Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris telefonia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris telefonia. Mostrar tots els missatges

dimarts, 21 de juny del 2022

LA TINENÇA SENSE COBERTURA TELEFÒNICA

Si aneu buscant pau i tranquil•litat, a part de gastronomia, natura, senderisme i alguna altra sorpresa més, la Tinença de Benifassà és un magnífic lloc on ‘perdre’t’ i trobar-ho. Fixeu-vos fins a quin punt hi ha tranquil•litat que en molts d’indrets de la Tinença no hi ha cobertura telefònica, com passa per exemple a Coratxà on les comunicacions son possibles gràcies a la wifi de l’hotel que dona servei als clients o la del poble que ho fa a la resta de residents i visitants. Però ara imagineu-vos que ni això... Que el senyal telefònic és inexistent o quasi bé... Què faríeu si us trobéssiu en aquesta situació? Està bé gaudir de de la ‘pau i tranquil•litat’ que ofereix la Tinença, però també hi poden haver emergències o altres circumstàncies que facin que les comunicacions siguin necessàries i prioritàries.

dimecres, 2 de maig del 2018

EL FINAL DE LES CABINES TELEFÒNIQUES

Cabina propietat de Telefònica a l'avinguda de la Ràpita d'Amposta.

Crec recordar que alguna vegada he fet servir el mateix exemple. Recordeu la cançó El vídeo que mató a la estrella de la radio, del grup britànic The Buggles? Afortunadament no ha estat així, però sí que és veritat que el món audiovisual a progressat molt més que el de l’àudio tot sol. Però sempre ens quedarà la telefonia...
Certament la telefonia (i sobre tot la mòbil) és una de les noves tecnologies que més usuaris té i això fa que la seva evolució sigui constant (3G, 4G, 5G...) És un no parar!
Però quan alguna cosa progressa, desgraciadament una altra ha de morir. Telefònica, l’empresa que durant moltes dècades va tenir el monopoli de les comunicacions a Espanya, acaba d’anunciar que desinstal·larà les poques cabines telefòniques que encara queden, ja que difícilment les usa ningú.
Avui en dia des del 12 anys (o fins i tot abans) tothom té mòbil. I alguns 2 o un amb dues targetes, de vegades de companyies diferents... Tot i que al final, el mòbil, l’aparell que sempre havíem usat per a parlar, ara l’usem més per enviar-nos missatges, la majoria de poca solta. En fi, és el que es porta.
Però no desapareixeran només les cabines, sinó també les guies telefòniques, aquell compendi de noms, adreces i telèfons que ens deixaven a tots els usuaris una vegada cada dos anys i que ens servien no només per a trobar números de telèfon sinó també adreces.
De fet, si us hi heu fixat, les guies fa anys que han perdut la importància que tenien. Qui consulta ara una guia quan pot trobar possiblement més informació per Internet? Pràcticament ningú. De fet ni me’n recordo de la darrera vegada que la vaig usar.
Parlant de guies me’n recordo d’algunes anècdotes. El meu amic Paco Itarte conserva una guia dels anys 20 o principis dels 30 de tota Catalunya i d’una mida molt reduïda si la comparem amb la que de ben segur encara guardem a casa. Allí s’hi poden trobar els telèfons de personalitats com Josep Tarradellas.
A la Galera hi havia un metge que se deia José Maria Lefler. Quan vaig entrar a treballar a Hisenda, la Secretaria General de Tarragona se deia Maria Angeles Lefler. Com comprendreu no vaig poder d’estar-me d’explicar-li el cas. Tots dos procedien de Madrid.  

