Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris seguretat vial. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris seguretat vial. Mostrar tots els missatges

dimarts, 17 de juliol del 2018

A PROPOSIT DELS ACCIDENTS AL CANAL

Per desgràcia, els grans debats sempre sorgeixen arran de les desgràcies. Un exemple va ser el debat sobre la seguretat de l’N-340 que va sortir en coincidir diversos accidents mortals en un curt espai de temps.
Actualment, després de l’ofegament al canal d’un matrimoni de Sant Jaume i d’un jove de Masdenverge la matinada de dissabte a Jesús, també s’ha obert un debat demanant més seguretat al llarg dels trams on la carretera i el canal transcorren paral·lels.
Tot hi que hi ha molta gent que ho sap, penso que no està de més recordar que els canals, els ponts que els creuen i els espais que hi ha al llarg de tot el recorregut, són propietat de les comunitats de regants i, per tant, són aquestes entitats les que haurien de prendre mesures eficients per a que no tornessin a passar accidents com aquests.

Però a partir d’aquí s’inicia un altre debat: Tenen l’obligació les comunitats de regants de protegir els canals? Evidentment que no, al menys que se redacti una llei que els obligui a fer-ho. En el cas contrari s’hauria d’arribar a acords amb les administracions pertinents per a solucionar els problemes que hi puguin haver.
Us vaig a posar un exemple molt il·lustratiu. Fins no fa gaires anys, a Amposta, a la carretera que va cap a la Ribera i que al començament transcorre paral·lela a la N-340 entre la plaça que hi ha al costat del col·legi de l’Àngel i el canal de la dreta, el pont que creua el canal Marítim era molt estret amb les baranes mig trencades degut als accidents que hi va haver. Durant anys se va reivindicar l’eixamplament del mateix, però l’Ajuntament d’Amposta no ho podia fer sense el consentiment de la Comunitat de Regants de la Dreta de l’Ebre. Finalment se va arribar a un acord i el pont se va eixamplar el necessari per a equiparar-lo amb la carretera.

Dintre del casc urbà d’Amposta hi havia un tram del canal de la Dreta que en el seu dia va ser força controvertit, ja que no tenia cap protecció: era el tram del costat de l’institut Ramon Berenguer IV entre el carrer Mestre Suñer i el pont de Pedra. Com sabeu ara té una tanca de protecció.
Per tant, tot i que d’entrada pugui resultar difícil, res és impossible i si hi ha una mica de bona voluntat se pot arribar a acords per a millorar la seguretat a aquells punts més conflictius del traçat.

Per cert, gran part de la xarxa de camins rurals del Delta també són propietat de les comunitats de regants i, per tant no us estranyeu que si alguna vegada us trobeu amb un tractor o una recol·lectora i no us deixa passar. De fet sou vosaltres qui no hauríeu de passar per allí, ja que en teoria està prohibit el pas a tots els vehicles que no siguin per a ús agrícola.     



dilluns, 2 de setembre del 2013

OBLIGATS A COMPARTIR ESPAI (O NO)



Durant el passat cap de setmana, el Periódico ha publicat dos reportatges sobre la circulació de les bicicletes per les nostres carreteres.
El primer dia el protagonista va ser un ciclista que va comprar una càmera d’aquelles que s’usen sense mans per a poder filmar aspectes de la ruta que, d’una altra manera, no hauria estat possible. Gràcies a aquesta càmera de vídeo col·locada al cap, ha pogut gravar ocasions de perill que han patit els seu grup d’amics.
Al segon dia però, es va analitzar els trams de carretera senyalitzats per a ciclistes i, realment n’hi ha pocs. A les nostres contrades només n’hi ha un per la zona del Baix Camp i Priorat.
És evident que quan circules per la carretera t’hi trobes de tot. Però d’imprudents i temeraris igual n’hi ha a un costat com a l’altre, es a dir, igual trobes conductors que no respecten el més mínim la marxa dels ciclistes com també hi ha ciclistes que no circulen com haurien de fer-ho.
Sense anar més lluny, ahir mateix vaig trobar-me amb dos grups de ciclistes circulant per la c-12 (o Eix de l’Ebre) entre Amposta i Tortosa. No sé si són del tot conscients de que ells i els vianants, pels carrers o per l carretera, són els més febles. Vull dir amb això que en un atropellament, segur, que qui s’acabarà emportant la pitjor part, sempre seran ells i no el conductor del cotxe per molt mal que pugui tenir al seu xassís.
Potser si fossin conscients de la situació, en lloc de circular per la carretera principal, entre la Carrova i Vinallop utilitzarien l’antiga carretera molt menys concorreguda i, evidentment, més segura. Parlant de la C-12, no deixa de ser un xap. Quan als pocs anys d’haver-se fet ja es planteja una remodelació, és que no hi ha hagut la suficient planificació. El voral de la C-12 és massa estret per a que puguin circular diversos ciclistes a la vegada, tal i com vaig veure ahir.
Avinguda Aragonesa.
Però aquesta imprudència no és l’única que cometen els ciclistes. Quan vas per la carretera et sols trobar en situacions força inversemblants: que hi hagi carril bici i que prefereixin circula per la carretera. Això passa, per exemple per l’avinguda Aragonesa d’Amposta que té carril bici al bell mig del passeig o l’avinguda de Santa Bàrbara que el té a la part dreta segons sé surt d’Amposta i que és la prolongació de l’anterior. Per aquella zona la carretera és molt estreta i si et tens que apartar, com les voreres estan elevades (tal com deuen d’estar), en cas de dificultat, t’ho veuries força malament.
A mi el que més m’estranya d’aquesta situació és el perquè, els ciclistes, per un costat reivindiquen més seguretat, per exemple amb la implantació de més carrils bici i, per l’altra, quan n’hi ha, no els utilitzen.
En fi, una situació prou rocambolesca i que més d’una vegada m’ha portat a escriure sobre el tema. Si ara ho he tornat a fer és per la insistència del mitja de comunicació esmentat.
Sobre tot, prudència i ull.      

