Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris trens. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris trens. Mostrar tots els missatges

dilluns, 13 de gener del 2020

ELS TRENS DELS DESITJOS

Estació de l'Aldea. 

Voler acontentar tothom pot acabar en no agradar ningú!

Ho hem vist tantes i tantes vegades... Se prenen decisions salomòniques que acaben per no convèncer ningú. Un bon exemple va ser la ubicació de l’estació de l’AVE del Camp de Tarragona, concretament entre Perafort i la Secuita, un lloc equidistant entre Tarragona i Reus. Allunyada de Tarragona i de Reus...
Sense cap mena de dubte el tren ha de ser el mitjà de transport del futur. L’alcaldessa de Barcelona Ada Colau ho veu així quan va demanar suprimir el pont aeri entre Barcelona i Madrid per contaminant i potenciar el tren d’alta velocitat entre les dues ciutats més importants de l’estat espanyol. La seva proposta pot ser controvertida, però des del meu punt de vista no va gens desencaminada.
Però per a que el tren sigui el principal mitjà de transport de cara un futur no molt llunya, des del govern de l’Estat s’hi ha d’apostar amb força. De moment la música sona bé, ja que el vell Ministeri de Foment s’ha rebatejat com de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana i que seguirà a càrrec del valencià José Luis Ábalos.
Dic que sona bé perquè els conceptes de mobilitat i agenda urbana son relativament nous i contemplen tot tipus de desplaçaments, amb la finalitat d’harmonitzar aquells que es fan tant en vehicles (autobusos, taxis, cotxes, bicicletes, patinets, etc.) amb els que es fan a peu.
Sobre el tren se’n està parlant molt durant aquests dies i més que se’n parlarà...
Estació de Sants de Barcelona.

No fa gaire podíem llegir als diaris que el trajecte en tren entre Barcelona i València es reduirà en més de mitja hora... I a nosaltres què? -Ens preguntem a les Terres de l’Ebre- Si no podrem agafar-lo...
Hi ha una cosa de pura lògica. Si un tren vol reduir considerablement el temps entre dos punts només té dues solucions: córrer més i parar menys (o totes dues coses a la vegada). Així de simple. Però també és lògic que els viatgers que es desplacin entre dos punts vulguin arribar amb el menor temps possible i per tant vulguin mitjans de transports ràpids i segurs.   
I que passa amb la resta dels punts del trajecte? És raonable que tots aquells pobles i ciutats que no gaudiran de les avantatges de tenir trens d’alta velocitat que s’aturin a les seves respectives estacions, en contrapartida, demanin que d’altres trens ho facin amb les suficients freqüències per a donar un servei òptim als usuaris. En cas contrari, en lloc d’anar cap a un futur igualitari, es seguirà creant més injustícia social i a la vegada, ciutadans de primera i tercera categoria.
Ja ho diu la cançó Azzurro d’Adriano Celentano: Los trenes de los deseos van al contrario de la realidad... Per cert, és de 1968.       


diumenge, 27 de novembre del 2016

PARARÁ PAPA. PARARÁ PACHÍN

Euromed aturat a l'estació de l'Aldea el febrer passat. 
Des del passat dissabte 12 de novembre, l’Euromed s’atura a l’estació de l’Aldea.
Aquest mateix dia, la primera cosa que vaig llegir quan me vaig connectar a Internet va ser una entrada a una xarxa social de Dani Andreu, l’alcalde de l’Aldea i amic on compartia la il·lusió que li provocava el fet de veure aturar-se l’esmentat tren a l’estació del seu poble. Però com es diu vulgarment, no tot són flors i violes...  Mai tot són flors i violes...
Com enamorat i defensor del nostre territori, que més voldria jo que l’Euromed fos una eina útil per a desplaçar-nos d’quí cap allà i d’allà cap aquí, però me sembla (i no voldria ser pessimista)que la il·lusió del primer dia per les sabates noves, prompte desapareixerà...
El primer contratemps ja va arribar abans de la primera parada. Per Internet no podien comprar-se anticipadament els bitllets. El segon contratemps, tot i que segurament era conegut per molts, jo me’n vaig assabentar el mateix dissabte:  l’Euromed amb parada a l’Aldea només té porta a Barcelona. Ni a Tarragona, ni a Castelló ni a València...  Exclusivament a Barcelona!
I és que si un tren ha de ser ràpid, el que està clar és que no pot aturar-se a totes les estacions i abaixadors com ho fan la majoria de trens de rodalies. Sempre explico que l’any 1969 (ja ha plogut!) vaig anar amb mons pares a París. Havíem acabat la campanya de la verema a França i els patrons d’un poblet anomenat Rognes ens van portar fins l’estació de Marsella que es caracteritza per haver de pujar 100 escales. Aquell tren (que tenia tota l’aparença d’un Exprés d’aquí), només es va aturar a Avignon, Dijon, Lyon i, finalment, París) En poques hores vàrem creuar pràcticament França.
Des del territori sempre (i quan dic sempre parlo de molts d’anys, de dècades...) s’ha reclamat una cosa: més periodicitat de trens i poder arribar a Barcelona en menys de dues hores. Però els anys van passant (i les dècades...) i a Barcelona sé segueix arribant en 2 hores i mitja i a Tarragona en una mica més d’una hora... És de les poques coses que s’han mantingut sense alteracions durant dècades, tot i els avanços de tot tipus en altres camps. 

