Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris productes típics. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris productes típics. Mostrar tots els missatges

divendres, 9 de desembre del 2016

PER NADAL, PRODUCTES DE LA TERRA

Fa uns anys, quan a Catalunya es va començar a instaurar l’aire independentista institucional, a les Espanyes es va començar un boicot contra els productes catalans, majoritàriament enfocats de cara el sector del cava. Aquesta campanya va ser iniciada pels sectors més reaccionares del país, quasi sempre representants pel PP.
L’altre dia, casualment, vaig poder veure un vídeo de la Generalitat Valenciana, actualment governada per partits d’esquerres o que al menys s’autoanomenen així on, de cara aquestes festes de Nadal, Cap d’Any i Reis, es promocionaven els productes autòctons: torrons de Xixona i Alacant, cava d’Utiel-Requena, joguets d'Alacant, raïm del Vinalopó, etc.
A Catalunya, majoritàriament, els torrons que mengem són de Xixona i Alacant i el raïm, com no, ens arriba del Vinalopó. Això sí, el cava, català, del Penedès, que per alguna cosa és la zona on més se’n produeix. Però a Catalunya també se’n fabrica de torro. A Reus per exemple hi ha una gran marca i els torrons d’Agramunt són coneguts i reconeguts per la seva qualitat.
Ara imagineu-vos per un moment que la Generalitat de Catalunya fes una campanya similar i que demanés consumir els productes autòctons... Com s’ho agafarien el valencians? Us imagineu que les properes festes, a Catalunya, es deixessin de consumir torrons valencians? No dic que la seva economia trontollés, però de ben segur que el sector se’n ressentiria.
A part dels productes esmentats, el País Valencià és capdavanter en producció de cítrics i fabricació de sabates. No cal ni dir-ho que en quan als cítrics té una competència ferotge del Marroc i dels altres dos productes, sobre tot de les joguines, dels països asiàtics. Us imagineu un boicot institucional a aquests productes? Segur que els empresaris i treballadors dels diferents sectors no volen ni pensar-ho.
Per a bé o per a mal estem dintre d’un món cada cop més globalitzat on l’ús d’Internet pren cada vegada més força. Avui en dia, sense sortir de casa podem comprar tot tipus de productes. Des de noves tecnologies a roba, des de productes cosmètics a agraris. Alguns (els menys) són de proximitat, sobre tot els agraris. En canvi d’altres ens poden arribar de l’altra part del planeta.
A part d’això, les grans distribuïdores i els grans centres comercials imposen el seu domini i els seus productes, en detriment del petit comerç que es veu obligat a tancar. Primer van ser les tendes d’alimentació on les nostres mares havien anat a comptar tota la vida. Actualment han de tancar botigues d’altres sectors, com per exemple les botigues d’esports davant la competència que tenen per part de les grans superfícies especialitzades i d’Internet. A Tortosa, recentment ha tancat Sports Fevi, la que, durant molts anys va ser la botiga d’esports de referència a les Terres de l’Ebre.
Què vull dir amb això? Primer i principalment, que no me sembla correcte que es fomenti el consum de productes propis de cada comunitat per part de les pròpies administracions. Me sembla que acabarem fent-nos mal sense caler. I en segon lloc, que els hàbits dels consumidors van canviant progressivament i en lloc d’anar a comprar al mercat, accedeixen al mercat global d’Internet quan han de comprar qualsevol producte.
En tot cas, haurien de ser les associacions de productors i comerciants de cada lloc qui, mitjançant campanyes publicitàries, fomentessin els productes propis o de proximitat, oferint servei i qualitat i mai intentant competir en aquelles coses amb les que els hi és impossible fer-ho.   

Podeu veure aquí l'anunci: https://www.youtube.com/watch?v=O0Cx53lZtTI

diumenge, 24 d’agost del 2014

MUSCLOS

¿No heu reparat mai que els musclos que comprem a les peixateries són molt diferents als que ens serveixen albs bars i restaurants?
Quan ens mengem musclos comprats a la peixateria, diem: Què bons que estan!
Però la veritat, quan ens mengem els que ens serveixen als bars i restaurants, a part de ser més grossos i estar més plens, encara són millors. Estic parlant de musclos de temporada, que com ja sabreu, no és el mateix que sigui temporada a que no ho sigui.

Durant l’estiu solem anar a la platja de Riumar de Deltebre. Després de prendre el bany i passejar una mica per la planta, solem fer una cervesa al darrer xiringuito (o el primer per la part del Galatxo, segons es miri)
Per a fer companyia a la cervesa, solem fer unes tapes: olives, patates braves... I sovint també fem musclos.
L’altre dia estaven, no bons, boníssims. Tant que li vaig preguntar a la cambrera, una noia jove i espavilada:

-Cóm és que són tan bons aquests musclos?
-És que són del terreno –em va contestar-

Els ebrencs diem que són del terreno a tots aquells productes que es crien o s’elaboren a les nostres terres.

-Del terreno? Voldràs dir del mareno –és una broma que faig sovint per a diferenciar els productes de la terra dels del mar-  

Encara tinc una altra anècdota. Fa anys, quan era regidor d’Amposta, el divendres de festes del Poble Nou del Delta, solia anar a menjar marisc que ofereix l’ajuntament de la pedania de forma gratuïta per a tot el poble i els convidats. Només cal portar la beguda i alguna cosa més per a complementar el dinar, com ara entremès, amanida, postres, etc.

Aquell any vaig anar amb mon fill i varem dinar al soto (magatzem típic dels habitatges del Poble Nou) del cunyat del que es presentava a la nostra candidatura. Un dels comensals era Agustí Bertomeu (l’Avi Agustí), productor de musclos i propietari d’un xiringuito que hi ha entre les muscleres de la badia dels Alfacs.
Quan es va fer hora d’anar a buscar els musclos, alguns dels companys de taula hi van anar i els van portar dintre d’una olla que s’havien endut per l’ocasió. Agustí Bertomeu, al veure’ls, els va tirar a la brossa i, tot seguit, va treure a taula el que havia portat ell de les seves muscleres. No tenien ni punt de comparació!

I, recordeu... Els musclos, sempre, sempre, del mareno i de temporada! Difícilment en trobareu de millors.