dimarts, 4 de novembre del 2008

MONEDA DE COL·LECCIÓ

Avui, inserida al diari, he vist publicitat de la darrera moneda encunyada per la Reial Casa de la Moneda. És commemorativa de la victòria de la selecció de futbol el darrer Europeu de Suïssa i Àustria. Aquestes monedes, encara que són de curs legal, bàsicament estan pensades per a col•leccionistes. Hi ha monedes d’or de valor de 200 euros a uns cost de 510,40 i de plata 10 euros a 561,44. Evidentment, sense entrar en detalls, la de plata és més gran. Mentre a la cara (o anvers) de la moneda hi ha l’omnipresent Rei d’Espanya, a la creu (o revers) hi ha un porter fent una estirada. No cal pensar gaire per vincular-lo amb Iker Casillas, jugador del Madrid.
És la meva opinió, però penso que no han estat encertats. Si haguessin posat un jugador de camp, sempre hauria existit el dubte de qui es tractava. Però posats a escollir, jo ho hauria fet igual que els que el van designar el millor jugador de la Eurocopa: Xavi Hernández.

dilluns, 3 de novembre del 2008

I ARA QUÈ?

De vegades escoltes notícies que et fan esgarrifar i posar-te de “mala llet”. Ahir, a la televisió, van donar la noticia de l’assassinat amb encarnissament de Maria Dolores (coneguda al seu entorn per Maore), la nena de 14 anys de Ripollet morta a mans de dos menors més. Va ser degollada i colpejada fins desfigurar-li el rostre. Llavors cal preguntar-se: I ara què? Quin consol tindrà la seva família? Encara que els dos joves siguin portats a un centre de menors, al complir els 18 anys, què passarà? Els deixaran en llibertat per a que puguin tornar a fer un altre disbarat com aquest? És cert que no entenc de lleis i, segurament m’ho miro com a para més que com un “receptor de la notícia”, i em torno a preguntar que faria jo si haguessin mort a una filla meva...
Sempre he sentit dir que els violadors, a la presó, són els que pitjor s’ho passen... I els assassins de nenes? No és encara una cosa pitjor? A la violència de gènere hi cal sumar l’agreujant de ser menor i la indefensió de Maria Dolores, ja que, en aquest cas eren dos nois contra ella sola...
El cas m’ha fet recordar al que va passar a Ulldecona a principis de la dècada dels anys 80. Al castell d’Ulldecona s’hi va trobar morta una nena d’uns 16 anys (si la memòria no em falla) filla d’una conegudísima família local. Era per Carnaval. Per més interrogatoris que va fer la Guardia Civil, per més investigacions, l’assassí no va aparèixer.
Tot just quan anava a prescriure el crim, es a dir, al cap de quasi 20 anys, una germana va declarar que va ser el seu germà qui l’havia mort. L’assassí havia estat un dels interrogats com a presumpte culpable, però no es va poder demostrar mai la seva culpabilitat. Només el testimoni de la germana quasi 20 anys més tard va portar a la detenció i la posterior condemna d’aquell individu.
Ara és a la presó, però d’allí, tard o d’hora se’n surt. Que faríem si forméssim part de la família i ens el trobéssim un dia pel carrer? Ens podríem contenir d’atacar-lo?
Per si de cas, millor no trobar-nos mai en una situació similar. Ja no per reprimir-nos o no, sinó per no desitjar a ningú els sofriment de pares i familiars quan s’ha produït una mort amb aquestes circumstàncies...