Estació de l'Aldea. 
Digueu-me malpensat, però trobo que això de l’Euromed és més una rentada de cara al territori (o potser hauria de dir als polítics del nostre territori?), ja que a la pràctica els problemes que té la línia R16, la línia de rodalies que va des de l’Estació de França de Barcelona fins Ulldecona, seguiran sent els mateixos, sobre tot retards endèmics que pateixen.
Un des problemes que s’hauria de solucionar, fins i tot abans de que parés l’Euromed a l’Aldea (fet que ja és impossible) seria acabar la doble via entre L’Hospitalet de l’Infant i Tarragona. Us sembla normal que mentre els governs espanyols impulsen l’alta velocitat al llarg i a l’ample de la pell de brau, en ple segle XXI encara hi hagi trams d’una sola línia? A mi me sembla un fet inversemblant i més propi de països desenvolupats que no del nostre.
Acabaré explicant el títol, ja que potser hi hagi algú que igual no l’ha comprés.
Hi ha un vell acudit, potser tan vell com jo, que diu que un pare (papa) va portar al seu fill (Pachín) a veure per primera vegada el tren. Van arribar a l’estació i al cap d’una estona veuen un tren que s’apropava i el xiquet li pregunta a son pare:

Estació de França (Barcelona) 
-Parará papa?

I el pare li va respondre:

-Parará Pachín...

I així repetint pararà papa, pararà Pachín diuen que es va inventar la música...

Més que inventar-se la música a mi me sembla una gran presa de pèl... 

