Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rellotge. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rellotge. Mostrar tots els missatges

diumenge, 26 d’octubre del 2014

CANVI D’HORA


Tic, tic, tic, toc... Miro el despertador, encara la 1:35, no puc agafar el son. Tic, toc, tic, toc... El torno a mirar: 1:52... No hi ha manera. Tic, toc, tic, toc... les 2:15. Finalment sembla que m’he endormiscat una mica... Tic, toc, tic, toc... Les 2:31. Encara falta quasi mitja hora... Tic, toc, tic, toc... les 2:48. Al menys fessin alguna cosa al despertador igual com quan espers que es faci la mitja nit del 31 de desembre i esperes les campanades... No sé, algun especial, potser alguna repetició, alguna cosa, la que sigui... Ja potser no val la pena intentar-ho... Tic, toc, tic, toc... Les 2:53... Ja falta poc... Dono voltes pel llit, nerviós, emocionat? No emocionat no... No és la primera vegada... Tic, toc, tic, toc... Les 2:28. M’assec sobre el llit i agafo el despertador amb les dues mans... Sí, ja sé que avui en dia quasi ningú té despertador i tothom usa el mòbil, però sóc un clàssic que voleu... Veig com els segons avancen lentament: 36... 37... 38... Les 2:59:39... Quan arriba a 50 començo una espècie de compte enrere, com aquell que està segut a l’Apollo 11 preparat per a enlairar-se cap a la Lluna: 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1, 0... Cero!!! Les 3 del matí!!
El moment que tots els mitjans de comunicació del dia m’han estat anunciat. Els diaris, les televisions, les ràdios... Fins i tot divendres vaig rebre un correu d’un sindicat que no era el meu recordant-me que passaria i anunciant-me les dates dels futurs esdeveniments: Ha arribat el canvi d’hora.
Primer endarrereixo el despertador que, des de fa una estona tinc a les mans... Després me’n vaig i canvio el del menjador... A la cuina hi tinc encara més feina... El del microones, el del forn... Haurà passat ja un minut o encara he de posar les 2:00... No ho sé... Torno a estar nerviós... Després canvio el de l’estudi... Ara potser sí, ja toca posar les 2:01... I l’ordinador... I el mòbil... No, aquests com són intel·ligents canvien tot sols... I com sap el programador quins dies han de canviar d’hora? Tot un misteri... A sí, els de canell. Ara toca canviar l’hora als rellotges de canell... Les 2:02... A veure, en queda algun més... El que tinc al calaix... No podré complir... Un anys més no podré fer-ho, no em donarà temps... A veure, aquest no cal... Total fa 3 o 4 anys que no me’l poso... Igual no té ni pila i si veig que no en té, dilluns tindré que anar a una rellotgeria a que me’n posen una. Per cert, des de que va tancar Ramon no sé on anar... A la de Salvador... Els darrers me’ls vaig comprar a Ulldecona, a la rellotgeria Brunet...
Bé, ja està. No me’n recordo de cap més. Segur que mons pares li faran canviar a mon fill quan demà vagi a dinar... Les 2:05. Torno al llit. Com demà és diumenge em faig el propòsit de no mirar més l’hora. Encara així miro de reüll el despertador... Les 2:05... Ni un minut ha passat... Em proposo dormir...

Torno a mira l’hora. Al carrer encara és fosc... Les 7:30... Ara no sé quina hora era ahir quan el despertador marcava les 7:30... Les 8.30?, les 6:30? Quin embolic... Així que vegi el primer raig de llum em llevaré... Les 9:44... M’he adormit!! És diumenge... Uf! Menys mal... Quina tranquil·litat! Fins d’aquí 5 mesos no tornaré a tenir una nit tan moguda com aquesta.
I és que jo compleixo amb el que em manen: Si em diuen que a les 3 haurem de posar les dues, ho faig i punt! Vosaltres també, oi?