UNA “PÀJARA” D'1 MINUT ENS HA FET SOFRIR FINS AL FINAL

La feina està feta. El Barça acaba de guanyar en un dels camps més difícils, allí on el Madrid no ho va poder fer... Però quin patiment!! Calia? Tot pareixia controlat, com es sol dir “dat i beneït”. Primer Messi (qui,sinó?), després Bojan (on recordeu que només fa unes setmanes em preguntava perquè Guardiola no el posava més?) i finalment Pedro (en menys d’una temporada ha passar de ser Pedrito a D. Pedro) havien posat un marcador de 0-3 que pareixia definitiu... I el Barça perdonant, el Barça controlant bé el partit i arribant... Estàvem més prop del 0-4 que de l’1-3... I a sobre amb un jugador més al camp, la qual cosa, en casos com aquest, és un plus afegit.
Però de sobte un petit defalliment d’un minut... Què ràpid que passa un minut! Tant curt que si no hagués segut pels dos gols que ha marcat el Sevilla, pràcticament hauria passat del tot desapercebut.
Ha estat l’instant on el Madrid s’ha crescut. Guanyava 2-1 i, a partir d’aquí, 3, 4, 5... Avui els gossos de totes les cases es tornaven bojos. Els coets no paraven... Quan o eren els uns eren els altes. Però el primer del Madrid ha estat de penal (sempre de penal? O quasi sempre...) Quants n’hi ha xiulat al Barça aquest any? 2, 3. No crec que molts més... I això que és l’equip que més té la pilota, que més ataca...
Si el Barça finalment guanya la lliga (tot fa indicar que sí), ningú ens haurà regalat res. Ni “Villarato” ni hòsties en vinagre... Guanyarà perquè s’ho ha merescut. Perquè ha estat superior al Madrid (ha guanyat els dos enfrontaments directes i, sobre tot el del Bernabeu, amb clara superioritat) Ara, després de més de mitja lliga, Pellegrini retreu que el partit al Nou Camp s’hauria d’haver empatat... Ara?
Una altra vegada cal fer les comparacions entre l’un i l’altre. Un Barça amb més toc, amb un futbol més bonic, contra un Madrid amb més individualitats i més pegada en els darrers metres (per això han fet més gols) Però sobre to, un Barça de “cantera” (un total de 8 jugadors han sortit avui al camp com a titulars) contra un Madrid de “cartera”. Un Barça que ve de guanya-ho tot contra un Madrid d’urgències històriques. Florentino Pérez només té una filosofia: “Gastar-se els calerons i portar les millors estrelles de l’univers futbolístic”. Ja va fracassar hi va haver de plegar.
Si el Barça guanya, el Madrid perdrà i Florentino se’n haurà d’anar amb la cua entre les cames. I el Madrid, un any més s’emportarà un “rosco” de títols o “zero patatero”. I això dol... I això costa de pair...
Encara res no s’ha guanyat, però si avui les apostes eren favorables al Barça, per a la propera jornada encara ho seran més... A veure si finalment cantem “l’alirón” i ens tornem a emportar la copa de la Lliga al museu de Can Barça!!
Ús anunciava aquest matí que seria un “cap de setmana d’emocions” i de moment, la nit m’ha donat la raó...
VISCA EL BARÇA!!

VOLDRÀ DIR ALGUNA COSA?

