Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris turisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris turisme. Mostrar tots els missatges
dimecres, 27 de juliol del 2022
LA MAR DE L’ARAGÓ (Versió per als diaris)
LA MAR DE L’ARAGÓ
Si alguna vegada heu penetrat a l’Aragó per Casp, al cap d’uns pocs quilòmetres segurament haureu vist un cartell on posa: ‘La mar de Aragón’. Son les platges del pantà de Mequinensa. Però que ningú us enganyi, la mar de l’Aragó és la Mediterrània i és per això que les administracions estatal i autonòmica estan interessades a facilitar que els ‘manyos’ tinguin la millor sortida possible a la mar.
Tot just fa uns dies que s’acaba d’inaugurar la nova variant del port de Querol de la carretera N-232 (la carretera de Morella) i que com tothom sap s’acaba quan arriba a Vinaròs.
Pràcticament de forma simultània les Cambres de Comerç de Terol, Reus i Tortosa fixaven una trobada per al 3 d’octubre a Gandesa amb representants de les societats civil i política per a parlar del desdoblament de l’N-420 en autovia entre les poblacions d’Alcanyís i Reus. La finalitat és la mateixa.
A ningú se li escapa que el turisme omple bars i restaurants a part de comprar i llogar xalets i apartaments. En tres paraules: aporta benefici econòmic.
I què passa amb les Terres de l’Ebre? Per a fer realitat la millora de les infraestructures i facilitar l’arribada a la mar des de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre caldria pensar en desencallar el Pla Territorial redactat per l’IDECE i aprovat l’any 2010 pel Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya.
Diari de Tarragona
dissabte, 19 d’octubre del 2019
dimecres, 11 de setembre del 2019
VACANCES A ESCÒCIA: I EL MONSTRE DEL LLAC NESS?
L’amic Brian Cutts (un anglès que viu a Tortosa)
me va deixar un comentari als post en el que parlava del llac Ness. Trobava a faltar que no parlés de Nessie, el monstre del llac. Li vaig dir
que tenia reservat un capítol propi per aquest tema.
Efectivament visitar el llac Ness i no parlar de Nessie és pràcticament impossible, tot i que jo ho vaig fer...
Segurament el llac Ness no seria tan conegut si no fos pel misteri del monstre. Un
monstre del que mai s’ha pogut constatar la seva existència... Però que als escocesos
ja els hi va bé que se’n parli.
Tot i que pel que sembla ja fa molts segles
que se parla de l’existència d’un monstre al llac Ness, no va ser fins la dècada dels anys 30-40 dels segles passat
quan va començar a fer-se a gran escala. En aquella època va ser molta gent la
que van afirmar que l’havien vist. Coincidència o no, l’any 1933 se va
projectar la primera pel·lícula de King Kong i hi ha qui creu que tots dos fets
podrien estar relacionat.
De totes maneres no va ser fins els anys 60
quan van començar a fer-se investigacions serioses sobre l’existència o no d’un
monstre. I jo pregunto: I per què no van fer-se abans, quan sembla que el va
veure tanta gent?
Segons ens van explicar al centre d’interpretació
sobre el llac, l’última gran recerca de Nessie
va fer-se a finals del segle XX.
Vist des de fora penso que son ganes de emprar
temps i diners, però a la vegada mantenir la incertesa del monstre, com ja he
dit, els hi va bé per a traure públic que, d’una altra manera, tal vegada no hi
aniria.
Mentre fèiem la travessia pel llac, un senyor
anava explicant tot allò que ens trobàvem i de tant en tant deia:
-We are looking
for the monster ...
But for the moment
we still can not find it (Estem buscant al monstre…
Però de moment encara no el trobem).
Un dels enganys més grans va ser col·locar una
mena de coll i cap de dinosaure enganxat a un petit submarí. Però també se
parla d’ombres, de formacions d’ànecs... En fi, de tantes coses que podrien haver
confós voluntària o intencionadament els habitants de la zona.
