Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris previsions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris previsions. Mostrar tots els missatges

dilluns, 2 de gener del 2017

DESITJOS I PREVISIONS PER AL 2017

De Ferreres al Periódico. 
Primer que res us he de dir que aquest any me jubilo... Sí, sí, tal com us ho dic... I això no sé si serà bo o dolent per a vosaltres (o per alguns de vosaltres) ja que encara no sé si us donaré encara més la tabarra o abaixaré una mica el ritme... Ja es veurà...

Començaré pels meus desitjos. Primer que res m’agradaria que tots els que m’esteu llegint (ja sigui per a bé o per a mal –que també els hi ha-) pugueu acabar l’any. Sense anar més lluny avui ja m’he assabentat de dos que, desgraciadament no van poder acabar l’any: Juan José el Melso  (el que es va casar al Mas de Barberans)i Paquito Burretes que era de Santa Bàrbara però que va treballar molts anys de taxista a Amposta. I a més a més, amb molta salut.
També desitjo que sigueu feliços. El tema dels diners és secundari, però com deia un: Només m’agradaria que cada vegada que me fico la ma a la butxaca hi trobi una moneda d’euro... Jo no faria d’altre.
També m’agradaria que aquest any Catalunya pogués celebrar el tant desitjat referèndum vinculant i, a poder ser, que guanyés el sí per una àmplia majoria i Catalunya pogués recuperar així totes les seves llibertats.
Que s’acabessin les penúries al món: guerres, atemptats, fam, pobresa, odi... Que els recs fossin una mica menys rics i que part de la seva fortuna anés a parar als més necessitats.
Que el món fos molt més just i tothom pogués conviure amb pau i fer de l’alegria una constant del dia a dia.
Si per mi fos acabaria amb moltes més coses, però sé que tot (fins i tot el que ja us he posat) és impossible o s’hi apropa molt. Per tant, resignació i a mirar de passar-ho el millor possible dintre de les nostres possibilitats.

Però les previsions no són tant optimistes. Tot i que Puigdemont ha promès que el referèndum es farà sí o sí, més tard va dir que es faria pactat. Avui el Periódico posa en dubte que, tot i convocar-se, s’acabi celebrant. Segur que des de Madrid posaran tots els impediments legals (segons la seva legalitat) que puguin i sinó en tenen prou, se’n inventaran de nous amb un únic objectiu: que Catalunya no esdevingui un estat independent.  
Si a l’any 2016 la política espanyola ja va estar molt enrevessada, per a l’any 2017 no serà gaire millor. De totes maneres crec que el PSOE farà més postureo que una altra cosa. Es a dir: Dirà que posarà tots els pals a les rodes que siguin necessaris, però a l’hora de la veritat acabarà aprovant els pressupostos, encara que només sigui per a guanyar temps per a veure-les vindre...
A Catalunya qui sembla que també esperarà veure-les vindre són els Comuns. Simplement no ho acaben de veure clar i, per tant, jugaran a aquell joc tan popular en altres èpoques: Al de la puta i la Ramoneta.

I mireu que us dic: No crec que els hi vagi tan malament. Si tenen una estratègia clara i són coherents, al final s’emportaran el premi gros de la tómbola. 

divendres, 3 de gener del 2014

2014, L’ANY DE…

Amb les campanades d'aquest rellotge varem entrar al 2014.


