L’expresident espanyol José María Aznar, de trist record, va fer unes declaracions a la COPE per a referir-se a l’estat d’ànim que li havia produït el paper del govern d’Espanya en referència als espanyols retinguts al Txad. Segons ell es sentiu “humiliat”.
Suposo que si Espanya hagués jugat un altre paper també hauria tingut que dir. És el paper que ha de jugar qualsevol adversari polític respecte dels seus rivals.
El president francès Sarkozy, sense entrar en més valoracions, ha estat el veritable protagonista de la “pel·lícula”. Però això no ha d’estranyar a ningú. França és, avui per avui molta més potència que Espanya. Durant molt temps va ser una de les quatre potències mundials com a país guanyador de la Segona Guerra Mundial. Els anys han passat i de segur que ningú fa aquesta mena de valoracions, però és innegable el seu potencial, tant militar com econòmic. El país veí del Pirineus té interessos econòmics a la zona i hi té destacats nombrosos contingents militars. És per això que la seva influència és notable.
Sí Aznar vol comparar-se amb França és el seu problema. Per la meva part penso que tal vegada és millor “menjar poc i pair bé”. Tot no es pot tenir. Ho tenim un exercit poderós i em fem ostentació o deixem que determinada feina ens la facin els altres. A la fi, França és un país de la Unió Europea.
