Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vaga. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vaga. Mostrar tots els missatges

dimecres, 7 de març del 2018

8-M: ALGUNA COSA MÉS QUE UNA VAGA FEMENISTA


Demà 8 de març se celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Una celebració que a Europa se remunta a l’any 1911 quan a Copenhaguen se va decidir homenatjar la valentia de d’unes obreres tèxtils que van fer vaga per a reclamar unes millors condicions laborals, així com també la memòria de 123 dones (i 23 homes) que van morir durant l’incendi d’una fàbrica de cotó de Nueva York el 25 de març de 1911.
La novetat de la celebració d’aquest anys és que demà hi ha convocada una vaga laboral de 24 hores (CC.OO. i UGT li donen suport amb una aturada de 2 hores) però que sé vol fer extensible a l’ensenyament i el consum. Una vaga que hauria de tenir una repercussió sense precedents i estaria bé que també els homes secundessin la vaga en solidaritat i comprensió. També hi ha previstes concentracions a les diferents ciutats d’arreu de Catalunya.
Ningú pot negar (i si algú ho fa és perquè és un hipòcrita) que l dona viu unes condicions laborals de discriminació respecte a l’home. És difícil veure una dona al capdavant d’una gran empresa, però també en política. Quantes dones han estat caps de govern d’Espanya? O quantes presidentes de la Generalitat o han ocupat el càrrec de conselleres en cap o vicepresidentes?
Un exemples. Avui publica el diario.es que 19 de les empreses de l’Ibex 35 tenen una o cap dona a l’alta direcció de les respectives empreses. El Periódico de Catalunya presumeix de tenir el percentatge més alt de columnistes de la premsa escrita: un 21% sobre el total de col·laboradors. Situacions semblants se vien a l’Administració Pública, a la Judicatura o a la política.
Com sabeu, gran part de la meva vida laboral la he viscut com a treballador de l’Administració de l’Estat. Aquí no passa com a moltes empreses que les dones cobren uns salaris molt més baixos que els homes. A l’administració a igual feina, igual sou. Ara bé, la discriminació de la dona per a ocupar càrrecs de responsabilitat (direccions generals, caps d’inspecció, delegats territorials, etc.) també existeix. De vegades se feien trobades d’alts càrrecs i, a part que no sé sabia massa bé que se pretenia amb aquells malbaratament de recursos (diversos dies en hotels de 4 o 5 estrelles), quan veies la foto (sempre hi ha foto oficial quan se fan aquesta mena d’actes) de dones se’n veien ben poques. M’atreviria a dir que no arribaven al 10%.
El meu desig és que el dia de demà no sigui una celebració més. M’agradaria que signifiques el punt d’inflexió cap a la igualtat total entre tots dos sexes. Totes les commemoracions que s’hi fan al llarg de l’any (pràcticament cada dia se commemora el dia mundial d’alguna cosa) és per a denunciar la greu situació que està patint aquella determinada cosa (planeta, aigua...) o col·lectiu (càncer, aigua, teatre, ràdio...) Per tant seria desitjable no haver de celebrar res sempre que això suposés l’acabament dels problemes.
Tot i que la lluita l’han de portar a terme les dones, estaria bé una mica més de sensibilitat per part dels homes. Aquests, s’haurien de mentalitzar que la supremacia que sempre han volgut tenir ja ha passat a millor vida i començar a compartir funcions i tasques a qualsevol dels àmbits de la nostra vida. Només així s’aconseguirà una societat molt més justa.
Com solen dir les dones més sensibilitzades amb la causa: el futur serà femenista o no serà!! 

dijous, 9 de novembre del 2017

ENS HAUREM D’ANAR ACOSTUMANT

Un dels cartells que sé va vaure durant la vaga d'ahir (Whatsapp)
Aquest matí quan estava a punt d’entrar a la llibreria on compro el diari m’he trobat amb un mosso d’esquadra que, segons m’ha dit, anava a fer un cafè. Com avui és dijous i per tant, la plataforma Prou! AP-7 gratuïta, ja! té previst tallar la N-340 als punts habituals, m’ha preguntat:
-Aniràs aquesta tarda a tallar la carretera?
-No. Aquesta tarda no puc –li he contestat-. Ja la van tallar ahir moltes més hores de les que ho fem nosaltres (com a màxim l’hem tallat durant 40 minuts)  
-I no passa res...! –M’ha respost el mosso d’esquadra-.
Després m’ha estat explicant algunes anècdotes sobre el dia d’ahir, però tampoc cal que entrem més en detalls.
Després de les dues vagues de país que s’han dut a terme en una mica més d’un mes, queden clares dues coses: que de vagues ni ha de dos tipus (laborals i polítiques) i que ens haurem d’anar acostumant a aquestes últimes.  
La vaga d’ahir va estar convocada per la Intersindical Confederació Sindical Catalana (I-CSC), un sindicat independentista d’escassa implantació territorial. Jo diria que té molt poc a perdre i és incert el que pugui arribar a guanyar.
Com sabeu els grans sindicats, el que tenen més implantació (CC.OO, UGT i USOC), així com les patronals PIMEC i CECOT no van secundar la vaga. Potser per alguns aquest detall no els hi digui res, però jo m’hi reafirmo: va ser una vaga política!  
En la meva llarga vida sindical (me vaig afiliar a CC.OO. el mes de setembre de 1977, quan encara no feia ni ½ anys que les havien legalitzat) he viscut moltes vagues (potser menys de les que haurien calgut): sectorials i generals. Però sempre sé lluitava per una millora salarial i més drets laborals. La d’ahir, evidentment no era per això i si el TSJC la va declarar legal, no seré jo qui digui que no trobo bé que se fes.
Segons diuen, el seguiment va ser desigual i que només va tenir èxit a l’ensenyament. Ara que ja no me cal fer vaga (estic jubilat), el que puc dir és que a mi particularment me va afectar molt poc. Pel matí, la botiga on acostumo a comprar la fuita i la verdura, no tenien pa. Me va dir la propietària que no n’havia fet perquè no sabia si li aniria molta més gent o no. També estava oberta la llibreria on compro el diari, així com els supermercats (vaig anar a dos) L’única cosa que vaig veure tancada va ser el bar del casal municipals de jubilats on hi havia un cartell que ho anunciava.
Per la tarda havia de portar a ma mare al metge a Vinaròs i vaig optar per anar-hi per Ulldecona. Ho vaig encertar. Sabia que s’havia tallar la N-340, però no sabia per quant de temps.
Una veïna me va dir que precisament ahir, i després d’esperar-se diversos mesos, al seu marit l’havien d’operar a Barcelona i li van trucar per a dir-li que li posposaven l’operació, ja que no havien anat els anestesistes.
Sobre el que va passar n’extrec una conclusió: que la gent que hi va participar tenien molt clar que havien de fer per a que la vaga tingués èxit: bloquejar les comunicacions.
Per això van tallar el tren d’alta velocitat a Barcelona i Girona, les principal entrades al país per carretera, així com molts d’accessos a la capital catalana tan per als cotxes com per alguns dels trens.
Els sindicalistes coneixen bé aquesta estratègia: si impedeixen als treballadors arribar al seu lloc de treball, la incidència serà molt més gran. Això és el que es va fer principalment ahir.
Si finalment el meu ve haguessin anat a Barcelona á operar-se, segurament no hauria hi pogut entrar. Potser va ser millor així...