dilluns, 21 de novembre del 2016

UN TITULAR TENDENCIÓS A LA VANGUARDIA

El passat divendres diferents mitjans de comunicació es feien ressò del grau d’acceptació que ha tingut l’Euromed a les Terres de l’Ebre i donava la xifra de 70 viatgers al dia.
Mentre els mitjans del territori, con el digital l’Aguaita (què parlava de 350 usuaris en una setmana) o el setmanari l’Ebre consideraven que es tractava d’una bona notícia, la Vanguardia feia ús de l’adverbi sols per a minimitzar l’impacte del tren. Tot i que he buscat per Internet el titular exacte de la notícia, no l’he trobat. L’hemeroteca del propi diari dels darrers 30 dies només és accessible als subscriptors.
Aquesta mena de titulars s’anomenen tendenciosos ja que tenen com a finalitat fer decantar l’opinió del lector cap al costat que interessa al propi diari o ves a saber a qui...  
El que és cert, és que no és el mateix mirar-se les coses en clau de Barcelona o en clau de territori. A Barcelona 70 persones no són res. Si a cada tren de rodalies que surt de l’Estació de Sants només hi pugessin 70 persones es podria considerar un fracàs absolut. En canvi m’imagino l’andana de l’estació de l’Aldea el minut anterior a l’arribada de l’Euromed amb 70 persones esperant-lo per a pujar... 70 persones a l’Aldea és molta gent! I això que el bitllet bonificat només serveix per anar a Barcelona (estació de França) Imagineu-vos si també servís per a baixar a Tarragona...
Tot i que ho sembli, aquest no és el primer escrit que dedico a la parada de l’Euromed a Tortosa. El primer el vaig escriure ja fa més d’una setmana, concretament el dia posterior a la primera parada.
I per què no l’he publicat? L’explicació és molt senzilla i complicada a la vegada. Com sabeu col·laboro des de fa anys (concretament 9) amb Vinaròs News. Normalment Emili Fonollosa, el seu director ens recorda que hem d’escriure un nou article una setmana abans de publicar-lo. El dissabte dia 12 ens va enviar un correu on ens deia que, tot i la incertesa, preparéssim alguna cosa. I és que l’edició del dia 6 d’aquest més, la que feia 500 des de que Vinaròs News sortís per primera vegada, va ser l’última de la primera etapa. El problema és que el nou News encara no té data de sortida, ja que no s’ha acabat d’ultimar el nou format. De totes formes és possible que en contra del que acostumo a fer (i si veig que va per a llarg) el publicaré a la Via Augusta abans de que el publiqui VN.
Com suposareu, no us reproduiré aquí el contingut de l’article. Ni tan sols un resum del mateix, però si que us diré que me dóna la sensació que la parada de l’Euromed és una rentada d’ulls al territori i les autoritats ferroviàries estan desitjant que fracassi per a suprimir-lo com abans millor.
El titular (tendenciós) de la Vanguardia aniria per aquesta línia. Després d’anys de reivindicació territorial pels constants retards i la poca freqüència de trens amb parada a l’estació de l’Aldea, finalment han atès part d’aquestes reivindicacions, però que des del meu punt de vista queda molt lluny de la solució ideal que necessita el territori.
Tal com va fer fa uns dies la Plataforma Trens Dignes, vull fer una crida als possibles usuaris per a què us animeu a utilitzar-lo (sempre i quan sigui compatible amb el que hagueu de fer a Barcelona) Tal com us deia abans sembla que algú (no vull donar noms ni de persones ni organismes), vulgui que l’Euromed fracassi. No els hi donem motius!

dimarts, 10 de maig del 2016

ADIF INDIGNE

Vestíbul de l'estació de Sants de Barcelona. 
Quan un país té un problema (com per exemple Espanya amb la corrupció), el que no es pot fer mai és legalitzar-la. Seria una mesura fàcil, però no s’evitaria el problema.
El gestor d’infraestructures ferroviàries, ADIF, té un problema: els retards generalitzats dels seus trens. Un mal endèmic que es ve arrossegant des de la creació de la RENFE. Encara me’n recordo quan a alguns trens se’ls anomenava borregueros, entre d’altres coses pels retards constants que acumulaven.
Normalment, les jerarquies d’aquest país, quan tenen un greu problema, tendeixen a aplicar una gran solució. Això mateix és el que es vol fer amb els retards dels trens: legalitzar-los. Es a dir. Un exemple per a que m’entengueu:

Si un tren té la sortida de l’Aldea a les 8:00 i l’arribada a Barcelona a les 10:15, però sol arribar a les 10:40, es canvien els horaris i l’arribada a partir de quan es prengui la mesura (encara no està aprovat, però se’n està parlant), serà a les 10:40.