De fet els últims resultats sobre la recerca
de l’hipotètic monstre se van saber el passat divendres dia 6. Un equip de
científics de Nova Zelanda, en analitzar l’ADN dels llac, va concloure que d’existir,
podria tractar-se d’una anguila gegant, ja que al llac hi ha moltes anguiles.
Segur que no serà la darrera recerca que se
farà de Nessie, el monstre del llac Ness.
dimarts, 10 de setembre del 2019
VACANCES A ESCÒCIA: LES MEVES IMPRESSIONS
-Els
anglesos son molt d’ells...
Aquesta és una de les afirmacions que havia
escoltat abans de viatjar a Escòcia. I no una, sinó moltes vegades.
Dir-li a un escocès anglès és com dir-li a un
català, castellà... Per tant potser millor parlar d’anglosaxons o en aquest
cas, senzillament escocesos.
De totes maneres trobo que l’afirmació no
anava gens desencaminada: els anglosaxons són molt d’ells!
Uns exemples. Quan les hostesses de l’avió
donen les instruccions sobre que fer en el cas de qualsevol incident, només ho
fan en anglès. Fins ara sempre havia volat en companyies espanyoles i ho feien
al menys en dos idiomes: espanyol i anglès. Aquesta vegada ho vam fer amb Jet 2
que és una companyia anglesa de baix
cost.
No vam trobar a ningú que malgrat conèixer la
nostra procedència ens parlés amb espanyol. Dic mentida, el propietari d’un bar
d’Edimburg perquè era italià.
Una altra de les afirmacions que me van dir
sobre els habitants de la Gran Bretanya va ser: El que per a nosaltres ens sembla lògic, ells fan tot el contrari...
Un bon exemple és conduir per l’esquerra. En altres circumstàncies hauríem
llogat un cotxe per a poder veure els penya-segats de les Terres Altes (Highlands). Ens vam quedar amb les ganes
de veure més paisatges que els que vam veure dalt del tren o quan vam navegar
pel llac Ness.
Tal com us deia l’altre dia, me pensava veure
moltes més banderes escoceses a les cases particulars i m’esperava una altra
reacció dels nadius al saber que érem catalans.
diumenge, 8 de setembre del 2019
VACANCES A ESCÒCIA: LA GASTRONOMIA
Haggis. |
Abans dels viatge me van advertir que a
Escòcia se menjava molt malament. Per tant vaig marxar amb la mentalitat que
hauria de menjar qualsevol cosa... I tinc que advertir-vos que sóc molt difícil
a l’hora de menjar, ja qui hi ha coses que no m’agraden i d’altres que
prefereixo no provar.
Però en acabar el viatge ho vaig fer amb el
convenciment de que tan malament no havia menjat. És evident que la cuina
escocesa té molt poc a veure amb la nostra, la qual cosa me reafirma que aquí
se menja molt bé.
Si busques per Internet l’entrada gastronomia
escocesa, el cert és que no diu massa cosa. Diu que és una cuina basada amb els
productes de la terra (carn, peix, verdures, hortalisses...) , senzilla, plena
de sabors i aromes i que deriva de la cuina tradicional de la gent de la terra
i la mar.
També diu que darrerament ha adquirit mala
fama perquè els turistes d’aquí quan van a Londres o Edimburg prefereixen el menjar
ràpid... No va ser el nostre cas i, no obstant, no li posaria ni de lluny un notable.
Tot i que, segurament, la gent d’allí la deuen de trobar exquisida i potser la
nostra no tan bona com ens pensem. Tot és qüestió de gustos i dels que estàs
acostumat a menjar.
Pit de pollastre farcit de haggis. |
Sembla ser que el producte estrella són els haggis. Ens ho va recomanar uns dels
guies i no vam perdre l’ocasió de provar-los. Els haggis són una mena de botifarra (baldana) sense pell. Estan fets amb
els subproductes del corder i s’acompanyen amb purés de verdures i patates.
