Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris votar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris votar. Mostrar tots els missatges

dilluns, 10 de juliol del 2023

UN VOT A L’EXTREMA DRETA

En una conversa recent amb un conegut, aquest em preguntava: -Si Sánchez ha fet tantes coses bones, creus possible que el 23-J guanyi el PP? I la meva resposta va ser: -En política, com a la vida tot és possible... El que passa és que la dreta fa molt soroll. La dreta (i per extensió l’extrema dreta) no paren d’emetre missatges populistes que calen ràpidament entre les persones més receptives a aquests tipus de continguts amb la finalitat de guanyar-se el seu vot. També han anunciat que derogaran les lleis que s’han aprovat durant el govern de Sánchez i que tant han millorar la qualitat de vida dels ciutadans del nostre país en un missatge clarament adreçat als col·lectius més ultres, catòlics i reaccionaris. Va continuar dient-me: -Un amic policia m’ha dit que un company seu és d’origen marroquí... -I què passa? -li vaig contestar jo-. Quin problema hi ha...? Pensa que per a ser policia ha de tenir primer que res nacionalitat espanyola i posteriorment passar per un munt de proves i filtres per avaluar la seva capacitat per exercir la professió i només després de complir tots els requisits podrà ser-ho. Ningú va dient que vol ser policia i pel simple fet de dir-ho ja el fan... -Però és que m’han dit que tenen una reserva del 20% de les places... -va continuar dient-me-. Aquí ja vaig posar-me com una moto... -Mira -li vaig dir-. És impossible que cap col·lectiu tingui una reserva de places, tret de les dones en el cas de accedir a un lloc de policia i els discapacitats. Li dius a la persona que t’ho ha dit que t’ensenyi la publicació oficial de la convocatòria i que et demostri el que t’està dient. Segur que no ho farà perquè no ho posa en lloc. La persona que li ho va dir segur que és de la màxima confiança del meu interlocutor i que un dia li va poder dir això i un altre qualsevol altre disbarat... Poc a poc, a part de la confiança que de ben segur ja fa temps que li té guanyada, li va inculcant les idees ultres sortides d’un discurs populista i xenòfob i que a molta gent els hi agrada escoltar per a poder-lo fer servir d’excusa a l’hora d’anar a votar i així quedar tranquils per l’acte que acaben de fer saben en el fons no ho han fet bé. Vaig tenir una amic ja difunt que tenia l’edat de mon pare que una vegada em va dir: -Jo voto al PP perquè si no en donen els que tenen com podem esperar que ens donen el altres... Com veureu és una idea molt simplista a l’hora de decidir-se per una opció de vot. Però a la fi és una idea que deu tenir molta gent ja que si tots aquells que pertanyem a les classes populars ja siguem assalariats, jubilats, desocupats, etc. votessin pels partits que tenen més cura per la gent humil, seria impossible que la dreta i l’extrema dreta poguessin governar. Però el mal ens el fem nosaltres mateixos ja sigui abstenint-nos de votar o bé votant a la dreta per castigar els governs progressistes amb qualsevol mena d’excusa.

dilluns, 12 de febrer del 2018

VOTAR ALS 16 ANYS

Un col·legi electoral el 9-N.
Podemos i Ciudadanos, morats i taronges estan decidits a reformar la llei electoral espanyola, segurament perquè creuen que podrien guanyar més escons. Una de les reformes seria donar vot a partir dels 16 anys. No me sembla malament. De fet el 9-N (de 2014), la primera consulta independentista que se va fer a Catalunya, tot i no tenir cap valor legal, els joves de 16 anys van poder votar.
És cert que al llarg dels anys, tot i que d’una manera lenta i gradual, l’edat per a poder votar ha anat baixant, sobre tot per a les dones.
Jo mateix no vaig poder votar a les primeres eleccions generals del 15 de juny de 1977 perquè encara no tenia 21 anys que era en aquella època l’edat reglamentària. De fet en tenia 19. En canvi, quan el 6 de desembre de 1978 se va votar la Constitució, l’edat de votar ja s’havia rebaixat als 18, així com la majoria d’edat dels espanyols que també va baixar dels 21 als 18.
Per tant, la primera pregunta que faig és: Si se rebaixa l’edat electoral dels 18 als 16, també s’abaixarà per a tenir la majoria d’edat. Aquest fet és molt important, perquè amb la majoria d’edat, legalment, pot fer de tot sense que ningú t’hagi de donar permís: fer-te empresari, comprar propietats, comprar armes de foc (sempre de que disposis del corresponent permís administratiu), casar-te... Hi ha coses que als 16 anys també se poden fer, però abans t’has d’emancipar i això sempre requereix permís dels pares o tutors legals.

A França hi ha una cosa que se pot fer als 16 anys i que aquí no: conduir cotxes. Si bé és cert que sempre has d’estar acompanyat per un adult i s’ha d’enganxar al cotxe un adhesiu especial que simula un menor tutelat conduint.
És evident que al llarg dels anys els joves tenen una cultura i uns coneixement que no tenien abans. Mos pares no van acabar els estudis primaris, mentre que els meus fills tenen carrera i màsters. Des de sempre han tingut més accés a la informació i per tant, capacitat de valorar les diferents polítiques. A principis de 1977, d’haver pogut votar, no tenia clar encara per qui ho hauria fet. En canvi mons fills des de ben joves ho han tingut molt clar sempre. Per tant crec que als 16 anys un jove pot estar suficientment preparat per a poder votar lliurement l’opció que li sembli més bona.
Què no tothom als 16 anys tindran aquestes mateixes capacitats? Ni als 25, ni als 50, ni als 70... O és que no havia gent que votava a Suárez o Felipe per guapos? Una vegada un amic més gran que mon pare me va dir: Jo voto el PP perquè si no ens donen aquells que tenen, qui ens ho donarà?

Igual no usava correctament la paraula donar i les seves formes verbals...