Segons ADIF es tracta d’informar a l’usuari per a que prengui consciència del temps real que trigarà en el desplaçament. Però molt em temo que les intencions són molt diferents.
El govern de la Generalitat (el mateix que sovint s’oblida de les Terres de l’Ebre) ja li ha dit a ADIF que nastis de plastis o sigui, que no. Què aquesta no és la solució. Què la solució passa per fer les obres necessàries per al bon funcionament de les línies fèrries.
Els retards (endèmics, ho torno a recalcar) es produeixen, normalment, degut als encreuaments dels combois. Això es produeix als trams de via única, com el que hi ha entre l’Hospitalet de l’Infant i Tarragona.
Per algú que no sigui d’aquest país, suposo que li costaria entendre que mentre Espanya és capdavantera en trens d’alta velocitat, sovint deficitaris, encara hi hagi trams amb una sola via o estacions molt precàries. Una pregunta: Quan s’acabarà l’estació de Sants? Els accessos al vestíbul des de les andanes encara no està acabat tot i que les obres de l’AVE ja es van acabar fa anys.
Abans he dit que les intencions d’ADIF són molt diferents a les que ha anunciat. Per a tots aquells que no acostumen a viatjar en tren, els hi diré que quan un retard és superior als 16 minuts, el viatger té dret a que se’l compensi amb un altre bitllet per al mateix trajecte i la mateixa categoria de tren.
Em consta que els que viatgen més coneixen perfectament aquest dret i que gràcies a aquesta mesura viatja pràcticament de franc sempre. Per tant, són uns diners que deixa d’ingressar el gestor. Només que les arribades s’allarguin una mica (posem uns 15’), el bescanvi de bitllets passaria a ser un fet excepcional quan ara per ara és habitual.
Acabaré aquest escrit amb una reflexió. Amb el pas del temps i gràcies a la millora de les infraestructures i mitjans, les distàncies s’han reduït, es a dir, el temps que costa fer un trajecte des de un punt d’origen a una destinació, és inferior a la de fa uns anys; i com més anys endarrerim el temps, més ens en adonarem de la millora. En canvi, això no passa amb el temps que costa el trajecte des de les nostres comarques a Tarragona o Barcelona. Un temps que ha estat invariable tot i que van passant els anys.
El darrer viatge que vaig fer a Barcelona el vaig fer amb autobús. El temps real del viatge és si fa o no fa el mateix, però al menys no tens ensurts: surt puntual i arriba a la seva hora. Molts hem van dir que havia dir que havia pres una bona determinació. Jo també ho crec.

divendres, 22 d’abril del 2016

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 22-04-2016 (ESPECIAL)

Aquestes fotos van ser fetes ahir al tren que surt de l'Aldea aproximadament a les 8 del matí. La primera abans d'arribar a Tarragona y la segona després. 
I era un dia entre setmana... I no és època de vacances... 
Una vergonya!! 


dimarts, 1 de març del 2016

L’AVENTURA DE VIATJAR A BARCELONA

De l’estació de l’Aldea a Barcelona hi ha menys de 200 Km, però quan agafes el tren, has de mentalitzar-te que estàs a punt de començar una aventura i com tota aventura, és imprevisible i pot arribar a ser sorprenent.
Després de no anar (afortunadament) durant els darrers mesos a Barcelona, la primera novetat va ser la unitat del tren que circulava. Havia llegit que havien canviat les anteriors tercermundistes (crec que eren quasi tan velles com jo mateix) per unes de mes modernes… Més modernes sí, però també més incòmodes. Unes unitats pensades per a fer recorreguts més curts, però no de 2,5 que va ser el que vàrem trigar en arribar a l’estació de Sants.
A més, són unes unitats que no passen de 120 Km/h (indicatiu que estan pensades per a fer recorreguts curts, de rodalies…) El problema és que si pel motiu que sigui agafen retard, no poden recuperar. Les altres poden arribar a circular a 160 Km/h en segons quins trams de la via i, per tant, poden recuperar (o al menys intentar-ho) el temps perdut.
Amb aquests antecedents, no és estrany que amb el tren que surt de l’Aldea a les 8, s’arribi a Barcelona més tard que abans… En ple segle XXI per arribar a Barcelona es triga més temps que el segle passat. Inaudit!

Nomes baixar a Sants, vaig viure en directe una anècdota que mai abans havia vist. Dos guàrdies de seguretat de l’estació acompanyaven a un home.
Mentre venien directes cap on estava jo, l’home només deia: Dejadme que le llame…
Mentre que els guàrdies de seguretat li anaven repetint: Pero puede pararse…
Ni es parava, ni trucava… Em vaig haver d’apartar i en arribar al lloc on jo havia estat, es va aturar i, de sobte i de forma inesperada, va saltar la tanca que separa dos espais interiors del vestíbul i que té una alçada mínima de 1,40 cm. En la seva fugida va saltar una altra tanca idèntica a l’anterior. Aquí va ser on li va caure la cartera… Després encara va saltar el final d’una escala mecànica i va passar per sobre dels seients d’un banc.
Després de saltar al segona tanca i perdre la cartera, un dels que ens ho estàvem mirant atònits, va exclamar: Tonto… Has perdut la cartera…!