-Quan el meu pare era jove, a la guia telefònica de Madrid, amb el cognom Lefler només n’hi havia 5 o 6 i tots eren germans o cosins. Segurament descendim d’algun francès que es va quedar per aquí al finalitzar la guerra del Francès (de la Independencia a Espanya)

De menut, quan miràvem la relació de galerencs que tenien telèfons sempre ens cridava l’atenció Avellanas Muñoz. A la Galera mai s’han produït avellanes i a l’adreça que sortia, al carrer Sant Llorenç (vulgarment el carrer de la Bassa), no sabíem de cap casa que se dediques a comercialitzar amb avellanes. De gran vaig saber que hi faltava un accent. Allà on hi dia Avellanas i hauria d’haver dit Avellanás (amb accent a la a -tancat en aquell temps-) L’any passat encara vaig poder parlar amb un descendent que viu a la Ràpita.
I una última anècdota. Fa uns 15 anys, l’alcalde pedani dels Muntells Joan Benito, va convidar al llavors Delegat del Govern a les Terres de l’Ebre Francesc Sancho. I es clar, què vas a explicar dels Muntells? Sancho va trobar la solució. Va començar a recitar per ordre alfabètic els cognoms de totes les famílies del poble, agraint-los l’esforç i la tenacitat per haver transformat aquell territori erm amb el poble que tots coneixem ara. Problema? Que no en va excloure cap, fins i tot va citar als nous arribats al poble. On va trobar la relació? Evidentment a la guia telefònica.

divendres, 25 de juliol del 2014

AVÍS IMPORTANT: PREFIX TELEFÒNIC 905



Igual ja n’havia parlat, però sembla que tot hi que fa anys que es va iniciar, l’estafa amb el prefix 905 continua.
Jo ho vaig escoltar ahir (o ho vaig tornar a escoltar, no n’estic segur) a la SER dintre d’un microespai denominat l’Agenda de serveis útils i patrocinat per la ONCE.
Van avisar que si se rep una trucada d’un número amb prefix 905, no tornis la trucada, ni per curiositat, ja que a la factura del telèfon et pots trobar amb una desagradable sorpresa que ens alguns casos pot arribar fins i tot a 300 euros.
He buscat referències per Internet i sembla que l’estafa va començar fa, al menys, uns 7 anys i, en tot aquest temps, malgrat desmantellat alguns d’aquests servies, en van sortint de nous.
No sé de qui és la culpa, però, no hauria d’haver més control a l’hora d’adjudicar una línia d’aquestes? I, encara més, no es podria clausurar al primer indici d’irregularitat, simplement amb la denúncia d’algun usuari? 
 
Si voleu més informació:
 

 
Avisats quedeu!    

diumenge, 23 de setembre del 2012

CONTRACTE VERBAL



A final de mes em caduca el contracte amb l’actual subministradora de telefonia (tant fixa com mòbil) Com que no estem gens contents pel tracte rebut, hem decidit canviar.
Abans de fer-ho som conscients de que canviarem un puta per un lladre (tal i com diu l’argot popular) Però el que no podíem arribar a pensar és que, abans de signar cap tipus de contracte, ja començaria el nostre particular calvari.
Sabeu, per a que vosaltres també us passa, que normalment reps trucades de diverses companyies amb el propòsit de que et canviïs. Finalment, i com es va apropant el venciment de l’actual contracte amb Vodafone, decidirem escoltar l’oferta de Jazztel.
Primer ens va costar que entenguessin que a casa hi havia dos mòbils i una línia fixa que, evidentment incloïa l’ADSL i volíem que se’ns fes una oferta per tot el conjunt. Quan finalment va parèixer que ho van entendre, va arribar el principal escull per a descartar finalment la companyia.
Vull remarcar que relatant-vos aquests fets he estat molt curt, perquè varem rebre trucades del 34983443307 diversos dies i a qualsevol hora, inclosos dissabtes i a partir de les 9 de la nit.
I per què finalment descartarem la companyia? Perquè volien que els hi donéssim un número de targeta de crèdit per a cobrar-nos 60 euros que, segons ells, era el cost de fer la portabilitat de l’altra companyia. Es varem negar rotundament  facilitar-los cap número de targeta i no perquè tinguéssim sospites de que en volien ensarronar i no eren els que deien ser, sinó perquè, fins i tot donar-los 60 euros sense rebre res a canvi, no ens semblava ni normal ni ètic per part de la companyia.
La meva dona, que va ser qui va portar el pes de les negociacions els exigia un contracte, al menys un correu electrònic on s’establissin unes condicions que, després, poguéssim impugnar en cas de no estar-hi d’acord. Res, immobilisme total per part dels comercials. Finalment ens van dir que era un contracte verbal.
Cóm es pot fer un contracte verbal al segle XXI? Això és més propi del segle XIX que dels temps actuals!
Finalment la meva dona els hi va dir: Vostès em donarien el número de targeta de crèdit? La seva resposta va ser: A vostè o, a Jazztel, sí.
Però Jazztel en cap moment va donar cap garantia de que estaves parlant amb ells i no amb algú que els podia perfectament suplantar la identitat. Això no és una companyia seriosa!
Després de dir-los que ho deixàvem estar, encara ens trucaren una darrera vegada. Sense deixar-los parlar els hi vaig dir que presentaria una denúncia per assetjament.  
De moment sembla que ens han deixat tranquils.  