Dintre de pocs dies sé tornarà a convocar una altra aturada de país. Ja ho veure-ho. Informava ahir mateix el Triangle que aquesta serà l’estratègia dels independentistes per a que Madrid s’assegui a negociar la República catalana, ja que per cada dia de vaga que hi hagi sé perden molts diners. Segons va dir fa un temps el propi Oriol Junqueras, Espanya no aguantaria una setmana de vaga general a Catalunya i acabaria peracceptar la secessió.    

dimarts, 3 d’octubre del 2017

JORNADA DE REFLEXIÓ

De Manel Fontdevila a eldiario.es. 
La llei electoral espanyola preveu que el dia anterior a unes votacions (darrerament dissabte) sigui jornada de reflexió. A Catalunya la jornada de reflexió va ser ahir, un dia després del referèndum de l’1-O. Ahir tothom va reflexionar sobre el que va passar i que, en algun cas no hauria d’haver passar. Només faltava que s’acabés convocant una jornada de mobilitzacions per avui.
De fet tot va ser molt confús. Sindicats minoritaris com la CGT o el sanitari CATAC-IAC feia dies que havien presentat el preavís perceptiu de vaga a partir del 2-O en previsió de que, finalment, no es pogués votar. Aquest fet permetia aixoplugar-se legalment a qualsevol treballador que decidís exercir el dret constitucional (quina paradoxa!) de vaga.
Ja eren més de les dues de la tarda quan vaig rebre un missatge de text del Secretari General de la UGT de les Terres de l’Ebre Valentí Marín que contenia un manifest de difícil lectura pel mòbil. Vaig haver de buscar-lo per Internet per a assabentar-me correctament sobre el que se’m transmetia. Resumint me deia que fes el que volgués ja que la Mesa per la Democràcia que reunia diverses entitats cíviques, sindicats i alguna associació empresarial, no havia convocat cap vaga general, així com tampoc la pròpia UGT.
Entrada la tarda, el Secretari General de la UGT d’Espanya Josep Maria Álvarez va comparèixer a la Sexta i les seves declaracions anaven en la mateixa línia, tot recordant que les vagues generals són per motius laborals i el que s’havia convocat des de la Mesa de la Democràcia era una jornada de mobilitzacions i reivindicativa.
Al grup de Facebook que porta per nom Treballadors i Treballadores Públics Menyspreats algú va posar un post dient que el dia d’avui no es descomptaria el sou als que fessin vaga. Se va oblidar de dir que no es descomptaria el sou als treballadors de la Generalitat i dels ajuntaments (segurament els governants per ERC, el PDeCAT i les CUP) D’alguns comentaris que es van penjar posteriorment i que sembla que han acabat per esborrar (segurament l’administrador del grup) es podia desprendre la crispació existent que estem vivint.
Tal com vinc dient des de fa temps, alguns sectors de la ciutadania estan molt radicalitzats i arriba un moment en que ja els hi és ben bé igual naps o cols. L’important és fer-se sentir en nom de la legítima reivindicació independentista.
Estic d’acord amb tots els articulistes que s’atreveixen a parlar de fractura social a Catalunya. En el dia a dia me’n dono compte de que és així. Sobre tot quan parlo amb aquells als que els hi fa temor parlar-ne en públic.
Els fets que el passat diumenge hi van haver a diverses poblacions de Catalunya (algunes com la Ràpita, Roquetes o Móra la Nova de les nostres terres) són lamentables i condemnables i mereixedores d’una resposta contundent per part de la ciutadania. Però me sembla que s’ha fet massa en calent, ja que, com s’ha vist, a alguns dels membres de la Mesa per la Democràcia els ha agafat desprevinguts i amb poca capacitat de reacció. Me sembla que les coses no sé fan així.
Davant d’aquesta incertesa he estat esperant a veure que passava amb la meva dona. En principi l’empresa li va marcar serveix mínims condicionada a que avui acudís una companya i deslliurar-la. Quan ella marxaria, jo marxaria. Tot i no compartir l’estratègia que s’està seguint.
Avui, segurament, seran molts els que criminalitzaran els que han acudit a treballar. És vergonyós que així ho facin... I si ho fan serà una mostra més d’aquesta fractura de la que us estic parlant.
Personalment he fet tantes vagues (la majoria vagues generals) que ja he perdut el compte. Les he fet totes excepte la primera que va convocar la CNT a principis dels anys 80. Sense preocupar-me pels diners que me descomptarien. L’important era aixecar la nostra veu en contra de la injustícia.
Durant els anys de la crisi (la mal anomenada crisi!) on s’han trepitjat bona part dels nostres drets socials i laborals he trobat a faltar una vaga general contra el govern de Mariano Rajoy. Tothom callat perquè aixecar la veu suposava un gran perjudici per als sindicats ja que podien perdre les subvencions estatals que tenien a part de veure reduït el nombre de alliberats.
Sovint he tingut la sensació de sentir-me com un titella a les mans d’aquells que dominen la situació en cada moment davant la passivitat dels que ens podrien haver ajudat i no ha van fer.      

dimecres, 16 d’agost del 2017

DIARI DE L'AGOST. DIMECRES 16

TXARANGO... PUNT, SET I JOC
Digueu-ne:  Quants anys feia que no havia a Amposta un gran concert com el de Txarrango d’anit? Jo ne recordo un de Mecano allà pels principis dels anys 90...
Però a sobre el d’anit gratuït!! Com una bona part dels espectacles que s’estan duent a terme aquests dies de la festa major. Qui en dóna més?
Amic Ramón, vaja partit que t’estàs marcant!!!  Tot i que les festes encara no han acabat, crec que tothom espera conèixer el programa de l’any que ve. Superarà el d’aquest any? Repte difícil però no impossible.  

CONVERGÈNCIA I EL CONTE DE MAI ACABAR
La Guardia Civil sembla que ha trobat una nova línia de finançament il·legal de Convergència a través de la seva fundació CatDem. Quan acabarà aquest reguerall de casos. Francament: Mai. N’hi ha tants i a tants llocs de vegades insospitats (o no) que estic segur que els casos de corrupció de Convergència no acabaran mai.
I esperem que amb el nou PDeCAT no en surtin més...

ESQUIROLS AL PRAT?
En termes laborals, l’esquirol era aquella persona que rebentava la vaga, es a dir, anava a treballar i si calia feia hores extres, mentre la majoria dels seus companys feien vaga per a reivindicar mesures més justes.
No sé si a la Guardia Civil se’ls pot qualificar com esquirols, ja que res tenen que veure amb l’empresa i a sobre els hi manen que substitueixin als guàrdies de seguretat de Eulen.
Però és tan injust que la Guardia Civil hagi de fer les feines mentre uns treballadors estan de vaga, com que, en el seu dia, els retiressin substituint-los per treballadors d’empreses privades. Des de fa molts anys, hi ha moltes coses que no funcionen bé en aquest país i una d’elles són les privatitzacions massives que hi ha hagut tant amb governs del PP com del PSOE. Segur que algú n’ha tret rendiment de tot això.