De tornada vàrem agafar el tren que surt de Sants a les 3 de la tarda. De bon principi semblava que no tindríem cap contratemps… Però en arribar a l’estació d’Hospitalet de l’Infant (sinònim de vent) ens adonarem que s’hi estava més temps del que era normal. Al cap d’un moment va arribar un altre tren i també es va aturar. Minuts més tard, per la megafonia del tren, s’anunciava que degut al fort vent, ens quedaríem allí i que ja ens donarien novetats. Vàrem arribar a Hospitalet sobre les 16:50 i sobre les 17:30 van anunciar que vindrien dos autocars a buscar-nos per a continuar el trajecte. Al primer autocar només havíem de pujar els que anàvem a l’Aldea o Tortosa. La gent, aglomerada, anava pujant poc a poc, sense incidències aparents. Jo anava al darrere de la meva dona i després de que pugés ella, encara hi van pujar 3 o 4 més… Quan ja havia de pujar jo, en estirar la ma per agafar-me, una dona volia col·lar-se passant per baix del meu braç.

-Señora! (cridant i en castellà)

Aquell crit la va fer desistir i a mode d’excusa em va dir:

-És que jo estava allà al darrere i he estat una de les primeres en baixar del tren… (Com si aquest detall fos un privilegi)

Una vegada dalt, la senyora va seure al seient de l’altre costat del passadís i no va parar de xerrar amb les dues noies que anaven al seient de davant meu. No sé d’on era, només sé que era d’allà baix…  


Quan l’autocar (sense incidents) arribava a l’estació de l’Aldea, la senyora va abandonar el seu seient per a demanar-li al xofer si podia aturar-se a la parada de busos que hi ha a la carretera, tot just abans de girar cap a l’Estació (per cert, a ningú sé li va acudir modificar l’entrador per a facilitar l’entrada dels vehicles que arriben per l’Oest?)
El xofer li va dir que no ja que tenia l’ordre de portar-nos a tots fins l’estació de l’Aldea.
En abandonar el seu seient, va dir a les noies amb qui estava parlant tota l’estona:

-Vigileu què no em prenguin la bossa de ma, que a dintre tinc les llibretes de la caixa i està la cremallera tancada.

Per cert, la meva dona em va explicar que quan ella anava a pujar, li van col·locar una bossa per a dificultar-li el pas i poder passar-li davant.  

Paciència...   

dimarts, 23 de desembre del 2014

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 23-12-2014

El tren R16 Catalunya, abans Regional Express i que té la sortida des de l'estació de França de Barcelona a les 16:18 i que hauria d'haver passat per Sants a les 16:33, ha arribar, aproximadament amb 1/4 d'hora de retard.
Sense motiu aparent, quan ha arribat a l'alçada de la central nuclear de Vandellòs s'ha estat una estona aturat (uns 5')
Abans havien anunciat que per un problema elèctric no s'aturaria a l'Ametlla de Mar i que els passatges que havien de baixar en aquesta estació, ho haurien de fer a l'Ampolla i des d'allí els portaria un autobús. Més tard s'han desdit i ha parat a l'Ametlla.
Després de totes aquestes peripècies, finalment ha arribat a l'estació de l'Aldea sobre les 19:15, pràcticament amb 40 minuts de retard, ja que té l'arribada a les 18:36.
Molts polítics, en públic, diuen defensar el territori, però a l'hora de la veritat no en són tants. Per exemple, una que si que ha portat aquest tema al ple del Parlament ha estat la diputada d'Ulldecona Núria Ventura.
Jo proposo que abans de que acabi la legislatura el proper maig, tots els ajuntaments de la demarcació, aprovin una moció demanant trens dignes per al territori.

 

divendres, 12 de desembre del 2014

LA SEGONA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 12-12-2014

Sabeu que darrerament viatjo molt a Barcelona. Fins ara m'havia trobat que el tren arribava amb retard, de vegades amb més de 1/2 hora, però mai havia vist el que he vist avui.
En arribar a Sant he vist les finestres d'un vagó trencades (tal i com es pot veure a la foto)
Aquest vagó estava tancat i ningú hi ha pogut pujar, però això implica que els altres anessin més plens.
M'ha semblat una situació tan estrambòtica com vergonyosa.
Les Terres de l'Ebre també som Catalunya i volem trens de primera categoria, no de tercera!! 

