Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris preus. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris preus. Mostrar tots els missatges

diumenge, 9 de febrer del 2020

LA MARE DELS OUS

Paquets d'arròs Montsià el dia de la inauguració del Carrefour d'Amposta. 

De menut (i d’això ja fa molts anys) me van explicar que un pagès va posar una nota amagada entre les fulles d’una col. A la nota posava una cosa així: M’han comprat aquesta col per una pesseta, m’agradaria que me diguéreu quan heu pagat vosaltres. També hi havia un número de telèfon esperant resposta.
En aquell temps encara no hi havia grans supermercats, però els intermediaris ja tenien uns marges de benefici desorbitats. La primera vegada que vaig sentir parlar del Carrefour va ser l’any 1976 i era el de Barcelona, més ben dit, el del Prat de Llobregat, obert un parell d’anys abans.
Ha hagut de passar més de 40 anys per a que finalment l’administració, sembla, s’hagi plantejat controlar d’alguna manera els marges comercials que apliquen majoritàriament les grans superfícies i els intermediaris que encara hi queden.
Ampolles d'oli Grusco el dia de ció del Carrefour d'Amposta.

D’aquesta manera es vol aconseguir que el pagès (i per extensió el ramader) pugui viure de la terra sense perjudicar el consumidor. La tasca no és fàcil, però ningú ha dit que ho hauria de ser. Invertir l’actual situació seria la mare dels ous per afavorir l’economia del sector primari.
També és important reduir despeses en transport i de passada disminuir emissions de CO2 a l’atmosfera (ja que el transport de mercaderies es fa majoritàriament per carretera) i per aconseguir-ho res millor que comprar productes dels anomenats de Km 0 a les botigues del barri.  
Acabaré amb un acudit del malaguanyat i recordat Forges. Un dia anava un caminant pel carrer quan de sobte sé li va aparèixer un atracador: 

-Mans en l’aire, això és un atracament... 

-No facis bajanades ximplet que soc intermediari...

-Ui! Perdó mestre...  

divendres, 19 de desembre del 2014

MAI PLOU A GUST DE TOTHOM

I ara que començaven a estar tan contents...
Ha costat, però finalment el preu dels carburants ha baixat. A les benzineres ja es comença a notar. Ja era hora!    
Ho dic, perquè segons alguns economistes com per exemple Santiago Niño Becerra, no és bo per a l’economia que els carburants baixen tant i tan ràpid com ho estan fent.
Si fos un economista dels considerats neoliberals, pensaria que ens vol ensarronar, però no és el cas, ja que sempre s’ha mostrat en contra de les polítiques econòmiques oficials dels nostres governs.  
Segons Santiago Niño la caiguda del preu del carburant indica un alentiment de l’economia per a dintre de dos o tres mesos, la qual cosa produirà que les economies més afeblides (com l’espanyola) pateixin nous acomiadaments.
Una de els frases que es va dir durant el programa de Carles Francino a la SER (més bé es va recordar) va ser la de que un pessimista és un optimista ben informat.
Tan a mi com als meus companys que, com jo, han d’agafar el cotxe per a desplaçar-se des del poble on resideixen fins el lloc de treball, el preu dels carburants incideix i molt sobre la nostra economia domèstica. No és el mateix pagar el gasoil a 1,40 que a un euro, tal com ara ja està costant a alguna benzinera. L’equivalent en pessetes dels 40 cèntims d’euro és més de 60. Recordo que quan s’anunciava que la gasolina havia de pujar 5 pessetes, els cotxes feien cua a les benzineres ja no per omplir fins a dalt els seus dipòsits, sinó totes aquelles eines que tenien a ma per tal de tenir reserves per a una bona temporada.
Des de que es va alliberar el sector, les apujades de preus han estat prou constants i d’un dia per l’altre, sense previ avís. Qui ho controlava deia que s’apujaven de cara el cap de setmana i dilluns tornaven a baixar. Així s’agafava a tots aquells que sortien de cap de setmana i havien d’omplir els dipòsits.
No sé si els vaticinis de Santiago Niño són correctes o no. Ja sabeu que teories econòmiques n’hi ha tantes com economistes i, des de la crisi, qualsevol ciutadà és un economista en potència, però pel que a mi respecta, la reducció dels preus dels carburants m’anirà molt bé. 
Que duri.          

diumenge, 29 de desembre del 2013

SOBRE L'APUJADA DE LA LLUM

Avui ha aparegut a la premsa de forma espontània anuncis de diverses companyies elèctriques justificant l'apujada imminent del preu de la llum. Quan passen fets com aquest et fan sospitar (al menys a mi) i malpensar (al menys a mi) Evidentment no és casual. Res és casual. Quan algú et diu que fes això o fes allò que a partir d'ara anirà millor, és que et vol enredar. Quan es va liberalitzar l'energia elèctrica, en contra del que podia semblar, la llum no ha deixat de pujar i pujar... I a sobre tenim que donar gràcies al govern d'Espanya que l'ha contingut més d'una vegada (sobre tot quan s'apropaven eleccions) El mateix govern d'Espanya que va privatitzar les elèctriques. Un govern d'Espanya governat per Aznar que ara forma part del consell d'administració d'una d'aquestes empreses. Però no és l'únic. També Felipe González forma par d'un altre, com també d'altres alts càrrecs dels governs del PP i del PSOE.

