols només uns dies després. Una illa on només hi havia cabres...
Però el problema arriba quan hi ha un excés de banderes i algú en vol suprimir alguna, segurament perquè entre elles hi ha certa incompatibilitat. Imagineu-vos el balcó de qualsevol ajuntament del nostre país amb la bandera de la UE, la imperial, la senyera i la del propi municipi. Moltes em semblen! Llavors, de vegades, passa l’inevitable: que algú prengui la decisió de treure’n alguna. I, es clar, s’acaba traient aquella amb la que menys identificat et sents.
Tot això ho explico perquè l’Ajuntament de Tortosa ha rebut un requeriment de la subdelegació del govern central de Tarragona on sé li demana el motiu pel qual no oneja l’estanquera (tal com l’anomenava un amic meu) a la façana de l’edifici consistorial. L’alcalde de la població ha respost una cosa així com qui no té feina el gat pentina i, insisteix que el barrut si que està al seu pal corresponent, però el que passa és que està lligat a causa del vent que sol fer al nostre territori.
Quan passen casos com aquest, els ajuntament opten per solucions de tot tipus que van des del que posa una petita bandera bicolor (sembla ser que no indica en lloc la mida que han de tenir) a aquell que opta per treure-les totes als que de tant en tant en treuen una (sempre la mateixa) per a portar-la a netejar a la bugaderia que, precisament, coincideix amb els dies d’observació de l’autoritat competent, afortunadament, civil
 
RAJOY VOL MATAR A LA MATO. El nou curs polític pot portar novetats al govern central. Segurament no les que caldria, ja que tot allò que no passi per la dimissió de Rajoy i la convocatòria d’eleccions generals , serà tancar en fals la crisi sorgida al si del PP degut al cas Gürtel i la conseqüència posterior del cas Bárcenas.
Rajoy oferirà el cap de la Ministra de Sanitat Ana Mato (quina paradoxa dir-se Mato i ser Ministra de Sanitat) per salvar el seu i mirar de calmar la situació política. Però molt em temo que a la curta o a la llarga li oferirà una compensació en forma de càrrec u ocupació. Si amb tots els defenestrats, el PP ha de donar-los el mateix tracte, es a dir, pagar-los per a que tinguin la boca tancada, aviat s’hauran d’inventar un altre Gürtel. 
 
MENYS DINERS I POQUES EXPLICACIONS. El govern català, finalment, ha decidit prorrogar els pressupostos del 2012 per aquest 2013. Érem molts (entre els que m’incloc) els que tenien coll avall de que acabaria sent així. L’excusa del govern de Mas és que el govern central, amb el límit de dèficit que els ha marcat, haurien de retallar molt més del que ja estan retallant. En canvi, per als partits de l’oposició es tracta d’una maniobra per a no tenir que donar explicacions al Parlament sobre quines partides seran les més perjudicades per la reducció pressupostaria. Com ja he dit més d’un cop, es tracta més de com es gasta que no el que es gasta. Possiblement hi ha partides supèrflues (o menys importants si voleu) que es podrien suprimir per a dotar de més diners altres com per exemple l’educació o la sanitat.

dilluns, 5 d’agost del 2013

DIARI DE L’AGOST. DILLUNS 5

DONES. Per cert, el mundial de natació només va ser en categoria femenina? No? Llavors, la delegació espanyola només estava composta per dones? Tampoc? Llavors, què passa amb la natació masculina? Potser hauran d’inventar-se una natació sincronitzada per a homes... M’agradaria veure-ho per a riure una estona. 
 
IMPOSTOS. ERC demana al govern de la Generalitat que per a l’any 2014 la Generalitat apliqui nous impostos. Descartat crear per controvertit l’impost que gravaria les begudes amb gran quantitat de sucre (coles, taronjades, llimonades...), ara sembla que s’ha pensat en gravar el envasos. D’aquesta manera es gravaria el mateix sector, la qual cosa no sé si seria del grat del sector de les begudes carbonades. 
 