10, 9, 8, 7...
Avui anuncia el Periódico que el compte enrere cap al referèndum del dia 1-O ja ha començat. Avui hi ha hagut la primera sessió del Parlament català després de les vacances. No hi ha temps que perdre.
Però només començar aquest conte enrere, el crono s’ha aturat, igual com passa a la NASA quan alguna cosa no va bé.
Avui el Parlament havia d’aprovar la llei havia de regular l’1-O, però la Presidenta Forcadell l’ha posposat per la seva complexitat... Continuarem informant.

EL PERSISTENT INCIVISME
Ja sé que encara és prompte per avaluar l’impacte dels agents cívics que han de vetllar per a que la ciutadania d’Amposta compleixi les més elementals normes de civisme... Però només pel fet d’anunciar-ho hauria de tenir un efecte positiu sobre els incívics de sempre que haurien d’espantar-se ni que només fos una mica...
Però com tots aquells que sé salten la llei una vegada i una altra i una més i no les passa res, els incívics del nostre poble (el títol de ciutat sé guanya a base de demostrar que ho som) pensen que a ells no els hi passarà mai res. I si un dia els agafen i els multen es queixaran... Segur!!  Perquè això va amb la naturalesa del ser humà. No hi podem fer més.  
El que si que he vist és que hi deu d’haver una brigada d’intervenció ràpida, ja que les situacions més grosses són aniquilades ràpidament.

Un exemple. Illa de contenidors del carrer Brasil. Aquest matí, a part de les fustes que hi havia ahir, també hi havia unes bosses grosses (de les que no passen per la boca dels contenidors) Però una destacava sobre la resta: Era transparent, estava oberta i contenia tota mena de deixalles. No portava el mòbil... Al cap d’unes poques hores he tornat amb el mòbil i de la bossa transparent i de les fustes, ni rastre. En canvi les bosses negres continuaven allí. O a lo millor algú les havia reposat... 


REPARTIDORS DE PUBLICITAT
O repartidores. Per festes sembla que tinguin pressa i no s’entretenen molt. Què arriben a un bloc de pisos i el troben tancat (què és el més normal), cap problema: Ho deixen al terra o com els hi ve bé. Er això no es estrany veure’ls pels carrers tirats passats uns dies.
Així h van fer els repartidors de publicitat de l’Òptica Jordi Porta.
Menció especial també als de Vitalden que fan omís de que a la teva bústia hi posi que no vols publicitat. Ells la deixen igualment. I en aquest cas ja fa molts anys que dura.

No sé si serà el mateix repartidor o tenen l’ordre explícita de fer-ho així.    

divendres, 11 d’agost del 2017

DIARI DE L’AGOST. DIVENDRES 11

162è TALL
Ahir se va fer el 162è tall de l’N-340 als seus dos punts més habituals: L’Ametlla de Mar i les Cases d’Alcanar.
A les Cases d’Alcanar érem una quarantena de persones, el que no està gens malament si es te en compte que ja es porten més de 22 mesos de mobilitzacions.
L’únic incident remarcable d’ahir a les Cases d’Alcanar va ser quan un espontani va sobrepassar el control dels Mossos (els va agafar desprevinguts) i adreçant-se a Llorenç Navarro que en aquell moment era qui estava parlant, va dir:
-Eh, tu! Espavilao...
Sé va queixar per que l’havíem fet aturar i va al·ludir que al cotxe portava dues filles petites que estaven molt cansades.
Llavors Llorenç li va dir que si tenia una urgència que podia passar. Immediatament es va posar a parlar amb els Mossos que ja havien anat cap a ell. Allí va acabar tot.

EL PP TORNA A LA CÀRREGA AMB LA PARLA  
Quan el PP de València sé queda sense arguments sempre acaba per refugiar-se en un de molt poc recorrent: La parla.
Jo al·lucino cada vegada que veig la distinció entre català i valencià. Si per emprar unes poques paraules diferents i tenir alguna variant dialectal s’ha de considerar un idioma diferenciat, l’andalús o el castellà que es parla a l’Aragó o a Astúries (no confondre amb l’aragonès i l’asturià o bable que són idiomes tot i que molt poc parlats)també podrien ser-ho.    
El PP valencià va trobar un filó d’or amb l’idioma. Segons els populars, el domini català es propagava a través de la parla i per tant, aquesta situació s’havia de tallar de soca-rel. D’aquí que, per exemple, tanquessin tots els repetidors que hi havia de TV3 al seu territori, la majoria propietat d’Acció Cultural del País Valencià.

EL CARTELL DE LES CUP SOBRE L’1-O
No el valoraré, que cadascú opini o pensi el que vulgui. Simplement us diré que aquest tema es pot enllaçar perfectament amb l’anterior. Si us hi fixeu, al cartell hi apareix el mapa dels Països Catalans, una terminologia i una idea reivindicada pels anticapitalistes, però que ha ofès els valencians del búnquer barraqueta, tal com reflecteixen alguns dels comentaris que van deixar al Twitter i que he pogut llegir al diari digital Público. Alguns d’ells molt mal sonants.



NOMÉS PONT PASSAR A ESPANYA I AMB EL PP
No sé si ho recordareu. A les monedes de Franco hi posava la següent inscripció: Caudillo de España por la G. De Dios. Érem massa menuts i els nostres pares poc instruïts per a saber que nassos volia dir aquella G. Finalment algú ens va dir que volia dir Gracia... ‘Pos’, quina poca gràcia!  A donar un cop d’estat militar i causa la mort de centenars de milers d’espanyols li deien Gracia de Dios. Quin eufemisme, no?
Actualment, per la gràcia del PP, la Fundación Francisco Franco segueix gaudint d’uns privilegis que a qualsevol altre país del món sé considerarien intolerables. Però això és España i governa el PP, els descendents directes per línia paterno-filial del PP i per tant no cal estranyar-nos-en de veure com el partit del govern els hi concedeix un tracte especial aportant milions d’euros a la fundació i concedint-los l’explotació del Pazo de Meirás, la residència gallega del dictador.