Quasi que tots els dissabtes, en acabar de dinar, porto els meus pares a casa amb el cotxe. També és el oment que aprofito per treure una mica a la meva gossa Electra.
Solem anar a la zona del costat del cementiri on hi ha prou esgambi per a corre i jugar una mica.
Fins ara, veia activitat a les obres que s’estan fet tot just al costat. És la nova zona d’Amposta, allò que abans se’n dia “Castellania d’Amposta” i ara se’n diu “Futuro Ciudad Amposta” i que la gent ho denomina vulgarment, el Carrefour.
En canvi avui no s’hi veia treballar a ningú. No ho sabria dir amb exactitud, però crec que algun dia festiu també s’hi havia treballat i, dissabtes, segur.
L’empresa constructora que porta les obres és una empresa d’Alcoi (Alacant) que es diu “Font Gandia Construcciones, SL”. Per esbrinar-ho només cal mirar les furgonetes i altres vehicles que hi solen estar aparcats en aquella zona quan s’hi treballa.
Des de les empreses promotores del projecte (pareix que l’empresa ampostina que el va iniciar ara no continua i el propietari de l’actual és un senyor de Castelló o València) sempre s’ha dit que es crearan molts llocs de treball. Fins a un miler es va publicar en algun setmanari ebrenc! Però de moment, dels operaris de l’empresa constructora, n’hi ha cap que sigui d’Amposta. Si que és cert que els que fan altres feines com ara moviments de terra, són ampostins, però de la totalitat de paletes i manobres de Font Gandia, torno a repetir, n’hi ha d’Amposta?
Els primers locals (el Carrefour) havien d’estar acabats per aquest mes de maig... Després es va retardar fins el mes de setembre (crec) I ara, ho van molt sobrats de temps i estan complint els terminis programats o les coses no rutllen com ho haurien de fer.
Fa temps que dic que la instal•lació de nous centres comercials a Amposta no comporten lloc de treball net. Es a dir, si que és veritat que, per una part, se’n creen nous llocs de treball, però també se’n destrueixen al petit comerç que és el que ajuda a fer poble. Algú s’imagina Amposta amb la meitat de comerços actuals. Molta gent que ara surt a passejar i, a l’hora, fer les compres, no ho faria i els carrers es veurien mig buits. Perquè, a Amposta, hi ha molts més al•licients més que ens duguin a passejar la ciutat?
Avui ha arribat a les meves mans una revista “alternativa” anomenada “l’Escuranda” i s’autodefineix com “un projecte de comunicació popular”. A la contraportada de la publicació es pot llegir una entrevista d’Oriol Fuster Cabrera a Esther Vivas, “activista i autora de diverses publicacions sobre moviments socials i consum responsable”. El títol és del tot significatiu: “Per cada lloc de treball que crea un supermercat, se’n destrueix un i mig”. I, encara que no fos així, encara que la cosa anés 1 x 1, segur que el nou lloc de treball creat, és de menys qualitat que el que s’ha destruït.

UN CAP DE SETMANA D'EMOCIONS (FORTES!)

Ha arribat l’hora de la veritat. A partir d’ara ja no queda marge d’error. Si el Barça aquesta nit perd o empata a Sevilla i el Madrid guanya al Athlètic de Bilbao, la lliga serà blanca. Per tant, el Barça, si vol guanyar alguna cosa aquesta temporada, passa per guanyar al Sánchez Pizcuán sevillà. El Barça depèn d’ell mateix, el Madrid, no. És l’única avantatja que té el Barcelona i, ho ha d’aprofitar!
És d’esperar que el Sevilla surti com va sortit el Vila-real l’altre dia. Vol jugar la Champions League l’any que ve i ha de sortir a guanyar. Però davant s’hi trobarà un Barça decidit a no deixar perdre el tren de la lliga. Una defensa ferma on es previsible que jugui Piqué malgrat les molèsties i els dubtes d’aquesta setmana. “L’únic” que no hi serà, com durant un bon grapat de partits aquesta temporada, és Iniesta. Però Xavi, Busquets i Keita es multiplicaran per a que el de Fuentealbilla no es trobi a faltar.
Com és costum, aquesta nit s’escoltaran coets. L’altre dia em deia una companya de treball de Tortosa que el seu home, depenent d’on ve el so, sap si ha marcat el Barça o el Madrid. Jo encara no he arribat a tant... Però és cert (faltaria més!) que se’n sentiran molts més si marca i guanya el Barça que si ho fa l’equip de la capital del regne.
Espero i desitjo que al final se’n sentint més per la victòria del Barça!
I demà, la gran final de la Final Four contra l’Olympiacos grec. Ja ho deia l’altre dia: “Si no guanyem al futbol, sempre ens quedarà el bàsquet... i l’handbol!” (Sempre ens quedarà París!) I és que el Barça és un club molt gran. S’hauria de fer algun reconeixement a qui es va inventar allò de “Més que un club”. Encara que la revista satírica “Barrabás”, en aquells difícils anys on el Barça de futbol no guanyava quasi que res, va sentenciar: “Més que un club i menys que un equip!”.
Ara no. Es guanyi o es perdi, el Barça de Guardiola és més que un equip! Encara que es evident que si es falla en la darrera competició que ens queda si volem guanyar alguna cosa, haurem passat de 6 títols assolits l’any passat, a cap. I si guanyem la lliga, encara podrem aspirar a guanyar la supercopa d’Espanya. On s’ha de signar?
Tornant al bàsquet, el Barça, demà, a París, té tot al seu favor per guanyar la segona Final Four de la seva història. Pareix mentida, però de les 9 vegades que s’ha arribat a la final fins ara, només l’hem pogut guanyar un cop. Demà serà la segona.
Caldrà veure demà diumenge amb quines ganes escriure el meu comentari. Si ho faig carregat d’alegria, “bohèmia” i emoció (com “Las noches de Bohèmia”) o ple de tristesa, però esperançat que el dia pot acabar millor.