Durant la nin de Cap d’Any i els primers dies de l’any nou, entre amics, familiars i coneguts, tot són felicitacions i bons desitjos. Però el balanç sempre s’ha de fer a final d’any...
De totes formes no crec que durant aquest any notéssim una millora substancial en la situació econòmica en general, però sobre tot respecte a l’economia de les famílies i petites empreses.
L’actual situació de crisi, com sabeu, ha fet que les diferències entre rics i pobres s’accentuïn cada com més. Ahir per exemple, al mitjans de comunicació es donava la notícia que els més rics del món han vist com les seves fortunes es van incrementar durant el 2013, normalment fruit de la revalorització de les accions de les seves pròpies empreses.
Com passa cada any, en arribar el primer de gener, s’apugen els preus de la majoria dels productes bàsics: llum, aigua, transports... Sobre la pujada de la llum ja sabeu tot l’enrenou que es va muntar quan es va anunciar que seria de més d’un 11% que es sumaria a les pujades que, progressivament, hi ha hagut els anys precedents. Bé, penso que no cal fer més comentaris ja que d’aquest tema se’n ha parlat de forma extensa.
En canvi hi ha coses que s’han congelat, com per exemple el Salari Mínim Interprofessional (SMI) que té la seva importància, ja que, per exemple, és el sou de referència en aquelles activitats on no hi ha un conveni col·lectiu. També s’ha congelat el sou dels funcionaris (o sigui el meu) i ja és el segon any que això passa després de la reducció que ens va aplicar el govern de Zapatero i, també de la supressió de la paga extraordinària de Nadal de 2012, encara que els treballadors de la Generalitat també han patit la mateixa situació aquest any i ningú pot garantir a hores d’ara que no sigui igual per a l’any en curs.
Per cert, ahir el govern ens va voler donar una bona notícia. I com er tan bona va pensar: Mira, la filtro a una agència de notícies i així s’avançaran a les declaracions oficials. La notícia va ser que al mes de desembre la xifra d’aturats va disminuir en més de 100.000 persones i va ser el millor desembre des de que es calculen els aturats i els que han trobat feina.
Si tenim en compte que hi havia quasi 6 milions d’aturats, cent mil no és que sigui una xifra òptima, però sí respectable. Ara bé, no és or tot allò que rellueix. Mentre el govern s’aferra a que per primera vegada hi ha menys aturats que quan va començar la crisi, també hi ha veus crítiques que afirmen que hi ha molts aturats sense prestació que s’han esborrat de les llistes de l’INEM farts de no trobar feina o bé, directament, han emigrat a un altre país buscant un treball que aquí se’ls resisteix.
De totes formes sempre he pensat que la situació no és tan dolenta com sembla. De ser-ho, cada dia tindríem concentracions i manifestacions d’aturats reclamant solucions al govern i, en canvi, no se’ls veu ni quan es convoca vaga general. País!  
Per al 2014 els fets polítics més transcendentals seran les eleccions europees del maig i la consulta (o no) del 9 de novembre.
Les eleccions europees han de donar al Parlament més poders que mai. Des del meu punt de vista, per moltes més atribucions que tingui, des del meu punt de vista seran poques ja que, com sabeu, fa temps que estic a favor d’una unitat política d’Europa i d’una Catalunya amb entitat pròpia dintre de la Unió.
Les darreres enquestes donen com a guanyador de les eleccions al PP seguit de prop del PSOE. És incomprensible que després de tot els que està fent el PP (i el que ha fet en casos com la Gürtel), encara pugui ser el partit més votat. Això demostra el nivell del país. Ja sé amic lector que segurament el teu nivell és superior a la mitjana, però analitza els que tens al teu costat i potser te’n adonaràs de la realitat que tenim.
L’estancament del PSOE ja no es tan estrany, per la pèrdua de confiança que ha patit del seu electorat tradicional. La manca de coherència durant la darrera època del govern de Zapatero ha fet que, ara per ara, no sigui una alternativa de govern viable. Només una profunda renovació de càrrecs i idees podria fer remuntar el vol.
L’altra gran data serà el 9 de novembre. Mireu, vaig a començar aquest apartat amb una predicció de Carod-Rovira (ja sabeu que les sol encertar): El dia 9 de novembre s’anirà a votar, però no es votarà la consulta sinó unes eleccions plebiscitàries. També vull recordar el que va dir l’Oriol Junqueras: Doneu-me 68 diputats (majoria absoluta al Parlament català) i proclamaré la independència. A mi em sembla una frase molt agosarada. Si ho fa amb finalitats electoralistes, em sembla correcte, ja que tothom pot emprar les seves estratègies sempre que siguin legals, però després que ho faci i, si ho fa, decebrà a bona part dels que li acabin donant la confiança. Però també que es prepari, ja que les pressions que rebrà (fins i tot d’aquells que avui pot considerar aliats, seran grans, molt grans.
Una cosa son els desitjos i les promeses i l’altra la crua realitat. Rajoy tenia que transformar Espanya i resulta que, com aquell que diu, després de 2 anys encara estem a la casella de sortida. El pitjor que pot fer un polític és decebre a la ciutadania i a la història d’aquest país, de polítics que han acabat decebent-la, n’està ple.