LA GUARDIA CIVIL ‘OCUPARÀ L’AEROPORT DEL PRAT
No tingueu temor. De moment no es cap com contra el Govern de la Generalitat ni res que sé li sembli.
Davant el no acord dels treballadors d’Eulen a l’oferta que els hi va fer l’empresa amb la mediació del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i que, per tant, farà que continuï la vaga (indefinida a partir de la propera setmana), tal i com ja s’anava anunciat, seran els agents de la Guardia Civil els que passin a exercir les tasques de seguretat de l’aeroport.
Tal i com s’opina des del propi cos armat, estic d’acord que el tema de la seguretat mai s’hauria d’haver privatitzat. Però si se furga una mica, segur que hi trobarem interessos particulars i possiblement algun tracte de favor cap a les persones que van facilitar que així fos.
Digueu-me malpensat...   

dimecres, 9 d’agost del 2017

DIARI DE L’AGOST. DIMECRES 9

LES CONTRAVERTIDES VAGUES
La setmana passada vaig publicar un post sobre la manifestació de la plataforma Prou, AP-7 gratuïta ja!!, tal com faig cada vegada que hi assisteixo. Sobre aquest post me van deixar un comentari que, resumint, me deien: Podríeu fer una altra mena de reivindicacions perquè me molesteu quan vaig a treballar. També me proposava que adoptessin altres mesures sense especificar.  
Ho vaig llegir des del mòbil i vaig decidir no contestar. I no ho vaig fer perquè des del mòbil me costa més, però també una mica per mandra... ¿Què li havia de dir a algú, que tot i que me deia que estava al nostre costat, no s’havia manifestat mai al respecte? Tal com ja he escrit més d’una vegada, la nostra reivindicació va lligada a la incomprensió de molts, sobre tot d’aquells als qui els afecten els talls que realitzem.  
Avui en dia, on les xarxes socials dominen una gran part de les comunicacions humanes, qui no està informat de quin dia i a quina hora se talla la carretera és perquè no vol. Al Facebook hi ha una pàgina que porta el nom de la plataforma i on, a part de les notícies relacionades amb l’N-340, AP-7, etc. també s’informa sobre els següents talls: dia, hora i llocs (ja que normalment n’hi sol haver més d’un)
El moviment veïnal és assembleari i, per tant, les mobilitzacions i tota mena d’actes que es fan, s’acorden durant les concentracions. Si algú té propostes per fer, que vagi als talls i que les faci. Seran ben rebudes.  
A l’aeroport del Prat, els treballadors d’Eulen també han rebut la incomprensió per part de molts usuaris. Tot i que els hi pot semblar bé el que demanen, haurien de manifestar-se sense molestar els passatgers.
Segurament aquestes persones insolidàries mai han fet una vaga i, si l’han fet, m’agradaria que m’expliquessin les seves experiències per a veure quines mesures van prendre.  

LLAMAZARES I GARZON
Només llegir els seu cognom, estic segur que sabeu de qui us vaig a parlar. Gaspar Llamazares va ser coordinador general deIzquierda Unida i diputat al Congrés i Baltasar Garzón, a part de jutge estrella, també va entrar en política de la ma de Felipe González, tot i que van trencar peres aviat.
La notícia va saltar fa un parell de dies. Llamazares i Garzón han registrat un nou partit polític que té per nom d’Actúa. Tot i això encara, segons els seus impulsors, encara no està clar que s’acabin presentant a unes eleccions, ja siguin autonòmiques, generals o europees.
Per la seva part, Llamazares ha manifestat que els seu compromís amb Izquierda Unida (ara n’és el seu portaveu al parlament autonòmic asturià), acabarà amb la legislatura.
Pel tarannà de tots dos, pressuposo que el nou partit serà d’ideologia d’esquerres... Fa falta un nou partit d’esquerres a Espanya? A mi me sembla que no. Que l’oferta existent ja és el suficientment àmplia com per a que, a l’hora de votar, es pugui triar en funció de qui creguin que els representa millor.
Me sembla que en aquest país hi ha massa egos i que tots volen tenir la seva parcel·la de poder. Ja sabeu que més val ser cabeza de ratón que cola de león...  
Per cert, per al nou partit, Llamazares i Garzón podrien buscar algú que es digués Melcior... Així ja tindrien el trio dels Reis Mags complet.              

dilluns, 2 de maig del 2016

UNA VAGA GENERAL PER AL MES DE DESEMBRE?

elplural.com
Fa molts d’anys que no participo en actes del Primer de Maig. Les poques ganes que tinc són directament proporcionals (i incompatibles) amb la meva vida privada. Penseu que aquest dia coincideix amb un dels dies de la Fira de la Terrissa de la Galera i, normalment és el dia que solc portar als meus pares. Aquest any hi varem anar dissabte, però ahir pel matí també teníem una ocupació. La colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta, juntament amb Castellers de Tortosa havíem d’actuar a la torre de Font de Quinto (Campredó), però el vent ho va impedir.
El que acabo d’explicar, no vull que soni a excusa. De no haver tingut coses que fer, tampoc hauria anat als actes convocats pel meu sindicat, la UGT. Malgrat les discrepàncies que tinc amb aquest sindicat en particular i amb tots els sindicats en general, segueixo afiliat i al corrent de pagament.
Segons he escoltat per la televisió i la ràdio, el Primer de Maig d’aquest any ha estat el més polític des de fa molt de temps. I és que a ningú sé li escapa que la proximitat d’unes eleccions generals van fer que fos així. Els líders sindicals van demanar que el 26-J s’anés a votar. La abstenció no sol afavorir mai els partits d’esquerres i per res del món desitjo 4 anys més de PP encara que sigui amb el suport de C’s.
Però després de veure com els partits que es diuen d’esquerres no han aconseguit posar-se d’acord per a formar un govern alternatiu, tinc (i perdoneu-me pel que vaig a dir), seriosos dubtes que no hi hagi polítics d’esquerres als qui ja els hi vagi bé que es mantingui el PP al govern en detriment dels socialistes i algú més. Hi ha qui a aquest fet l’anomena pinça. No ho sé... Podeu anomenar-ho com vulgueu i fins i tot discrepar de les meves paraules (faltaria més)
Però el que realment em va sorprendre de la jornada d’ahir és que les centrals sindicals més grans (que no és el mateix que dir les grans centrals sindicals) no descartin una vaga general per al mes de desembre... Però contra qui o contra què? Qui governarà al desembre? Si no és el PP, qui ho faci, haurà derogat la reforma laboral que va aprovar el govern de Rajoy?
Veuria molt surrealista que les centrals sindicals convoquessin una vaga general contra un govern d’esquerres als pocs mesos d’haver començat la legislatura. Quantes vagues generals s’han convocat contra el govern Rajoy? Una o no cap? I motius n’hi havia de sobres... Ha estat de lluny el govern espanyol que més retallades en drets ha fet i, en canvi, els sindicats han estat força impassibles davant la situació.
Per què? Per por a les represàlies d’un govern de dretes i, per tant, enemic dels sindicats? Per por de punxar a la convocatòria per manca de suport?
Tot i que hi ha una gran coincidència de que els sindicats encara són necessaris, ja fa anys que dic que hi hauria d’haver una profunda remodelació. I no em pregunteu com hauria de ser aquest canvi. Simplement no ho sé, però el que tinc clar és que les actuals estructures sindicals estan obsoletes.    

No aporto res de nou si dic que el problema que té el nostre país en tema laboral és estructural. És difícil entendre com un país amb una taxa d’atur de més del 21% pot funcionar amb relativa normalitat. A part d’això es crea molt poca ocupació per als joves i entre les dones hi ha molt menys ocupació que entre els homes. També, l’ocupació que es crea sol ser precària. El Primer de Maig es commemora en record d’uns operaris que van morir per reivindicar la jornada de 8 hores. En ple segle XXI la jornada de 8 ores segueix sent una utopia per a molts, la majoria perquè les jornades laborals són a temps parcial i el sou, evidentment, proporcional a les hores de treball. També els hi ha qui voldria treballar i no pot perquè està desocupat i no troba feina.  
Diuen els experts que de no ser per l’economia submergida, la situació seria insostenible. Suposo que a una gran part dels que treballen en negre ja els hi deu d’anar bé, però per a la societat del benestar és una xacra que s’hauria d’eradicar posant més mitjans a l’abast dels organismes encarregats de lluitar contra el frau.  

dijous, 14 de novembre del 2013

LA PREGUNTA DEL DIA 14-11-2013

Té capacitat Junqueras per a convocar una vaga d’una setmana a Catalunya? 
 