(L'acudit es puboica avui al diari Sport)

RAJOY; INTRANSIGENT, “CANSINO” I DESLIGITIMAT

¿Algú tenia la confiança de què les reunions efectuades per Zapatero i Montilla amb Rajoy servirien per alguna cosa?
Si és que sí, ús en haureu donat compte del vostre error en pensar que amb l’actual cap de l’oposició al govern d’Espanya se’n pot treure alguna cosa clara.
Des de fa molt de temps, Rajoy, només té una idea al cap: arribar a la presidència del govern el més ràpidament possible (tal i com reflecteix l’acudit del mestre Ferreres d’ahir al Periódico de Catalunya)
Rajoy es mostra intransigent a col•laborar amb el govern d’Espanya per a sortir d’una crisi que ens hi ha ficat el gran capital que ell representa.
Rajoy és “cansino” perquè es repeteix i es torna a repetir, com si només ell estès en possessió de la veritat i la resta del món (fora del PP) estiguéssim equivocats tots.
Finalment, Rajoy està deslegitimat perquè no és un interlocutor vàlid. I no és perquè no és de fiar ni per els que governen a Madrid ni tampoc per al govern de Catalunya.
A hores d’ara, Rajoy, té menys credibilitat que el Tribunal Constitucional a qui dóna suport incondicional perquè la majoria dels magistrats són de la seva confiança.
Sobre el TC i la sentència de l’Estatut de Catalunya, diu Rajoy que s’ha d’acatar la resolució que es dicti, perquè sap que estarà en consonància amb els seus interessos. En canvi, quan veu les “orelles al llop” (en referència al cas Gürtel), Rajoy “confia” amb el president de la “Cheneralitat” valenciana Francisco Camps encara que, finalment, acabi imputat pels vestits, sabates i altres regals que va rebre de la trama corrupta dirigida per Correa.
En el cas del TC i l’Estatut s’ha d’acatar la sentència. En el cas Gürtel s’ha de fer cas omís i mirar de treure’n rendiment polític.
Pensa el PP que l’actual Estatut de Catalunya és el principi de la desmembració de l’Estat. D’això els socialistes li diem l’estat federal. Són diferents maneres de veure-ho, poc coincidents. És evident que algú està equivocat.
En principi es podria dubtar, però quan els mateixos articles que són “inconstitucionals” per al PP de l’Estatut de Catalunya, no ho són en altres estatut com el valencià o l’andalús, cal pensar que el que pretén Rajoy (una vegada més) anar en contra dels interessos de Catalunya, afavorint el d’altres comunitats autònomes on el PP hi treu més bons resultats electorals.
Ahir Montilla el va avisar de la desafecció de Catalunya respecte a Espanya. Penso que ja està bé d’avisos i potser caldria passar més a l’acció...
Abans deia que Rajoy no és un interlocutor vàlid. Una bona part de les comunitats autònomes estan governades per socialistes (amb pactes) o per altes partits que no necessàriament estan a l’orbita del PP. No tindria Zapatero el suficient suport per a tirar endavant mesures efectives? A més, es pot també arribar a un pacte amb la resta de forces polítiques que conformen l’arc parlamentari, sense tenir que incloure, necessàriament el PP.
I aquí, Montilla, a qui ha de convèncer és a Zapatero. Cal pressionar el socialistes espanyols per a que siguin molt més sensibles a les nostres reivindicacions nacionals.
Si no hi ha un avançament electoral, les properes generals encara estan en un horitzó llunyà. Les coses en dos anys poden canviar molt. Rajoy, mentre no canviarà gens, però cal esperar que Zapatero si que ho faci.
Sempre s’ha dit que el PP no governarà si no treu millors resultats a Catalunya i Andalusia. Al menys aquí no els traurà.
Ho ha de tenir tot “lligat i ben lligat” (ús en recordeu qui ho deia) Rajoy per a mostrar-se tant intransigent amb Catalunya. A veure si al final no li acabaran sortint els números un altre cop...