Aquesta notícia xoca frontalment amb l’extens reportatge que publica avui el Periódico de Catalunya on es diu que els fabricants d’envasos han reduït considerablement el seu pes, per tant, sembla que la feina ja l’estan fent bé. Si, a sobre, els vols gravar amb un impost que, com tots, acabaria afectant el consumidor, la polèmica ja la tenim servida. 
 
PRESSUPOSTOS. Per a controvèrsia la que s’ha creat amb el tema dels pressupostos de la Generalitat. Per un costat si s’ha d’elaborar el del 2013 i per l’altra si s’opta per prorrogar el del 2012 per aquest anys i es comença a fer el de 2014.
Per l’altra banda estan les declaracions de Pere Navarro que, segons diu, els partits que donen suport al govern (implícita o explícitament) haurien arribat a un acord amb el govern central per a que el sostre de dèficit de la Generalitat de Catalunya s’establís en un 1,5. Normalment quan es fan afirmacions així, l’altra part ho desmenteix i, en aquest cas, fins ara (després no ho sé) encara no hi ha ningú que ho hagi fet. Però encara que fos així, em pregunto: Que en treu Navarro de dir-ho si no és veritat? El govern de la Generalitat necessita una bona excusa per a seguir retallant i el sostre de dèficit és la ideal.
Mentre, ICV-EUA estén la ma al govern català per elaborar plegats uns pressupostos que es passin pel folre el límit d’endeutament. Quan aquest matí Joan Herrera deia que estava esperant la trucada dels responsables econòmics del govern català no he pogut més que riure.
Però encara hi ha una cosa que em sorprèn més. Els ecosocialistes han estat un partit que, tradicionalment, mai han volgut arribar a cap acord amb CiU. A què ve ara aquest canvi d’actitud? O és que es tracta d’un gest de cara a la galeria sabent que aquest fet no es produirà? 
 
ADVOCATS. Diu la dita popular que advocats i procuradors a ‘infern de dos en dos... Bromes a part, el govern del PP (en aquest cas personificat per Gallardón), ha decidit retallar els honoraris als advocats del torn d’ofici. Després d’apujar les taxes judicials dificultant l’accés a una Justícia universal i gratuïta, aquest cop s’ha optat per retallar als següents en la línia de feblesa del sistema: els del torn d’ofici. Encara que tots els advocats estan obligats prestar el servei, a la pràctica, són els novells els qui acaben per defensar els ciutadans amb escassos recursos econòmics. Segons tinc entès, quan els hi toca als advocats de prestigi, aquests, els hi passen la feina als joves. Seran com una mena de becaris a càrrec de l’administració de Justícia. 
 
JUNTS i revolts. Ja fa temps que els convergents estan madurant la idea de anar a les europees en una candidatura conjunta de tots els partits que estiguin pel dret a decidir. Més difícil que l’aglutinar a la majoria de partits que han votat en alguna ocasió pel dret a decidir, serà trobar un nom adient. A mi el d’Entesa, m’agrada, però sembla ser que es patrimoni d’ERC i no crec que el cedeixen per les bones. Com que treballa on treballo, en vaig a proposar un: CDC, UDC, ERC, CUP (més els que es vulguin afegir) Unió Temporal de Partits. Què us sembla la idea?  

dijous, 14 de març del 2013

QU’EST -CE QUE C’EST CE MERDER?



L’actual situació del país, sembla que en lloc de trobar una sortida, cada cop s’embolica més. Cada dia que passa surten a la llum casos nous o novetats de casos que ja fa anys que deambulen pels jutjats sense que hi hagi una resposta contundent per part dels encarregats d’impartir justícia.
Entre els casos nous o els que presenten novetats, hi podem trobar:  
 
PRESSUPOSTOS GENERALITAT.- Sembla ser que difícilment es podran arribar a fer uns pressupostos per al 2013. Les exigències de l’Estat Central els condicionen de tal manera que el govern català s’està plantejant en prorrogar els de l’any passat. També sé suposa que els d’ERC, finalment, no els hi posaran fàcil. Saben que si recolzen els pressupostos significa beneir les retallades i, per tant, desgast polític; tant si se’n aproven uns de nous, com si s’han de prorrogar els de l’any passat que, evidentment, també ha de comptar amb l’aprovació del Parlament. Com deia l’altre dia el líder d’Unió Duran i Lleida (els Descol·locat), de fet, el govern central actua com a virrei. No ens ho posaran gens fàcil.   
 