Oriol Junqueras, el president d’ERC ha amenaçat en convocar una vaga general d’una setmana a Catalunya si l’estat no s’avé a deixar convocar el referèndum o cedir les competències a la Generalitat per a que ho pugui fer. Si es dur a terme, el propòsit del líder republicà és el d’aturar l’economia catalana durant una setmana. Si hem estat capaços de mobilitzar 2 milions de persones a la cadena humana, qui posa en dubte que podem aturar el país durant una setmana –va remarcar Junqueras-.
Cal dir que, en principi, les vagues generals, al estar relacionades amb el món laboral, les haurien de convocar les centrals sindicals (UGT, CC.OO., CGT, USO, CNT...) Però no m’he quedat aquí i he volgut buscar si, a part dels sindicats, algú més està legitimat per a fer-ho.
Llavors m’he trobat amb un document anomenat El derecho de huelga, signat per l’advocat José Manuel Hernández que reafirmaria el que he dit. No obstant però, hi hauria una vaga política. Literalment diu així:
 
d) Huelga política. El artículo 11, a) del RDLRT de 1977, calificaba como ilegal la huelga convocada por motivos políticos o por fines ajenos al interés profesional de los trabajadores y fue declarado acorde al texto constitucional de 1978, por la sentencia del TC (6) de 8-4-81, pero, a pesar de ello, existe una doctrina de jurisprudencia pacífica (7) al entender que las huelgas generales convocadas contra las medidas laborales adoptadas por el Gobierno son absolutamente legales, dado que el fin de la huelga no es ajena al interés profesional de los trabajadores convocados a la misma. En este sentido, el TC declaró la legalidad de las huelgas generales de 2-6-85, 14-12-88 y la del 27-1-94, únicas huelgas “políticas” sobre las que se ha pronunciado de momento. 

 
(6) Tribunal Constitucional.
(7) Doctrina pacífica: Línea jurisprudencial unánime.  
 
A pesar de ser vagues polítiques vull recordar que, en tots els casos, les vagues generals han estat convocades per els centrals sindicals i mai per un partit polític, encara que aquest, puguin recomanar als seus militants i votants que s’hi adhereixin a títol personal.
Per tant, dedueixo que ni ERC, ni ANC NI Òmnium Cultural estan legitimades jurídicament parlant a convocar una vaga general d’una setmana a Catalunya per molta legitimitat moral que puguin tenir.
I, encara que tinguessin la llei del seu costat, m’agradaria matisar un parell de coses.
1.- L’enorme irresponsabilitat que significaria convocar una vaga general en uns moments tant delicats econòmicament parlant. ¿Qui ens assegura que no hi hauria empresaris que, aprofitant l’avinentesa,  poguessin acomiadar els treballadors? En aquest cas, ¿es preocuparia Junqueras en que poguessin (el treballadors acomiadats) reingressar als seus llocs de treball o els hi buscaria feina per un altre costat?  
2.- Comparar un hipotètic èxit en una suposada vaga general catalana amb l’èxit obtingut a la Diada en la convocatòria de la cadena humana és, senzillament, demagògic. Si bé no posaré en dubte que entre el Pertús i Alcanar poguessin haver dos milions de persones, cal dir que no tots (ni molt menys!) eren treballadors en actiu. Dic jo que també hi havia de ver moltes persones desocupades, estudiants, menors d’edat, jubilats, etc. I, evidentment, una cosa és sortir a manifestar-se per Catalunya en un acte lúdic com va representar la cadena humana i l’altra molt diferent, haver de perdre el sou durant 5 dies. I una darrera pregunta: Els petits autònoms (bars, botigues de barri, tallers, etc.) es sumarien a la vaga? Permeteu-me que ho posi en dubte.  

dijous, 24 d’octubre del 2013

PARES I FILLS



Avui 24 d’octubre hi ha convocada vaga general al sector de l’ensenyament a tota Espanya, també a Catalunya.
Mentre Pepa Buenos donava la notícia a la SER i explicava que hi havia una unitat mòbil de la cadena davant el col·legi Sant Isidre de Madrid, jo estava arribant a Tortosa i, concretament passava pel davant de l’institut Joaquín Bau que, a diferència d’altres dies on hi veus cotxes dels pares que porten als fills i alumnes que arriben a peu, avui tenia un aspecte desèrtic. Només dos noietes que pel seu aspecte devien de fer l’ESO acudien a classe amb les seves motxilles.
Instants més tard m’he trobat a una companya de treball que acabava de deixar a son fill al col·legi la Sagrada Família (es a dir, al seminari diocesà) Li he preguntat si allí no feien vaga i m’ha respost el que ja m’imaginava: que no. Al col·legi de sa filla, que també és religiós, els docents i, per suposat els alumnes, tampoc en feien. No ho pogut de deixar de pensar el contrast que hi havia entre el sector públic i el privat. La reforma educativa de Wert i les polítiques que sobre ensenyament es porten a terme des de la Generalitat de Catalunya està clar que perjudiquen més el sector públic que el privat i, el sexisme que significa separar els xiquets de les xiquetes de les aules no significa cap impediment a l’hora de donar-los subvencions.
També resulta força eloqüent els tipus de pares que porten als fills a les escoles públiques o als col·legis privats. A casa nostra mai ens varem plantejar portar els fills als Hermanos (ja desapareguts) o a les monges. Teníem molt clar que els nostres fills havien d’anar a una escola pública (Agustí Barberà) i més tard a l’institut (un al Montsià i l’altre al Berenguer) I no penso que ells, als seus fills (en el cas que en tinguin) s’ho plantegin ni per un moment.
La companya a la que em referia al començament, quan es convoca una vaga general o al nostre sector, no en fa mai, al contrari que jo que les faig independentment del color que tingui el govern de torn.
No crec que sigui agosarat pensar que els qui porten als fills als col·legis públics (sobre tot religiosos) són persones de dretes i molt influents sobre la consulta dels seus fills. Per tant, partint d’aquesta premissa, cal pensar que quasi ningú ha fet vaga com tampoc ningú ha acudit a les manifestacions convocades pel sector.
Per acabar vull donar suport a la jornada de lluita de l’ensenyament i declarar-me favorable a L’ENSENYAMENT PÚBLIC, LAIC I DE QUALITAT.