Ara (si voleu) llegiu aquest article que publicava ahir el Periódico.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/economia/que-diuen-les-electriques-2963357


dijous, 19 de setembre del 2013

D’ESTRATÈGIES COMERCIALS


Durant aquests darrers dies està sent tema de conversa la campanya que fa la cadena de supermercats Caprabo comparant el preu dels seus productes amb la cadena rival Mercadona, líder a Espanya en distribució d’alimentació. L’objectiu és demostrar que Caprabo no és tan cara com es pensa la majoria de la gent i, fins i tot, torna els diners si es demostra que als supermercats de Juan Roig el mateix producte es ven més barat.
On està el parany? Perquè teniu clar que algun truco hi ha d’haver, no?  En que la gama de productes que ven Caprabo és molt diferent a la que ven Mercadona. Que hi ha coincidència en alguns productes, per suposat que sí, però mentre la primera ven més productes de marca, la segona en ven molts de la seves marques blanques: Hacendado, Bosque Verde i Delyplus (no sé si me’n deixo alguna)  
De moment, Caprabo ja ha aconseguit un dels seus objectius: que se’n parli. Avui mateix he llegit la notícia al Periódico y també al portal de Yahoo. En un primer moment això portarà més clients als seus supermercats i, a part de vendre els productes més habituals, segur que els animarà a comparar-ne d’altres de més qualitat, però també més cars.
Una altra estratègia comercial basada també en la comparació de productes, la ca protagonitzar fa uns anys la marca de sucs Don Simón que, en un anunci de televisió, els comparava amb els de la marca Minute Maid. Mentre no es desqualifiqui el producte de la competència,  aquesta tàctica és legal.

dissabte, 10 de novembre del 2012

QUANT COSTA O A QUANT HO FAN PAGAR?



Tinc una llanterna a la que sé li han acabat les piles (3) Com podeu apreciar a la foto són piles botó.
El primer dubte és on comprar-les. No és fàcil trobar una tenda on hi hagi varietat de piles d’aquest tipus, perquè ja sé sap, per a cada aparell són d’una mida diferent.
Finalment vaig trobar un lloc on es venien llanternes idèntiques a la meva, així que vaig decidir comprar-ne una.
En arribar a casa li vaig preguntar a la meva dona: Quan creus que em costarien les 3 piles de recanvi per aquesta llanterna? I la meva dona em respongué: 3? Al menys 10 euros.
La llanterna nova amb les 3 piles botó incorporades em va costar 1,99!
A les coses se’ls hi posa el preu que volen els botiguers, més enllà del seu preu real. Potser sí que si vas a una rellotgeria a canviar-te la pila del rellotge no els surt a compte passar 10 minuts amb tu i cobrar-te 1 € (posem per cas) Però segurament 3 euros és excessiu.
Imagino que casos com aquest n’hi deuen d’haver molts.   


dimecres, 8 d’agost del 2012

PREUS (FER L’AGOST I DE QUINA MANERA!!)



Sabeu que l’expressió “fer l’agost” vol dir “fer bona caixa”, “bon negoci”.
Dissabte passat varem estar a la Ràpita amb una parella d’amics. Primer anàrem a fer un mos al bar “Maria”. L’àpat va consistir en : una ració de calamars a la romana, una de sípia a la planxa, una d’ortigues de mar, una de bunyols d’abadejo i una de patates braves, a més a més, 8 cerveses, un cafè i una infusió. Total uns 50 euros, no va arribar. El preu em sembla correcte i per això cito l’establiment. No m’importa fer-los publicitat gratuïta.
Després de donar una volta pel passeig marítim, ens varem seure a la terrassa d’un conegut establiment del complex de “les Gavines” (d’aquest no vull donar el nom) Allí ens prenguérem dues llets merengades, un granissat de llimona i un mojito.  Total 14 euros. 14 €!! 3 euros per cada referes i 5 pel mojito.
Recapitulem. L’Euro va entrar en vigor l’any 2002. Llavors per una orxata, una llet merengada o un granissat et cobraven 200 o com a molt 250 pessetes. És que des de llavors els jornals s’han apujat un 100 %? Evidentment que no!  
Era el que us contava l’altre dia. Amb l’entrada de la moneda única es va aprofitar per apujar preus. Molts van fer el canvi ràpid: 100 pessetes, un euro. I la gent, com que hi havia bonança econòmica i tothom era ric, ho va acceptar sense queixar-se. És ara quan ens en adonem de l’abús que s’està fent. Perquè, si senyors, és un abús que per 4 consumicions et cobrin més de i 2.300 pessetes!!  
Aquest establiment (que segueixo sense citar), dissabte ho tenia ple i les passades festes de la Ràpita també, ja que hi feien el ball al costat mateix. Ignoro si els altres establiments annexes cobren els mateixos preus (em temo que sí)
Per als mesos no estivals, segurament, no tindran la mateixa clientela, però el negoci que hauran fet durant juliol i agost ja dóna per a tancar l’any amb uns bons beneficis.
Difícilment tornaré a consumir en aquell local. Una vegada em podran prendre el pèl. Dues vegades ja seria de ximple. 
Si de cop i volta tornéssim a la pesseta (l qual cosa no és descartable), què passaria? Potser tornaríem a la realitat de sobte.  
Que s’ho facin mirar...