Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris recerca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris recerca. Mostrar tots els missatges

dimecres, 19 de juliol del 2023

LA FINCA BOMBITA

La meva recerca de les coeteres del Delta de l’Ebre m’ha portat a recórrer quasi tots els indrets d’aquest vast territori que ocupa uns 320 Km2 entre la superfície dedicada al conreu de l’arròs, Parc Natural del Delta de l’Ebre, nuclis urbans (pobles, barris, urbanitzacions, etc.) i d’altres conreus menys abundants. Aquesta recerca em va dur, finalment, el passat 14 de juliol a poder veure i fotografiar la que hi ha a la finca Bombita (Deltebre). I dic finalment perquè feia molt de temps que hi volia anar, però us he de dir que entrar a la finca no és fàcil.
Bombita és una finca amb ‘història’. El seu nom deriva del torero Ricardo Torres Reina conegut com ‘Bombita júnior’ i que era germà de Emilio (Bombita) i Manuel (Bombita III), també toreros. Ricardo es va casar amb la catalana Maria Dolores Regordosa i Jover filla d’un important industrial i a principis del segle XX van comprar una finca al Delta de l’Ebre que encara avui porta el seu nom. Aquesta finca que té una extensió d’unes 516 Ha i es situa dintre del terme municipal de Deltebre prop de Riumar. També forma part de la finca la bassa de l’Estrella, la llacuna més gran de l’Hemidelta esquerre i que fins els anys ’70 formava part d’una llacuna molt més gran coneguda com el Canal Vell (*). Des del 2010 Bombita és propietat de l’Estat que la va comprar per 9,5 milions d’euros i la gestiona el Servei Provincial de Costes de Tarragona del que és director l’amic Antoni Espanya que va ser qui em va donar el contacte de l’encarregat de la finca. Actualment l’Ajuntament de Deltebre organitza cada any les festes de la Plantada i la Sega de l’arròs. Havia quedat amb Agustí Bertomeu (conegut a Deltebre com ‘Agustinet de Capadello’), a les 5 de la tarda. En arribar em va sorprendre la porta metàl·lica que hi ha a l’entrada i que no estava quan hi vaig anar l’última vegada. Anteriorment hi havia una barrera que impedia el pas dels vehicles una vegada s’arribava al mas i després de recórrer uns 200 metres de camí amb palmeres als costats. Avui en dia ja no queden quasi palmeres per la plaga del morrut roig que les va matar fa uns quants anys.
Li vaig trucar i va sortir a rebre’m amb el cotxe. Allí mateix ja vaig comentar-li el de la tanca i també el del panell informatiu on pot veure’s una foto aèria de la finca que anteriorment també estava prop del mas. A la foto del panell s’hi pot identificar la coetera.
Vam recórrer el camí fins la coetera amb els cotxes passant pel costat del mas. En arribar al lloc vam baixar del cotxe per poder-la veure millor. Està envoltada de vegetació i zones humides que impedien fer fotos des de diferents punts tal com a mi m’hauria agradat.
Quan Agustí va apropar-se a la portar per obrir-la me’n vaig adonar que tenia el número 36; la va obrir i enseguida vaig veure la caixa forta que tenien totes les coeteres per a emmagatzemar els coets. Me va fer fixar en una caixa de fusta que hi havia a la part superior: És un niu de ‘mifes’ (òlibes) -em va dir-. Agustí va haver de treure un petit tub que hi ha a totes les coeteres per a deixar el forat lliure per a que poguessin entrar i sortir les aus. Aquest tub servia com a sortida de fums.
També em va fer fixar en el brancal. Gravat sobre el cement una inscripció: ‘1 d’octubre de 1968 / Pepito Lázaro’. -La va fer un constructor d’Amposta... Encara me’n recordo... Llavors tenia 10 anys i mon pare era l’encarregat de la finca.
Posteriorment em va convidar a veure la finca. Sempre darrera seu amb el cotxe em va portar fins la bassa de l’Estrella que desprenia una forta pudor. -A l’estiu, amb la calor, es moren les algues que hi ha al fons i en podrir-se fa que desprenguin aquesta mala olor. També em va parlar de la mala qualitat de l’aigua d’aquest any.
-L’arròs que s’hi va sembrar per a la festa de la Plantada es morirà sinó arriba aigua bona... Sembla que demà n’arribarà... Però fa dies que no n’arriba ni una gota... Finalment em va portar fins un accés diferent al de l’entrada i ens vam acomiadar. Ara ja només em queda per a fotografia una coetera: la de la Carrova. Com el seu nom indica està situada molt prop de la torre de la Carrova on hi ha la cantera de Simó.
(*) El Parc Natural del Delta de l’Ebre va construir un mirador per a poder observar aquella zona humida. Per accedir al mirador s’havia de passar per un camí particular. Fa uns anys els propietaris de la finca van prohibir-ne el pas. Francesc (‘Sisco’) Vidal, director del Parc em va dir que era qüestió de diners. Medi Natural donava una mena de subvenció als propietaris de la finca per a que deixessin passar els visitants però es va trencar l’acord.

diumenge, 11 de novembre del 2012

CÓM INVESTIGAR LA HISTÒRIA FAMILIAR?




Ahir pel matí, al Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta va començar un curs sobre cóm es poden trobar les arrels familiars.
El ponència d’ahir va anar a càrrec d’Albert Companys, arxiver de l’Arxiu Comarcal i portava per títol: “L’arxiu i la història familiar”, amb el següent programa:

            Introducció
            Les fonts de recerca familiar. Aspectes teòrics i pràctics
            Les ciències auxiliars que hem de conèixer. Aspectes teòrics i pràctics
  
La resta del calendari serà el següent:

"L’arbre genealògic", sessió a càrrec de Miquel Àngel Riera, arxiver comarcal.
 Dissabte 17 de novembre, de 10.00 a 13.00h
Contingut:
            La genealogia. Concepte i definició
            L’arbre genealògic
Cas pràctic. Confecció del propi arbre genealògic

 "La carta de parentiu", sessió a càrrec de Júlia Idiarte, antròpologa, i Maite Subirats, historiadora.
Dissabte 24 de novembre, de 10.00 a 13.00h 
El parentiu
            La reconstrucció familiar a partir de les imatges fotogràfiques
            La construcció de la carta de parentiu

El Diari Ebre d’avui diumenge porta la notícia amb aquest titular: Gran èxit d’inscripció al curs sobre com investigar la història familiar i explica que tot i ser 30 places, aquestes es van esgotar ràpidament duran els primers dies, la qual cosa obligarà a fer-ne un altre previst per al primer trimestre de 2013.
Entre els assistents, la majoria d’Amposta i Ulldecona, també n’hi havia d’altres zones de Catalunya, Aragó i, fins i tot, de l’Argentina.   

Mes informació: Museu de les Terres de l'Ebre.