Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris programa electoral. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris programa electoral. Mostrar tots els missatges

dimarts, 21 de maig del 2019

DEMAGÒGIA AMB ELS IMPOSTOS


Durant les campanyes electorals, la majoria de partits anuncien rebaixes d’impostos als seus programes electorals. En el cas de les municipals l’IBI urbà què és el més important i, per tant, el que més ingressos aporta a les arques municipals.
N’hi ha d’altres com el de vehicles de tracció mecànica, l’IAE, l’ICO (sobre noves construccions), etc. I també taxes i preus públics.
Per tant, en definitiva, els impostos són per als ajuntaments una font important de finançament.
La resta del finançament municipal se deu a les transferències corrents i subvencions, ja siguin de l’Estat o de la Generalitat de Catalunya o d’altres ens públics dependents o vinculats.
Els ajuntaments han d’elaborar els pressupostos i aquests han d’estar equilibrats: es a dir, els ingressos i les despeses pràcticament han de coincidir. L’Estat, seguit les directius de la UE, només permet un percentatge de dèficit molt ínfim.
Així, per un costat tenim els ingressos (bàsicament impostos municipals transferències corrents i subvencions) i per l’altre tot el capítol de despeses. La partida més gran de despesa sé l’emporta el personal (salaris i seguretat social) i amb l’altra s’intenta donar resposta a totes les necessitats i mancances que té el municipi (i que no són poques...)
Quan escolto els debats només sento als membres de l’oposició queixar-se perquè no s’ha invertit prou en serveis socials, en habitatge públic, en rehabilitar el casc antic, en cultura, etc. Algú s’ha parat a pensar que a menys recaptació menys despesa. Es a dir, si se recapta menys no podran cobrir-se totes les necessitats de les que tan se queixen els grups de l’oposició. Al menys de que hi hagi una administració eficient dels recursos que se gestionen. Però aquest estalvi (com el del enllumenat públic) no sempre és suficient.
Potser recordareu que els fallits Pressupostos Generals de l’Estat per al 2019 incloïen més despesa de la que la UE considerava prudent, però com va dir el Govern de Sánchez hi havia un fórmula per a poder recaptar més sense apujar els impostos: incidir allà on hi ha més frau fiscal. Es a dir, una administració pública molt més eficient amb els controls. Aquesta mesura fa molts anys que la demanen els sindicats de treballadors, però mai se’ls hi ha fet cas i sempre s’han buscat fórmules per a tenir ingressos extres molt més fàcils (sancions).
No us heu de deixar enganyar pels cants de sirena... Normalment qui diu que abaixarà els impostos els acaba apujant. Rajoy va arribar a la Moncloa anunciant que abaixaria els impostos, però l’any 2017 els havia apuntat tots. Fins i tot ne va crear de nous.
No fa gaires dies, un socialista tortosí, a propòsit de les propostes de la campanya electoral de les municipals i concretament sobre els impostos, me va ensenyar una estadística. Sabeu a Tortosa quina és la preocupació sobre els impostos municipals: 0,0. En canvi, amb aproximadament un 23%, al ciutadà li preocupa tenir una ciutat endreçada.    
Traieu-ne les vostres pròpies conseqüències...


PER A SABER ÉS:







dijous, 22 d’octubre del 2015

EL PROGRAMA ELECTORAL DEL PSOE

La catalana Meritxell Batet i el basc Patxi López van ser els encarregats de presentar el programa electoral del PSOE que, ràpidament, es va penjar de a la xarxa (mipsoe.es)
Després dels dubtes dels primers moments (sembla ser que apareixien i desapareixien punts programàtics), finalment va quedar penjar per a que la ciutadania hi pugui fer aportacions. Sempre que hi ha aportació ciutadana és positiu, però després caldrà veure si es tenen en compte o no aquestes aportacions. De la meva experiència de quan assistia a congressos del partit, he de dir que, sovint, s’imposava el corró que suposaven les grans agrupacions dels barris de Barcelona, poblacions de l’àrea metropolitana, caps de província, etc. Així va ser, per exemple en el tema OTAN. Mentre la majoria d’agrupacions estaven a favor de no entrar, gràcies al canvi de criteri de la delegació de Tarragona (amb la que es tenia majoria de delegats), es va imposar el criteri que ho decidís el PSOE a nivell de l’Estat. Però tothom sabia quin era el posicionament del PSOE que, recordem-ho, estava al govern.
La premsa s’ha fet ressò d’aquells punts del programa que, a priori, criden més l’atenció: ensenyament obligatori fins als 18 anys, així com també la gratuïtat de les guarderies, l’eliminació de l’assignatura de religió de dintre de l’horari lectiu, fins i tot als col·legis privats (s’ha d’entendre que també religiosos), derogació del concordat amb la Santa Seu, obligació de fer primàries i debats electorals, poder publicar enquestes fins darrera hora (ara està prohibit publicar-les durat la darrera setmana)
De fet, la major part del programa és un calc del que v presentar Rubalcaba ara fa 4 anys. Hi ha qui opina que s’hauria pogut fer uncortar y pegar.  Però que sigui així té tota la lògica dl món. L’ideari d’un partit no pot canviar tant en un període de temps tan curt. Sé suposa que tots els partits socialistes del món tenen la mateixa estructura identitària i després matisos per adaptar-se al lloc o al temps.  
Com a declaració d’intencions no està malament, però es clar, vist el que s’ha vist quan han estat al govern, fa que un ja dubti de tot. Recordava Pepa Bueno a la SER que la laïcitat és un punt que surt a cada programa, però que mai s’ha aplicat.
És evident que el que intenta el PSOE és seduir a nous votants (ja sigui el votant tradicional que ha pogut marxar darrerament o aquells que no l’han votat mai i que creguin que poden ser una bona opció per a derrotar a Rajoy)
Però en la seva contra hi juguen massa coses, sobre tot els incompliments. Quantes vegades m’he sentit dir que la millor virtut dels polítics és la coherència? No l’única, però sí la més important. Si tu portes a les eleccions un programa electoral és per a complir-lo. Si al final no el compleixes, hauràs de buscar excuses i si en poses moltes, al final un se’n adona de que, d’entrada, ja no portaves cap intenció de complir-lo en uns determinats punts. Pitjor encara és fer el contrari del que has dit, tal i com ho ha fet Rajoy en aquests quatre anys: allà on van dir blanc, finalment ha fet negre i qui no se’n hagi adonat, té un greu problema.
Recordo que en l’època de Zapatero es volia aprovar una llei de despenalització total de l’avortament. Evidentment IU hi estava d’acord i amb la suma dels dos n’hi havia prou per a fer-ho. Al final el temps se’ls hi va tirar al damunt i no es va fer.
Per molt que ens sembli impossible, crec que hi hauria d’haver una continuïtat política tot i que hi hagués una alternança de governs. M’explico. No pot ser (o al menys no hauria de ser) que cada vegada que entra un nou govern es passi la major part de la legislatura modificant les lleis que ha fet l’anterior: avortament, ensenyament, sanitat, treball... Entenc que en aquest país la dreta sigui molt dreta i que qualsevol reforma que hagin fet en el passat els socialistes la vegin massa progressista (tot i que de vegades no ho sigui tant), però això comporta incertesa i, també, pèrdua de temps.

dimarts, 13 de maig del 2014

ELECCIONS EUROPEES. PROGRAMES ELECTORALS

Llegint el diari em vaig adonar que alguns dels partits (o coalicions) que es presenten a les Eleccions Europees del proper dia 25 se’n recorden de nosaltres, de l’Ebre i del seu hipotètic transvasament o pla estatal de regadius si voleu.
Ahir us recordava que un dels motius per a no votar a Cañete és, precisament, que si arriba a Comissari de Medi Ambient, voldrà portar a terme el pla que va dissenyar sent Ministre d’Agricultura i Medi Ambient. Per cert, sóc dels qui penso que aquest ministeri hauria d’estar separat, es a dir, el tema d’Agricultura i Pesca per un costat i el de Medi Ambient per un altre, ja que sovint, tenen interessos contraposats.
En canvi, hi ha partits que s’oposen frontalment a qualsevol pla de transvasar l’aigua de l’Ebre, com per exemple ERC que, durant el seu míting a Amposta, el seu candidat Josep Maria Terricabras va afirmar: El riu és vida: no només ho sé, m’ho crec. Ara bé, el que cal saber és si quan vagi a fer el míting a les Garrigues segueix dient el mateix o simplement obvia el tema.
Uns altres que s’han reafirmat defensors de l’Ebre han estat els d’ICV. El míting electoral, en aquest cas es va fer a Barcelona, cap i casal de Catalunya, el seu candidat Ernest Urtasun va dir que portaria a Brussel·les tant el transvasament de l’Ebre com el fracking (ja sabeu, l‘extracció de petroli mitjançant productes químics) 
També Javi López el candidat del PSC ha rebutjat qualsevol transvasament de l'Ebre, tal com he llegit a la Marfanta de Gustau Moreno.  
Evidentment, des del territori, qualsevol defensa que es faci del nostre ecosistema, benvingut sigui , ja que normalment sempre se’n recorden del nostre territori per a mal. Encara em pregunto per a què serveix ser Reserva de la Biosfera. El dia que vegi que serveix per alguna cosa ja us ho diré.
Tornant a ERC, dissabte a Amposta van exhibir un gran nus antitransvasista. El cavero Adam Deosdat va recordar que el nus no s’hauria d’usar políticament. Li dono tota la raó.
L’any 2003, el primer cop que vaig presentar-me en una candidatura socialista a Amposta, havíem emprat el nus en alguns fullets de propaganda electoral i, des de la Coordinadora Antitransvasaments se’ns va prohibir fer-ho. Ho varem substituir per un peixet.
Però sembla ser que al món de la política també hi ha classes i mentre a uns se’ls hi prohibeix, al altres se’ls hi consent. I no és la primera vegada!    

dissabte, 22 de desembre del 2012

EL TITULAR DEL DIA 22-12-2012



Ahir, al Periódico de Catalunya s’hi podia llegir el següent titular:

Rajoy incompleix un any.