dilluns, 16 de setembre del 2013

ESTRATÈGIA EQUIVOCADA



Militarment parlant, la guerra de guerrilles pot resultar efectiva, sobre tot si s’ataca de forma coordinada. Però laboralment parlant, si cada col·lectiu fa la guerra pel seu compte, el resultat final serà un estrepitós fracàs.
Porto més de 27 anys  treballant a l’Administració i des de que vaig entrar sempre he escoltat la mateixa frase ja fos dita en castellà bé en català: divideix i venceràs. I és el que ha estat fent sempre l’Administració. Primer entre funcionaris i laborals, després promovent professionalment uns grups més que els altres i, finalment, promovent sindicats que el primer que fan és desprestigiar els altres, els de tota la vida i dir que van d’independents, però a la mínima donen suport a l’Administració. Realment de vegades la situació pot arribar a ser força desesperant davant la impotència que sens com a treballador d’uns dels col·lectius més importants del país.
Aquests darrers dies, els companys de Justícia de Catalunya han convocat  una vaga per a mirar de l’import equivalent a una paga extraordinària i d’altres drets dels que gaudien abans. Vistos els resultats del primer dia, la mesura, segurament acabarà en fracàs. Com sempre, la guerra de xifres sobre la participació dóna uns resultats tan dispars que fa pensar que ningú diu la veritat. Mentre els sindicats del sector diuen que un 70% dels treballadors van fer vaga, la Generalitat ho rebaixa al 6%. I escoltat l’opinió que va donar una treballadora, arribes a la conclusió que possiblement s’ha convocat en un mal moment. Deia la treballadora que al seu jutjat encara hi havia molta gent de vacances i que als qui treballaven, se’ls hi van assignar serveis mínims.
La utilització de vacances i dies de lliure disposició és una mesura força habitual entre els treballadors de l’administració, ja que així no els hi descompten el dia i, a la vegada, poden participar dels actes de la jornada reivindicativa. Una mesura legal però totalment reprovable i castigada pels propis sindicats (al menys els de classe) quan la persona que ho fa és delegat sindical o està afiliat al sindicat.
Insisteixo, el sindicats s’equivoquen. En aquest país sembla que ens fan por les vagues generals quan, paralitzar el país és la millor mesura que es pot prendre contra un govern. Però la vaga general no és que ens faci por per ella mateixa, sinó per la poca incidència que solen tenir, ja que la majoria dels treballadors d’aquest país prefereixen que les castanyes del foc els hi treguin els altres; a part de no descomptar-los el sou (per descomptat)
De vegades miro amb escepticisme les vagues generals que es fan a d’altres països com Grècia i Portugal que, com Espanya, també tenen greus problemes econòmics i que també han descarregat sobre els treballadors la majoria de mesures restrictives.  
Des del meu punt de vista són molt més efectives les manifestacions que surten de col·lectius cívics aliens a les organitzacions sindicals que no els actes organitzats pels propis sindicats. El motiu? Què els ciutadans estan farts i desconfien tant dels sindicats com dels partits polítics.
Per acabar, i tornant a la vaga de Justícia, a la SER van entrevistar a una jutge que van presentar com la mitjancera de les negociacions entre el Departament de Justícia i el col·lectiu de treballadors. Si realment aquesta és la que modera el debat i busca solucions, seria millor que la part social la recusés, ja que fa seva la postura del departament i, si aquest és el punt de partida de la negociació, difícilment l’acord final acabi complaent (encara que sigui mínimament) els treballadors de Justícia.  

dijous, 15 de novembre del 2012

LA VAGA CONTRA RAJOY I MAS

La foto és de Roser Arques publicada Directa (set. de comunicació)
A l’hora d’analitzar la vaga general d’ahir, una vegada més ens trobem en davant d’un enorme ball de xifres. Posem d’exemple la manifestació de Barcelona. Mentre els sindicats parlen d’un milió de persones, la policia local rebaixa la xifra a 100.000 i la Delegació del Govern a 50.000. A Madrid, segons la Delegació del Govern, els manifestants van ser 35.000.
Davant d’aquests mesuraments, pregunto: Cóm és que a la manifestació que es va fer a Barcelona per la diada hi va haver coincidència total?
A Barcelona hi van haver dues manifestacions: la convocada pels sindicats majoritaris (la UGT, CC.OO. i la USOC) i la que va ser convocada per la resta de sindicats encapçalats per la CGT. Aquesta darrera, tot i ser menor, els organitzadors van xifrar en 100.000 el número de manifestant, mentre que les xifres oficials ho rebaixaven a 10.000. A les imatges d’aquesta darrera manifestació es veu com la plaça (situada molt a prop de la Via Laietana) estava totalment abarrotada de gent.  Per tant, sembla poc provable que només hi haguessin 10.000 persones...
Gracies al model policial espanyol (cada cos de policia té assignades unes competències concretes i els ciutadans anem perduts), hi van haver retrets entre els responsables dels Mossosd’Esquadra i els de la Policia Nacional. Sembla ser que alguns dels manifestants van acudir davant de la comissaria que té la Polícia Nacional a la Via Laietana en actitud poc amistosa i les seus inquilins van veure perillar la seva integritat. Segons els comandaments de la polícia autonòmica, pel matí, van oferir-se per a custodiar les instal·lacions, mentre que la Policia Nacional va declinar l’ajut. Per la tarda, tal i com s’anaven agreujat els incidents, la policia estatal va demanar ajut i els mossos es van excusar dient que tots els efectius disponibles estaven de servei a d’altres llocs. Tampoc cal entrar a valorar els fets. Però tornem a la Diada. La manifestació també va passar per davant de la comissaria de la Policia Nacional de Via Laietana. L’única protecció que hi havia era un furgó propi. Els manifestants, mentre passaven, cridaven: Fora, fora, fora, la policia espanyola... I davant de la Delegació del Govern, res de res. Només a una porta lateral (per on passava la manifestació) s’hi podia llegir. Ambaixada Espanyola.  I torno a incidir: Perquè aquell dia no hi va haver cap aldarull?
A Tortosa també hi va haver una manifestació unitària. Va sortir des de la plaça del Carrilet i després de passar per diversos carrers, va acabar-se a la plaça del Mercat. Els cert és que ni vaig arribar tard. Cóm vaig poder arribar tard? Bé, això entra dintre del terreny personal. Vaig incorporar-me a la manifestació al començament de l’avinguda Generalitat, a la mateixa baixada del pont de l’Estat. Vaig posar-me al costat de l’amic Pep Vallés i vaig fer la pràctica totalitat del poc tram que quedava al costat d’ell. En arribar a la plaça del Mercat vaig quedar prou a prop dels companys sindicalistes que portaven la pancarta. Allí vaig poder veure la coreografia de la Troika Styl interpretada per gent de la CUP (o al menys això és el que vaig deduir) Després els parlaments i punt i final.
Quan ja havia marxat la majoria dels manifestants i com alguns no havien pogut veure el ball, el van tornar a repetir.
Al marxar vaig veure com encara quedaven uns 10 agents de policia entre mossos i locals. Al capdavant d’ells l’inspector de la Policia Local. Em va sobtar tanta policia quan pràcticament només quedaven una vintena de manifestants. Vaig pensar que, com es tractava, majoritàriament de membres de la CUP, els van voler controlar fins a la darrera hora. Calia? Personalment penso que no. Posteriorment em van dir que mossos de paisà van incorporar-se a la manifestació.
Voldria recordar sobre tot als mossos (si és que n’hi ha algú que em llegeix) que també són funcionaris i per tant, els afecten les retallades com als demés. Posar-se en contra de la ciutadania només els comportarà antipatia innecessària. Comprenc perfectament que ells estiguin complint ordres, però cada un dels agents és responsable dels seus propis actes. Si de cara als desnonaments es pot objectar per a no tenir que actuar, no es pot fer el mateix a l’hora d’haver de reprimir una manifestació. També entenc que hi hagi manifestants que es sobrepassen, però aquest són sempre una minoria i la resta no en té cap culpa.L'actuació de Tarragona on va rebre un menor i després li van pegar a una noia (suposadament sa germana nomñes per que els hi va recriminar els fets) són del tot reprovavbles i Puig hauria d'expedientar alsagents o dimitir.  
Tal com jo entenc aquestes coses, voldria que ells també entenguessin que, de vegades, la presència innecessària o desproporcionada, també pot arribar a crear tensions en alguns manifestants.
Finalment (i per a fer honor al títol) vull recordar que la vaga d’ahir anava tant contra el govern de Rajoy com el de Mas. Mas va ser precursor de les retallades i ara no pot fer com l’estruç que amaga el cap sota terra com si la vaga i les manifestacions no anessin amb ell.
Qui voti CiU el proper 25 ha de saber que vota més retallades més enllà de la terra promesa  que ens anuncia Mas. Ítaca està molt lluny i Llach desitjava que el camí fos llarg. A part de llarg serà tortuós i ple d’obstacles. I qui no ho vulgui veure, pitjor per ell. 