dissabte, 26 de febrer del 2011

INTENT D'ESTAFA?


El passat dijous per la tarda em va sonar el telèfon fix de casa. Vaig contestar i em van dir que em trucaven del meu subministrador de telefonia. Degut a un error, el nom que figura a les factures no és “exactament” el meu, per la qual cosa, quan s’adrecen a mi, ho fat malament, com va passar dijous. Em van preguntar si havia rebut el “router blanc” (el que ara tinc és negre) Els hi vaig dir que “no” i en van respondre que el rebria “properament”.
Llavors em van dir que si me’n havia adonat que la companyia que em subministrava fins fa uns mesos havia estat absorbida (fins llavors era filial) Els hi vaig dir que si. A partir d’aquí em van parlar d’una oferta durant uns mesos que, al final d’aquell període em tornarien aplicar la mateixa tarifa plana que vaig contractar amb l’altra companyia. A qui no li pareix bé que et facin una rebaixa encara que només sigui per a uns mesos?
Llavors van dir que havien d’efectuar una sèrie de comprovacions per veure si les dades que els figurava eren correctes o no. Així, cada cop que m’anaven preguntant, responia. Al demanar-me el DNI, em van dir que, per “seguretat”, no els hi digués la lletra que me la dirien ells (o ella en aquest cas, ja que es tractava d’una dona) I així ho vaig fer. Finalment em van demanar el meu número de compte. Els hi vaig respondre que per “seguretat”, no els hi donava per telèfon. Em van preguntar si havia tingut algun tipus de problema i els hi vaig dir que no, però que els hi vaig insistir que no els hi donaria per telèfon.
Llavors, la senyora, sempre amable, em va dir que li demanaria al seu cap de poder-me’l dir ella i jo li confirmaria de ser correcte i que em tornarien a trucar divendres. Varem acordar una hora que jo estigués a casa i així va acabar la trucada.
Ahir, a l’hora acordada no em van trucar i dubto molt que ho facin. Vaig recordar després que va un anys (aproximadament) també vaig rebre una trucada on van acabar demanant el compte i tampoc, en aquell cas els hi vaig voler donar. Des de llavors no m’havien trucat més.
Evidentment he de pensar que em volien estafar. Pot ser no, però en aquests casos hi ha que actuar amb molta cura. No seria el primer ni tampoc l’últim que enganyen amb aquests tipus de procediments.
Així que pareu atenció quan rebéssiu aquesta mena de trucades.
¿No creieu que seria més procedent que la companyia de telefonia et fes arribar un escrit, bé per correu ordinari, bé per correu electrònic on t’anunciessin de l’oferta?
Si ja tenen les teves dades, perquè te les tornen a demanar? Fent unes petites comprovacions ja estaria bé, no?
El que he dit abans, esteu a l’aguait!