ALÍCIA I MOSSOS D’ESQUADRA.- Segurament es tracta d’un dels casos més estranys i enrevessats que ha donat la política catalana en molts d’anys. D’aquells casos que requereix un esquema per a poder-lo entendre i, això, sempre que es disposi de tota la informació necessària.
Ens els darrers dies s’ha produït un foc creuat entre la líder del PPC i el màxim responsable de la policia autonòmica. Tot va començar quan l’Alicia va anunciar que renunciava a la protecció que li feien els Mossos i que sol·licitava la de la Policia Nacional. Segons ella, havia perdut la confiança en la policia catalana per què va veure el seu cap prop de l’agència de detectius Método 3 poc abans de ser detingut el seu cap, la qual cosa li va fer sospitar que hi havia una bona relació entre tots dos.
Els directors generals així com d’altres càrrecs de confiança estan nomenats pel govern de torn entre els professionals (o no) més propers, però (i sense que això hagi de ser precisament així) quan governa CiU les relaciones entre els diferents consellers i els seus subordinats més directes, les relacions són més de vassallatge que no el que és estrictament necessari entre un càrrec polític i un alt funcionari.
  
SUBVENCIONS AGRÀRIES.- Des del govern central s’està donant una tornada de rosca més a les ja de per si tenses relacions entre Catalunya i Espanya. La darrera pensada del govern del PP ha estat advertir al govern d’aquí que no pagaran els ajuts que arriben des d’Europa per a l’agricultura i ramaderia si no compleixen amb el límit del dèficit.
I dic jo que té que veure si el govern compleix per a pagar els ajuts als nostres pagesos i ramaders. Segons l’opinió de la SER aquest tema donarà molt de parlar durant els propers dies i no deixa de ser un altre front obert entre els múltiples que ja existeixen. 
 
LES PRINCIPALS EMPRESES I LA GÜRTEL.- Estirant i estirant dels fils, finalment, s’està arribant al fons de la qüestió. Els darrers dies s’han destapat les fosques relacions entre les principals empreses constructores del país i els governs del PP de València, Mallorca i Madrid, principalment. Sembla que ja ha quedat clar que els populars es van està finançant il·lícitament gràcies a les comissions que els hi donaven les empreses constructores que obtenien obra pública pagada gràcies als impostos dels ciutadans (això us ha de quedar clar)
Per als qui siguin profans en el tema, us explicaré com funciona un concurs públic per a construir un equipament. Després de publicar el plet de condicions, les empreses constructores interessades presenten les seves ofertes en sobres tancats, així com les condicions que ofereixen: durada de l’execució, temps de garantia, etc. Les pliques (així s’anomenen) s’obren en públic i, normalment, hi estan presents representants de les diferents empreses que s’han presentat al concurs. D’aquí només s’extrau la informació objectiva. Posteriorment es reuneix la comissió de valoració i després d’avaluar (sé suposa de que forma rigorosa) les ofertes, es decanta, subjectivament, per una de totes. El resultat no és sempre de conformitat i, una bona part de les vegades s’acaba per presentar al·legacions.
L’empresa a qui sé li acaba atorgant el contracte, sempre és una de les que han presentat una millor oferta econòmica (sense caure en la temeritat, la qual cosa i de forma automàtica, desqualificaria a l’empresa) Normalment l’empresa que en surt guanyadora sempre sol ser de la corda del govern de torn i, aquest, en compensació als seus serveis, li permet fer unes millores a l’execució no previstes inicialment la qual cosa por inflar considerablement el pressupost inicial i d’aquí és d’on xuclen tots.
Compreneu?