Si vols llegir més:

Els ciclistes aposten per càmeres contra els conductors imprudents

Catalunya només té un centenar de senyals de respecte a les bicicletes

http://laviaaugusta.blogspot.com.es/2013/04/dificil-convivencia.html

http://laviaaugusta.blogspot.com.es/2012/05/pregunta-del-dia.html


divendres, 26 d’agost del 2011

AVUI, 26 D’AGOST. DE BICIS I NO VOLER TREBALLAR



Avui us explicaré coses que vaig poder viure ahir i també aquest mateix matí.
Per a començar, ahir per la tarda, entrava a Amposta per la carretera de Santa Bàrbara. Més o menys per la zona on està el Caprabo, un ciclista sense camiseta circulava per la calçada. Què anés sense camiseta no té la més mínima importància, però que circulés pel “mig” de la carretera sí, ja que aquell tram disposa de “carril bici”. No és el primer cop que em trobo amb situacions similars. De vegades m’hi havia trobat per la zona de l’avinguda Aragonesa. El passeig central d’aquesta avinguda també té carril bici i molts ciclistes circulen per la calçada.
El “carril bici” és una reivindicació històrica de la majoria de ciclistes. Per tant, crida l’atenció que quan poden utilitzar-lo no ha facin. Aquest matí en entrar a Tortosa (tram Padesa plaça del Mil·lenari) també he vist una situació similar. Un autocar de la empresa Hife que anava a uns 100 metres de mi, de sobte he vist com es col·locava al mig de la carretera. Des de la meva posició ne podia veure que passava. No he trigat gaire en veure-ho. Aquest tram també disposa de carril bici pel costat esquerre (segons el meu sentit) Segurament que insuficient, ja que és molt estret, però n’hi ha. De fet, treballadores del Padesa l’utilitzen quan van i venen del treball.
Els ciclistes són de tots els que poden circular per una carretera els més febles. De la utilització o no dels “carrils bici” (on els hi ha), depèn en bona part la seva seguretat. Ja no és només les molèsties que poden causar als vehicles de 4 rodes, és el perill que tenen a l’hora de compartir les mateixes vies.
També he pogut constatar les poques ganes de treballar que tenen alguns. A principis de mes tancava una peixateria després de quasi dos anys d’haver obert. Suposadament va tancar per la manca de clients. L’altre dia vaig parlar amb un excompany de treball i em va dir que de la fàbrica també va marxar de sobte, igual com ho va fer a l’hora de tancar que, després de posar que faria unes setmanes de vacances durant aquest més d’agost, finalment, un dia per l’altre, va decidir tancar. La propietària d’un establiment proper em va dir que “l’estiu no és bo per a ningú, però durant l’any ja es compensa uns mesos per uns altres”.
Aquest no ha estat l’únic cas. El dimarts de festes a Amposta, concretament el dia 16, vaig anar a comprar musclos a un establiment especialitat que es troba prop de la zona esportiva i firal. Estava tancat. No hi havia cap cartell informant si era per vacances o una altra cosa. Ahir per la tarda i vaig tornar. Tancat un cop més. L’únic horari que hi ha és el d’hivern!
Uns metres més amunt, a la rotonda on es fa ficar la reproducció de la torre de la Carrova, des de fa molts d’anys, hi ha un bar que, en el temps, ha anat canviat de propietaris. Indicatiu que és un local al que “li costa arrancar”. Els últims propietaris farà un parell de mesos que hi són. Quan vaig passar per davant, vaig veure que estava tancat per vacances. Evidentment no tinc res en contra que la gent faci vacances, però als dos mesos d’obir, em sembla una mica contraproduent. Si finalment no funciona (no és que desitgi que passi) hi donaran tota classe de justificacions. A la clientela sé l’ha de fidelitzar  i tancar l’establiment quan encara no la tens guanyada, no em sembla que sigui la millor manera. Ells sabran.