dimecres, 14 de novembre del 2012

SEGUIMENT MASSIU DE LA VAGA GENERAL TAMBÉ AL TORN DE MATÍ

El seguiment de la vaga general a primera hora del matí està sent, igual que al torn de nit, generalitzat a la indústria, el transport públic i el sanejament urbà.
Pel que fa a la indústria, el seguiment està sent massiu, destacant les següents empreses amb aturades del 100%. A Barcelona: SEAT, Gearbox, Nissan, Alstom, Roca. A Tarragona, Lear, Repsol (només serveis mínims), Petroquímica de Tarragona (90%), Frape Behr, Reixam. A Lleida, Àrea de Guissona, ILNET. A Girona, resta paralitzada tota la indústria càrnia i els escorxadors.
L'aturada esta sent total a TMB metro i autobusos, Rodalies Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, així com a les empreses Tugsal i Autobusos Mohn. Únicament estan funcionant els serveis mínims pactats, que ho fan amb normalitat. A l'aeroport del Prat el seguiment de la vaga també està sent ampli i funcionen amb normalitat els serveis mínims decretats. També aturada total a l’Aeroport de Girona.
El seguiment de la vaga al transport escolar està sent del 100% (complint serveis mínims pactats per a zones rurals).  
Les dades de consum elèctric confirmen l'aturada del nostre país.Segons Red Eléctrica Española, el consum energètic real d'avui a els 6:30 hores ha estat de 21.775 MW, 3.243 MW menys que la previsió de la REE (25.009 MW).És a dir, que l'energia associada a l'activitat econòmica normal ha caigut en un 58%. Aquesta quantitat s'assembla més al consum del diumenge a aquesta mateixa hora (19.444 MW).
Més informació:
Durant tota la nit l’Oficina de Premsa està en funcionament: 93 304 68 17.
Miguel Ángel Escobar, secretari de Comunicació i portaveu: 620 23 00 88.
Lorena Martos, cap de Comunicació: 630 35 44 72.

VAGA GENERAL!!!


Aquest dimecres, dia 14 de novembre, els pobles d'Europa farem Història. Per primer cop, estem cridats a una Vaga General tots plegats i amb un únic objectiu: derrotar les polítiques de retallades salvatges i desmantellament de l'Estat Social que des de les dretes s'estan imposant. Junts, els pobles de Grècia, Espanya, Itàlia i Portugal, anem a la vaga. No estem sols, no estem soles. Serem acompanyats per aturades parcials i manifestacions des d'Alemanya, Bèlgica, França, Txèquia i Eslovènia, i concentracions de suport que estan convocades arreu d'Europa i fins i tot per part de sindicats d'Amèrica Llatina, que han pres consciència de la importància del que volem dir i fer el dia 14.

Per això et demanem que et sumis a la Vaga General del 14N, convocada pels sindicats, com els principals, UGT i CCOO, però també per centenars d'altres organitzacions socials. Aquest dia hem de derrotar les polítiques de Merkel, Rajoy i Mas. Aquest dia hem de fer-nos sentir per explicar que hi ha alternatives, i que passen per posar el benestar de les persones al capdavant de les prioritats. Aquest dia, si us plau, no treballis, no consumeixis, no usis transports (llevat del que necessitis per anar a les manifestacions). És el nostre futur, el dels nostres fills i filles, el dels nostres néts i nétes, el que hi està en joc.




MANIFESTACIÓ DE TORTOSA

LLOC DE CONCENTRACIÓ: Plaça del Carrilet.
HORA: a les 18’00h.

Tots junts guanyarem el combat. Salut!

dijous, 25 d’octubre del 2012

VAGA DE FARMÀCIES SÍ, PERÒ...




Les farmàcies catalanes porten diversos mesos sense cobrar la part que els hi paga el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Tenen tota la raó del món de queixar-se i de fer vaga (o tancament empresarial si ho preferiu), però vull recordar que molts dels seus usuaris voldrien plorar amb els ulls de la majoria de farmacèutics...
Fins ara, les farmàcies cobraven als pacients de la Seguretat Social (excepte als jubilats i pensionistes) un 40 % del cost del medicament i als que com jo som de MUFACE un 30 %. A partir de l’1 d’octubre el 40 % s’ha incrementat en un 50 o 60 % segons la renda del pacient i els jubilats i pensionistes han passat a pagar (com a norma general) un 10 %. A més de tot això, a Catalunya es paga 1 € per recepta amb un topall de (sinó recordo malament) 60 €/any.
Aquest matí escoltava a un farmacèutic dir que ells no eren recaptadors com ho són alguns funcionaris de la Generalitat. És cert, però recordo que la majoria d’empresaris d’aquest país recapten impostos de l’estat com per exemple l’IVA o molt abans L’ITE (l’Impost sobre el Tràfic d’Empreses)  
Para solucionar problemes com aquest i que podrien tornar-se a produir en un futur proper, com també apuntava aquest matí un farmacèutic, hi calen idees imaginatives (!) La imaginació al poder era el crit dels revoltats francesos del maig del 68. Després de més de 40 anys encara trobem a faltar imaginació per a resoldre moltes de les situacions que es plantegen.
No sé si es fa així o no (perdoneu la meva ignorància), però no seria lògic que davant de la situació que s’ha produït entre els farmacèutics i l’administració de la Generalitat, que els farmacèutics es quedessin a compte el que recapten en concepte de taxes o repagament i que, simplement, es passessin comptes i que és liquidés per la diferència, ja fos el saldo positiu o negatiu.
Dit tot això, cal plantejar-se un altre tema. No sé si la situació dels farmacèutics és tan agònica com volen presentar. Imaginem que sí. Si han estat mesos esperant-se, no podrien haver esperat una mica més i adherir-se a la vaga general convocada per al 14 de novembre? Per què (pregunto) faran vaga les farmàcies el dia 14 de novembre? Ja sé que les vagues generals les fan els treballadors i que haurien de ser els treballadors els que s’adherissin voluntàriament a la vaga del dia 14, però si a sobre comptessin amb la complicitat empresarial, no seria tot molt més fàcil?
Sempre hi ha hagut sectors molt més corporativistes i egoistes que pensen amb el seu propi benefici està per sobre dels interessos de la col·lectivitat. Recordo que fa uns quans anys, les mestres van fer vaga pel seu compte i van demanar comprensió als pares. Però quan es va fer la vaga general (crec recordar que contra Zapatero), com que els mestres ja tenien resoltes les seves reivindicacions, van optar per no seguir-la. Tota una mostra de solidaritat cap als altres treballadors i treballadores.
Estic segur que hi ha gent que s’ho està passant molt més malament que els farmacèutics. Aquí vull incloure aturats de llarga durada però també petits autònoms que no tanquen el seu negoci perquè pitjor és poc que res. La majoria d’aquest segur que tampoc faran vaga i, com passa quasi sempre, només els més conscienciats socialment, aquell dia optaran per no anar a treballar. Ningú els recompensarà el dia que, les respectives empreses, els hi descomptaran de la seva nòmina. Com tampoc mai ningú ha renunciat a les millores que s’han aconseguit com a conseqüència d’una vaga.
Segurament els ciutadans encara no estan prou indignats, em deia l’altre dia una persona molt popera a mi. Potser sí, però, què esperen que passi? On està el seu límit d’aguant.
Com a funcionari, el mes de desembre cobraré una misèria (diguem-ho així) La paga extra que m’haurà volat per reial decret, més la part de MUFACE que tinc prorratejada i que se’m descomptarà igualment i, a sobre el dia de vaga del novembre però que se’m descomptarà de la nòmina del desembre.
Bon Nadal a tots i totes ara que ho puc dir ja que quan arribi, segurament, no diré el mateix.    

