Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris professionals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris professionals. Mostrar tots els missatges

dilluns, 3 de març del 2014

PROFESSIONS EN CRISI

Si tingués que aconsellar a algú sobre quina carrera estudiar, li donaria la vota i li diria el que no hauria d’estudiar.
Sempre hi ha hagut carreres on la sortida laboral és molt complicada, sobre tot aquelles de lletres on, sovint, o et dediques a l’ensenyament o et condemnes a buscar feina tota la vida.
Però ara mateix, amb la crisi n’hi ha dues que no aconsellaria a ningú: la d’Arquitectura (també valdria per Arquitectura Tècnica o Aparellador) i Econòmiques.
En el primer dels casos imagino que m’heu captat ràpidament el perquè. La construcció, un dels motors de l’economia espanyola durant molts d’anys, sobre tot els de la bombolla econòmica, està en hores baixes des de fa anys. He tingut l’ocasió de parlar amb professionals del sector i m’han dit que la feina els arriba amb comptagotes. Un d’aquests professionals, arquitecte tècnic, em comentava temps enrere:
-Menys mal que la meva parella és arquitecte i quan ens surt alguna cosa podem treballar plegats. Ens dóna per a viure i poca cosa més...
Quan em diu algú que està estudiant Econòmiques, sempre li dic que ha errat la carrera. Si alguna cosa hem aprés els ciutadans d’aquest país de la situació actual ha estat economia.
Només fa uns anys, l’economia era un tema que no interessava ni preocupava a quasi ningú (tret de les ames de casa quan han de fer números per arribar a finals de mes), en canvia ara, qualsevol et sap explicar que és la prima de risc, el diferencial de caixa, el deute públic o el PIB.
I encara un altre argument. Algú em pot respondre a la següent pregunta? Per a què serveixen els economistes si no son capaços de solucionar els problemes econòmics que patim? Tret dels economistes mediàtics,  aquells que sovint surten per la televisió o la ràdio a explicar la seva particular visió sobre com afrontar la crisi, la resta viu en un total ostracisme.
Dit això, una professió que també està passant per hores baixes és la d’advocat. El cert és que no hi havia pensat, però quan t’ho expliquen ho entens perfectament. Sabeu que una de les mesures que ha pres l’actual Ministre de Justícia ha estat l’aplicació de les taxes judicials. Aquest fet ha estat un element dissuasori  per a molts ciutadans que veuen que, de presentar una demanda, tal vegada acabin pagant més que la quantitat que pretenen reclamar.  I segons sembla, en un futur proper, encara es pot afegir un altre condicionat: la concentració a les capitals de província de tots els jutjats existents a la demarcació. Aquest fat provocarà que s’hagi d’acudir, en el nostre cas, a Tarragona per a fer qualsevol tràmit judicial.
Tot això fa que abans d’iniciar un procediment judicial, els ciutadans s’ho pensin molt i, sovint acaben desistint, la qual cosa també afecta als advocats que veuen com els hi baixa la feina.