dimecres, 29 d’octubre del 2014

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 29-10-2014

Si viatgeu amb els trens de Rodalies Catalunya i, concretament amb el tipus Catalunya Express (crec que es diuen així) potser heu observat que intenten ser bilingües en tot moment, igual per megafonia com per la pantalla que hi ha a cada cotxe. 
Però se'ls ha escapat un detall. Tal com veieu està quasi tot en castellà i català (primer l'idioma de l'imperi), però sembla ser que a Barcelona, el Passeig de Gràcia no existeix. Per a la RENFE és: BARCELONA PASEO DE GRACIA.
Us fa cap gràcia?   


divendres, 22 d’agost del 2014

DIARI DE L’AGOST. DIVENDRES 22

Alejandro Sanz. Si esteu pensant que us parlaré del cantant, ho heu ben endevinat! Però del cantant de jotes ampostí, no del madrileny que canta temes melòdics i que ha guanyat diversos premis. De fet, hauria d’haver dit Candret lo Cantador i potser així hauria quedat molt més clar.
Candret (germà d’Emilio, company de classe de mon fill gran) s’ha quedat ben descansat criticant a Manel Ferré, lo sinyó ancalde d’Amposta des del seu Facebook. Tant que des de l’ajuntament l’han cridat a consultes com si d’un ambaixador es tractés. Segurament acudirà a parlar amb l’hereu de l’amo amb la intenció de ratificar tot allò que li ha dit en públic.
Aquest fet em recorda molt a un episodi que vaig viure jo ja fa un grapat d’anys. Tants que ens hem de remuntar al segle passat (1999) Al poc de renovar l’ajuntament (aquell mateix any hi van haver eleccions municipals), vaig escoltar que es volia modificar el pla de circulació que tot just s’havia aprovat a les acaballes de l’anterior legislatura.
Innocent de mi, vaig fer dirigir una carta al l’alcalde de l’època (Juan María Rojo i Gualdo) amb la pretensió de que es publiqués a la Revista Amposta (l’òrgan oficial de Convergència) Cal reconèixer però que la meva carta tenia molt més estil que les parrafades que ha deixat Candret a la seva cronologia. Però encara així li deixava anar unes quantes andanades d’aquelles que, sense insultar a ningú, deixen prou clar que el to de l’escrit no es precisament amistós.
Per exemple insinuava la relació d’amistat que segurament hi havia entre el propi alcalde i un tal Ole Torson, l’ideòleg del pla de circulació d’Amposta. Aquest senyor (d’origen bàltic, com el seu nom indica) va treballar de tècnic de mobilitat durant els governs de Jordi Pujol.
Tal com ara s’ha fet amb Candret, a mi també se’m va cridar a consultes. Un dia vaig rebre una carta de l’ajuntament on se’m deia que l’alcalde volia parlar amb mi. Vaig trucar i em van donar cita. Després de fer-me esperar més de mitja hora, finalment em va fer passar al seu despatx. No em va deixar parlar fins al final quan ja m’havia dit tot el que havia de dir-me. Va ser una reprimenda en tota l’extensió de la paraula. També, vaig suposar, va voler coneixem per a calibrar si jo podria arribar a ser un rival polític. Vaig sortir d’allí mig atordit sense tenir clar sobre que era el que havia passat. Poc a poc, mentre em refeia vaig entendre la situació i el rebot posterior que vaig prendre amb ell i tota la seva família política, encara em dura.
Per cert, la carta es va publicar al cap de 9 mesos de ser remesa (tant com un part d’humà) després d’haver enviat escrits al Tribunal Constitucional primer i al Defensor del Pueblo, posteriorment.
En temo que Candret tindrà la mateixa sort que jo.


(Al final d’aquest escrit podreu llegir els comentaris que Candret ha anat deixat a la seva cronologia de Facebook)