Era la particular manera de recordar els innumerables incompliments del president del govern espanyol tot just quan es complia el primer aniversari de la presa de possessió.
En un extens reportatge de quasi dues pàgines on s’hi veia una foto de Rajoy presa des de sobre (com si estigués capcot) i al seu costat 5 dels seus grans fracaSsos: La pujada del IVA, l’incompliment del pacte sobre les pensions, les retallades als funcionaris, la reducció del subsidi de l’atur i el rescat dels bancs.
Encara se’n podrien afegir més: retallada de les prestacions socials, sobre tot a la llei de la dependència –es gestiona des de les comunitats autònomes, però els diners arriben de Madrid), pujada dels tipus de l’IRPF, etc.
Si a tot això sé li afegeix que,, les CC.AA. també han retallat per allà on podien fer-ho (Sanitat, Ensenyament, Cultura... ) El panorama és desolador.
Per tant, ni felicitacions ni res. Rajoy no s’ho mereix. Altres, al seu lloc, després d’incomplir totes les promeses electorals, ja hauria dimitit. Segur que ocupant el seu lloc de treballa com a registrador de la propietat a Santa Pola (Alacant) estaria més tranquil i un país sencer li agrairia.   

Un vídeo molt gràfic. 

 

dijous, 22 de novembre del 2012

PER QUÈ NO S’HA DE VOTAR A MAS? (inclou el vídeo Catalunya: Finlàndia o Guinea Equatorial?)

Per molts d’arguments que et doni, si estàs convençut/uda, que la millor opció per a Catalunya és votar CiU, no et convenceré, per tant, és del tot inútil que segueixis llegint.
Encara que també és possible que tinguis curiositat i vulguis saber els motius que tinc per a dir-ho. 
 
Primer.- Per l’oportunisme de CiU. Tret del sector més sobiranista de CDC, la federació mai com ara havia donat un missatge independentista. Sense cap mena de dubte el canvi es va produir després de l’èxit de la manifestació de l’11 de setembre. Aquell dia Mas se’n va adonar que havia de capitalitzar la veu del poble. Després de reunir-se amb Rajoy per a demanar-li el pacte fiscal (l’eix principal del seu programa electoral)i davant la negativa d’aquest, Mas va optar per fer un gir de 180 graus. Havia de buscar una nova estratègia i el camí cap a la independència va ser la sortida ideal. 
 
Segon.- Malgrat el punt anterior, Mas i els seus han obviat durant tota la campanya electoral donar un missatge independentista i s’han limitat a parlar de consulta popular que, d’altra banda, hauran de fer per complir el mandat del Parlament.   
 
Tercer.- No us deixeu enganyar. L’avançament electoral es deu a l’interès general, sinó que ve motivat pels interessos electoral de la federació nacionalista.  
Mas intenta tapar així les seves pròpies vergonyes (casos de corrupció que han salpicat, sobre tot, al seu partit –CDC-) i, també, que la ciutadania l’avali per a poder seguir practicant polítiques de retallades socials de tota mena tal i com va fer dos dies després de les darreres eleccions generals fetes el 20-N de l’any passat quan, per primera vegada, CiU va ser la força més votada a Catalunya.
Molts convergents (en aquests temes no m’agrada generalitzar) porten la corrupció als seus gents. Començat pel cas Banca Catalana (tancat en fals segons molts experts) passant pel cobrament de comissions pels contractes atorgats (sé sap que una d’aquestes empreses va ser Ferrovial) o, pot ser, el cas més conegut, el cas Palau de la Música amb la inculpació de l’extresorer Daniel Osàcar.  
A tots aquests que apunten directament a la direcció nacional, hauria que sumar-hi els que han afectat a persones més concretes, com és el cas de l’expresident de l’ICS  Josep Prat. 
(Mireu això)

Quart.- Perquè només té dos fulls de ruta: un és la independència (o això insinua) i l'altre no el diu. Per què serà? Per què són més retallades? 
 
Cinquè.- Perquè Mas menteix (o falta a la veritat) Al debat a 7 que va emetre TV3 diumenge per la nit, quan es va acusar a l’actual govern de la Generalitat de retallar prestacions socials, Mas va defensar-se que al pressupost de 2011, la despesa social, percentualment, és superior a la dels governs del Tripartit... I es va quedar tan ample.
Des del meu punt de vista això demostra que té una cara dura impressionant. Els pressupostos consten d’un indeterminat número de capítols; tants com àrees tingui l’administració. Si tu retalles d’aquí i d’allí... Sí deixes el capítol d’inversions en infraestructures reduït a la mínima expressió, els pressupostos baixen considerablement. Aquest fet pot donar com a resultat que la partida destinada a serveix socials sigui, percentualment parlant (mai en números absoluts) superior a la de anys anteriors. Però la quantitat de diners destinada a sufragar la despesa social (llei de la dependència i d’altres) ha baixat de forma ostensible. I sinó, què els hi pregunten als beneficiaris i als seus cuidadors.
 
Com deia Barragan: Comprende?