diumenge, 2 de novembre del 2008

DUBTES SOBRE L'EXTRACCIÓ DELS FANCS RADIOACTIUS DE FLIX

La població de les Terres de l’Ebre està preocupada amb la situació dels llims radioactius que s’amaguen sota el pantà de Flix. Lesa extracció que val un “potosí” deuria de fer-se amb totes les garanties necessàries de seguretat. De fer-li la pregunta a un alt responsable de l’administració espanyola, de ben segur que ens respondria que, evidentment, quan es facin, l’empresa encarregada de realitzar l’extracció dels fangs, ho farà amb totes les garanties per a la salut dels ciutadans que hi ha riu avall.
En canvi, la nostra administració, la catalana, per mig de l’ACA, volia perforar 10 pous a la zona de Vinallop per garantir l’aigua de consum domèstic a la població en el cas d’una hipotètica contaminació radioactiva del Ebre.
No és possible que hi hagin aquests dubtes! Ja que la concessió està feta i, segons pareix, les obres, han de començar l’any vinent, els dubtes sobre una més que provable fuita radioactiva al remoure els fangs, ha de quedar totalment descartada. No s’hauria ni de parlar-ne! Hauria de ser requisit obligatori donar les màximes garanties. No sé si en aquest cas intervé el Consell de Seguretat Nuclear, suposo que sí. Així que aquest organisme ha de ser el supervisor des del primer moment en que es comenci a realitzar la neteja del pantà.
I ha dues coses més que la gent es pregunta. La primera sobre els responsables dels abocaments il•legals de residus radioactius al fons del pantà, o sigui Erkimia o la seva antecessora, la Cros. Perquè no se’n fa càrrec de l’enorme despesa que suposa la neteja? És normal que si es coneix el responsable, sigui aquests qui assumeixi les despeses.
I la segona, si no hi ha prou garanties de que la població no correrà cap risc, perquè s’ha de gastar l’administració una enorme quantitat de diners? No seria millor deixar els llims com han estat durant dècades i destinar els diners a fer alguna inversió en infrastructures a les Terres de l’Ebre?
Molt em temo que no sigui més que una manera d’afavorir una empresa com el cas de la que any rera any draga l’Ebre per a que sigui navegable a les barquetes de petit calat!

dissabte, 1 de novembre del 2008

AMPOSTA PRECISA 7.500 METRES QUADRATS DE SÒL

El darrer ple municipal del passat dilluns va posar en evidència les mancances de l’actual equip de govern de la ciutat. Els dos portaveus de l’oposició, diverses vegades, van treure els colors a l’alcalde i a d’altres regidors de CiU. Fins i tot, hi havia que, amb la seva actitud, estava demanant que s’acabés el ple o desaparèixer d’allí.
La impotència de l’actual govern d’Amposta es va fer prou evident quan, per defensar-se per no haver fet pràcticament inversions aquest any (en 9 mesos només s’ha executat un 16’85 % del que tenia pressupostat), va esmentar la poca inversió que ha fet el govern de l’Estat. D’això se’n diu impotència! I no és que negui que el govern central hagi executat poca obra pública, sinó que és, senzillament un altre debat. Un no pot dir que no fa reformes a casa perquè no li arrangen el carrer... no té sentit!
Però de tot, em quedo amb la manca de resposta de l’alcalde quan se li va preguntar on trobaria 7.500 m2 de sòl per a equipaments esportius.
No fa molt més d’un any, ja dintre d’aquesta legislatura, a Amposta es va aprovar un nou POUM. I només en aquest temps, ja s’ha fet evident la manca de previsió del govern municipal. Resulta que hi ha que buscar una ubicació per a l’escola oficial d’idiomes (actualment s’ubica en aules de l’IES Ramon Berenguer IV), ja que el departament d’Educació així li demana a l’ajuntament. La solució és ubicar-la a l’actual seu de l’Escola d’Art i Disseny i fer unes noves instal•lacions per ESARDI. En la recerca d’espai, les van projectar dintre de la zona esportiva, al costat del pavelló d’esports i quasi davant del de fires. Tot anava bé fins que des de la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre, es va dir als responsables del projecte (el departament d’urbanisme de l’ajuntament) que no havien previst nou sòl per equipaments esportius per reemplaçar el que reconvertien en educatiu. Tot un greu error que també va patir els retrets de l’oposició. Marta Cid, amb ironia, “ubicava” el nou sòl per equipaments esportius a la zona del Poble Nou. En el darrer punt de l’ordre del dia (precs i preguntes) els portaveus del PSC i d’ERC, van seguir preguntant a l’alcalde on pensaven ubicar la nova zona esportiva. No va tenir resposta. Bé, sí, va dir que ja contestaria al proper ple.
Ahir pel matí, vaig trobar a marta Cid i em va dir que un dia d’aquesta setmana, que la regidora d’Hisenda i Ensenyament va dir que, efectivament, al Poble Nou encara es pot “tacar” zona esportiva. Així, si res no ho impedeix, dintre d’uns anys, hi haurà clubs de la nostra ciutat que per entrenar i jugar els seus partits o les seves competicions (gimnàstica, patinatge, etc.) tindran que desplaçar-se fins al Poble Nou, amb l’inconvenient que això els significarà.