Borreguers. Quan jo era menut, al tren se’l solia conèixer amb el sobre nom del borreguero. Durat tots aquests anys han canviat molt poques coses, possiblement dir-ho en català i poc més, ja que els trens solen arribar en retards tal com ja passava fa 40 o 50 anys.
Sense anar més lluny, el passat dimecres varem tornar a Barcelona. El tren que surt de l’Aldea a les 11 (oficialment les 10:59), ja va arribar a les 11:50. Com aquell que diu, una hora de retard. Primer el van anunciar (es veu que l’anuncien només sortir de Tortosa), però en arribar prop de Campredó, una avaria el va fer tornar a Tortosa.
Per la tarda, el tren que surt de l’estació de França a les 19:18 va sortir puntualment, però va arribar a l’aldea amb 18 minuts de retard.
Ni abans que la gestió depenia del govern central ni ara que depèn de la Generalitat, a les Terres de l’Ebre seguim patint els mateixos problemes endèmics que hem patit al llarg de la nostra història. Molt parlar de la millora que ha suposat Rodalies de Catalunya, però a la practica aqueta millora només és efectiva a partir de Cambrils.
Les Terres de l’Ebre seguim oblidades de la ma de Déu... Una realitat contrastable i irrefutable.

CiU, tant de criticar les inversions que van fer els governs tripartits, els ebrencs hem de donar gràcies, ja que de no haver estat així, encara ens hauríem desenganyat més de la locomotora Barcelona. 


Alejandro Sanz Morant (20 d'agost) 

Tinc la sort de voltar mes que un yo-yó i vos puc assegurar que veig pobles on la gent adora,defenssa i venera al seu alcalde.Pobles petits,es clar,on hi ha molt per fer i poc per a robar.
M‘agradaria sentirme orgullós del meu alcalde,un tio xulo,en los collons ben posats,involucrat amb les families necessitades,que se trenqués los cuernos per a abaratir ni que fós lo preu del pà.Que no me prométigue rés però que hem dóne al poble resultats (no, més bous).
Me presentaré per a a les properes eleccions ja que jo també tinc ànssies de poder i nomes me preocupo per mi(requisit indispenssable per a ser alcalde d‘Amposta)
Me tens fart Manué!!!! Ancara no acaves?



Collons quina liada s'ha fotut en la publicació d'esta tarde.jo no sóc ningú ni me penso ser ningú.Crec que potser he parlaten massa claretat i inclús potser que haigue molestat i bastant.No era la meua intenció provocar-li una mala tarde,i sé que mai més li resultaré simpàtic ni li farà cap goig sentir-me cantar rés ni fer cap gracieta d'estes meues que me dónen de menjar.Si el que he fet està mal fet,m'agradaria que algú m'ho expliqués.I si està ben fet,ja heu vist com se fà.



He rebut una trucada de l‘alcaldia i demà hem reuniré amb l‘alcalde.
Si que ha pegat castanyot la publicació...Estaré encantat de sentir la seua explicació.I li agraixo l‘oportunitat d‘expresar-me.


(Continuarà... O no)  
              

dissabte, 15 de març del 2014

TRENS DIGNES (A partir de Tarragona)



Sembla que encara no és oficial, però a partir del següent cap de setmana (22-23 d’abril) hi haurà modificacions als horaris dels tres que surten o arriben al nostre territori. Així, el que surt de l’estació de l’Aldea a les 6:26 (perdoneu si no poso l’hora exacta), sortirà a les 6:16, o sigui, 10 minuts abans. Un altre que canvia d’horari és el que sortia de Tarragona sobre les 14:30 i que arribava a l’Aldea abans de ¾ de 4 de la tarda, sortirà de Tarragona a les 14:05.
Algú pot pensar que intercalaran nous trens, però res més lluny de la realitat. Pel matí, de l’Aldea, el següent sortirà sobre les 8 i per la tarda de Tarragona sobre les 16:00, si fa o no fa, com ara. No seria molt més lògic que en sortís un sobre les 7 del matí que permetés arribar a Tarragona sobre les 8 i a Barcelona a les 9? Sembla que la lògica de les autoritats del transport català és diferent a la nostra.  
On si hi haurà una major freqüència de trens serà entre Tarragona i Barcelona i viceversa.
Per tant, tots aquells que van assíduament a Tarragona y Barcelona amb el tren de les 6:26 hauran de matinar una mica més i si tornaven amb el de les 14:30, ara no ho podran fer a l’avançar-se quasi ½ hora i segur que molts hauran de marxar de Tarragona a les 16:00 amb el consegüent retard en l’arribada. 
 
Conclusió. Una vegada més, les Terres de l’Ebre seran les grans perjudicades. Fa uns mesos es va crear la Plataforma pels Trens Dignes. Feina tenen si volen millorar les freqüències de pas dels trens pel nostre territori.