No és una croqueta... És un ou dur arrebossat. |
Una de les coses que més me va cridar l’atenció
és la poca quantitat de carn i peix que ofereixen els restaurants, tot i estar
prop de la mar. Tampoc és habitual la carn de corder.
És cert que uns dels plats que està més de
moda és el fisch and chips (peix amb
patates fregides), però ni tan sols vaig tenir curiositat en provar-lo.
Als restaurants s’estila molt el que aquí
diríem un plat combinat. El producte principal s’acompanya d’altres productes
com per exemple patates (fregides o al caliu), enciam, tomata, bolets, però
sobre tot purés.
Els anglosaxons tenen fama d’esmorzar bé. És
el que se diu un beakfast. Potser
sigui l’àpat més consistent de tots els que fan durant el dia. Us el podeu
imaginar: ous revolts amb cansalada i algun altre producte (fesols,
xampinyons....), però té moltes varietats: amb ous fregits, salsitxes, etc.
Però també té restaurants de cuines d’altres
indrets del planeta. Per exemple n’hi havia d’espanyols... I de catalans! Però
no hi vam entrar i no va ser que no ho demanés. A Edimburg, sense saber-ho vam
entrar a un grec. En acabar de dinar vam preguntar-li al propietari si era de
Grècia i ens va dir que sí posant-se molt content en veure que ho havíem endevinat.
La sorpresa però la vaig veure a Inverness: a
un restaurant s’oferien xurros.
MÉS INFORMACIÓ:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Gastronomia_d%27Escòcia
https://www.exploraescocia.com/noticias-escocia/la-gastronomia-en-escocia/
http://www.viajaredimburgo.com/gastronomia-escocesa-edimburgo.php
divendres, 6 de setembre del 2019
VACANCES A ESCÒCIA: INVERNESS
La primera cosa que me va sorprendre d’Inverness va ser la seva monumentalitat i la segona la gastronomia.
Certament si comparem els edificis d’Edimburg i els d’Inverness, aquesta segona població sortirà mal parada. No obstant té edificis força singulars com per exemple el castell, l’ajuntament, la catedral, d'estil gòtic victorià, el conjunt d’edificis de Ness Walk, reminiscència de la burgesia escocesa del segle XIX, el mercat victorià de the Town House and Mercat Cross, l’església de Santa Maria... Però també edificis avantguardistes com el the Kitchen Brasserie que, com indica el seu nom se tracta d’un restaurant o l’Eden Court Theatre, el centre cultural de la ciutat.
També l’existència de diversos ponts i passarel·les. Aquestes últimes van ser construïdes a finals del segle XIX. En quan a pots, el més imponent és el de Kessock Bridge, però està molt allunyat de la ciutat i només el vam poder veure des de dalt del castell.
Però un dels llocs més visitats de la ciutat
és la llibreria Leakey’s on s’amunteguen
(literalment) diversos milers de llibres. A part de la gran quantitat de
llibres, de la llibreria destaca l’escala de cargol per a pujar al semi-pis
superior i l’estufa de llenya, un element discordant si tenim en compte la
perillositat que pot suposar el foc al costat de tant de paper.
dijous, 5 de setembre del 2019
VACANCES A ESCÒCIA: EDIMBURG 7, CALTON HILL
Per la seva orografia se coneix Edimburg com l’Atenes
del Nord.
La capital escocesa té diversos punts des d’on
tenir unes vistes panoràmiques i privilegiades de la ciutat. Un d’elles és el
castell, l’altre el cim d’un petit turó: Calton
Hill. Allí s’hi va construir una mena de templet que recorda el Partenó
grec, és el Monument Nacional. Però no
és l’únic element arquitectònic que s’hi pot veure...
Una part d’aquestes edificacions són visibles, per exemple des de carrer de la Reina.
Arribar fins allí no significa cap gran esforç. S’hi pot accedir des de diversos punts. En alguns hi ha escales, en altres camins costeruts, corbats i mixtes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)