Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ratafia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ratafia. Mostrar tots els missatges

dilluns, 28 d’octubre del 2019

RATAFIA DE CORATXAR


Ratafia de Coratxar? Sí, sí, ratafia de Coratxar...


La ratafia és un licor aromàtic fet d’herbes silvestres i nous verdes típic de les comarques pirinenques de Catalunya, tot i que també se’n fa a d’altres llocs com per exemple Rasquera (la Ribera d’Ebre).

Per Sant Joan, un grup d’amigues d’Amposta i l’Aldea van voler fer un experiment: fer ratafia amb herbes autòctones de la Tinença de Benifassà i més concretament de Coratxar. L’experiment el va supervisar Teresa Prades, una aldeana experta en plantes. 
Aprofitant l’estada a Coratxar, amb les eines necessàries per a recollir les herbes, van recórrer les rodalies de la població, amb especial atenció a la zona dels rentadors.

Entre les que van collir estaven: flor de saüc, té de roca, marduix, poliol, marialluïsa, camamil·la, farigola, espígol, romaní, etc.  
Tot i que segons la zona els ingredients poden diferenciar-se considerablement, la quantitat d’herbes emprades sol passar de 40 i la graduació supera els 30º, ja que s’han de posar a macerar en aiguardent al que se li afegeix sucre. La maceració és de 40 dies.

Dia dalt dia baix, els 40 dies van coincidir amb el 3 d’agost i, precisament aquest dia havíem de tornar a Coratxar per anar veure els estels...

dilluns, 22 de juliol del 2019

‘RATAFRITA’ I CALMANT

Calmant d'Ulldecona. 

No sé si serà casualitat que la cervesa Estrella Damm sigui el patrocinador principal de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i, per tant, del món casteller en general.
La vella, mítica i llegendària cervesa. L’or dels déus... Allí on hi hagi una bona cervesa... Ep! Rebobinem... Avui no us vull parla més de cervesa.
És cert que els castells tenen un valors que no els trobareu en un altre lloc. Tret de les grans colles, se pot dir que no hi ha rivalitat. A plaça (tal com se diu a l’argot casteller quan hi ha una actuació), tots som amics i ens ajudem els uns al altres. A part, són integradores. Les colles castelleres estan conformades per gent vinguda de tot d’arreu. Només se demana compromís i ganes de passar-s’ho bé fent castells.  
Ahir diumenge hi va haver diada castellera a la Ràpita. Una de les marcades en roig al calendari de la colla Xiqüelos i Xiqüeles del Delta: la Diada Ebrenca. La més antiga de la colla, ja que va començar a fer-se fins i tot abans d’estar batejats (requisit imprescindible per a ser colla castellera de ple dret)

Casteller blaudelta. Foto: Otger. 
Aquest any ens va acompanyar els Castellers de les Roquetes, una entitat de població que pertany a Sant Pere de Ribes, a la comarca del Garraf.
Després de l’actuació les dues colles, en cercavila se van dirigir al local d’assaig que tenen els Xiqüelos i Xiqüeles del Delta a la pròpia ciutat de la Ràpita i allí hi va haver un dinar de germanor.
Entre la colla convidada hi havia un membre que procedia de Madrid. Diu que fa 3 anys que viu a Catalunya i en conèixer la ratrafrita (ratafia), va decidir quedar-se aquí.  

-Fins i tot les dones són més guapes que a Madrid –afirma-.

Però ah! Per molt bona que estigui la ratafrita... Ahir, l’amic de les Roquetes va fer un descobriment: el calmant d’Ulldecona. Fixeu-vos si li va agrada que va demanar que n’hi posessin mig litre a una ampolla per emportar-se’l cap a casa.
I és que per bona que estigui la cervesa, allí on hi ha un bon calmant, que s’aparti tot el demés!   

dimarts, 10 de juliol del 2018

RATAFIA? I PER QUÈ NO CREMA D’ARRÒS?

De Juan Carlos Ortega al Periódico. 
Sovint, un fet o una simple frase me donen la idea per escriure els comentaris amb els que delecto a diari els meus fidels seguidors.
Ahir la idea me la va donar la botella de ratafia amb la que el President Torra va obsequiar al President Sánchez. De totes maneres us he de dir que abans de començar a escriure he conegut la resposta. Però sinó la coneixeu, encara us haureu d’esperar una mica més.
Com sabre, ahir se van reunir al Palau de la Moncloa de Madrid els dos presidents, el d’aquí i el d’allà.
El d’aquí li va portar 3 regals al d’allà que feia d’amfitrió: uns mapes de Catalunya de l’Edat Mitjana, el llibre Aran, el país de Francesc Tur i Jèp de Montoya i una botella de ratafia, un licor típic de les comarques pirinenques de Catalunya (tot i que també se’n fa a d’altres llocs) fet a base de nous verdes, pell de llimona, menta, canyella, etc.

Segons m’han dit aquest mateix matí, el sentit de regalar-li el llibre sobre la Vall d’Aran va ser per a demostrar-li a Sánchez que en la futura república catalana, el redactat de la constitució se contempla la possibilitat d’atorgar la independència a l’esmentada vall occitana.
Amb el compendi de mapes imagino que li va voler demostrar que a l’Edat Mitjana Catalunya era un país independent.
I per acabar la ratafia... I va ser llavors quan me vaig preguntar? I per què no una crema d’arròs del Delta? (I encara millor si estigués elaborat per alguna destil·leria de les nostres terres) Per que mai ens tenen presents als de les Terres de l’Ebre?
Com us explicava més amunt, sembla ser que el motiu de regalar-li ratafia és perquè amb aquesta beguda se segellaven els pactes. De fet el nom derivaria del llatí rata fiat que s’usava per a tancar acords.
Com podeu veure tot molt bonic i simbòlic, però torno a repetir les mateixes preguntes que abans:

-I per què o una crema d’arròs del Delta? 
  
-I per què mai ens tenen presentes als de les Terres de l’Ebre?


Si a ratafia era un licor per a tancar acords, la crema d’arròs podria representar la innovació, la imaginació, el saber fer i adaptar-se de la gent del Delta i per extensió de tot el sud de Catalunya, la Catalunya Nova que, com la Catalunya Vella també tenim la nostra pròpia història. Històries d’Ilercavons, romans i moros... Però també jueus i cristians.
I si a la constitució de la futura república se contempla la possibilitat de que la Vall d’Aran pugui decidir sobre el seu futur, per què no passa el mateix amb la resta de territoris de Catalunya? Sovint oblidats, sovint maltractats i sovint utilitzats per a satisfer les necessitats d’una part de la població catalana (sobre tot amb aigua de l’Ebre i de l’aqüífer de la Galera i amb l’electricitat produïda per les nuclears)