divendres, 30 de març del 2012

SOBRE LA VAGA D’AHIR (amb xifres i estadístiques)


Avui, entre els meus companys, ningú parlava de la vaga. No ho he preguntat, però la sensació que tinc és què, majoritàriament, no la van secundar. Només aquells que estem més conscienciats socialment van decidir no anar a treballar.
La jornada d’ahir contrasta amb la del 8 de juny de 2010 quan, llavors, una gran majoria de l’Administració de la AEAT van secundar la jornada d’atur que van convocar els sindicats davant la imminent retallada de sou. Després d’aquella retallada d’un 5 % de mitjana que varem patir a partir del mes de juliol de 2010, després hem patit dues congelacions consecutives i una pujada d’impostos, la qual, implícitament, és com una rebaixa.
Això sí, el govern del PP amb un gest de generositat, ha dit que no ens rebaixarà el sou... Això sí, als pressupostos per aquest anys, que tot just s’han donat a conèixer avui, el dia després de la vaga general, ja s’ha dit que per aquest any es tornen a congelar.
Entre els meus companys de treball he hagut d’escoltar més d’un cop que “no fan vaga perquè només és un dia i amb un dia no n’hi ha prou...”. Si molts ja no fan vaga per a què no se’ls hi descompte el jornal, no creieu que si es fes més d’un dia encara trobarien més excuses? Qui ahir no va fer vaga és, simple i planament, perquè no en va voler fer i punt. Dimecres una company em fa ver la següent pregunta? Saps si hi haurà molta gent que farà vaga? La meva resposta va ser: “Ni ho sé ni m’importa; jo si que en faré; cadascú amb la seva consciència”. Em va dir que havia estat una molt bona resposta. No sé si va ser així, però el cert és que l’actitud de la resta m’importa poc si jo estic convençut d’allò que tinc que fer en cada moment. I dies com ahir, tinc molt clar els que haig de fer. 

La vespra de la vaga us avançava que només aniria a comprar el diari, perquè hi estic subscrit. Però després també faria una vaga al consum, es a dir, no compraria res de res. Us asseguro que ho vaig fer. Els meus fidels seguidors (a qui aprofito per donar-vos les gràcies per llegir les meves dèries, veure les fotos que faig, etc.) ja us en vareu adonar que l’única cosa que ahir vaig penjar va ser el cartell de la vaga on, a més, hi havia l’horari de les manifestacions que s’havien de fer al llarg i ample de Catalunya. Cert? I als amics de Facebook els vaig anunciar que tampoc hi penjaria res. De fet n’hi vaig entrar a llegir els comentaris que es podien anar fet sobre el seguiment de la vaga, manifestacions, etc. Vaig ser fidel a la meva promesa, la qual cosa espero que no sorprengui a cap dels meus amics i seguidors. Finalment he de dir que tampoc vaig anar a la manifestació de Tortosa. Potser de tot era l’única cosa de la que estava dubtós, però hi havia moltes més possibilitats de que no hi assistís de que sí.
Per acabar, i davant de la “guerra” de xifres que es sol donar quan hi ha manifestacions i vagues, os deixo amb les xifres oficials del seguiment a l’Agència Tributaria que m’ha passat aquest matí Carlos Niño, un company de la Delegació de Barcelonai les  que dóna la UGT de Catalunya sobre el seguiment a casa nostra.  

Desde UGT queremos daros los datos reales que nos han ofrecido la administración, en cuanto al seguimiento de la Huelga General. En todo el territorio hubo un seguimiento de 6297 funcionarios y de 450 laborales, es decir, un 25% de seguimiento a nivel estatal. En algunas Delegaciones Especiales el seguimiento ha sido mayor, concretamente en la Delegación Especial de Valencia de un 43%, en La Rioja, 32,972%, etc, a esto habría que añadirle todos los trabajadores que han aprovechado para pedir moscosos, días de vacaciones, etc.
 
Creemos que ello indica que hemos sabido transmitir a los empleados públicos lo grave de una situación que se puede convertir en irreversible y en la cual podemos perder todo lo conseguido en materia laboral y estado de bienestar conseguido en los últimos 30 años.
 
Agradecemos el esfuerzo de todos los compañeros que han secundado el paro, sabiendo que supone un sacrifio para ya nuestras muy mermadas nóminas.


LA VAGA GENERAL TÉ UN SEGUIMENT A CATALUNYA DEL 82%

Al voltant del 82% dels treballadors i les treballadores de Catalunya estan secundant la vaga general.
Al transport públic el seguiment està sent del 100% i es compleixen els serveis mínims. A la indústria han secundat la vaga el 95% dels treballadors. Pel que fa a l’ensenyament, el seguiment està sent del 75%, i a les administracions públiques, del 78%.
D’aproximadament 2.300.000 assalariats al nostre país, uns 260.000 s’han vist obligats a treballar pels serveis mínims decretats.
D’altra banda, la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya (CTAC – UGT de Catalunya) informa que gairebé el 50% del treball autònom català secunda la vaga: taxi, transport, agricultors i bona part del comerç.

Les dades de consum elèctric confirmen l’aturada del nostre país. Segons Red Eléctrica Española, el consum d’avui a les 10 hores (27.374 MW) és inferior al de diumenge passat (28.751 MW) i molt inferior al de dijous passat (35.134 MW):