dilluns, 3 d’octubre del 2011

¡“POR SUPUESTO, MI SARGENTO”!




Una nit, Julián i Luis venien de la Ràpita per la carretera de baix, la que s’anomena del Canalet, després de prendre unes copes a un conegut “pub” de la localitat. De sobte, una ombra amb una llanterna a la ma, els indicava que s’aturessin. Era un control d’alcoholèmia de la Guardia Civil de la caserna de la Ràpita.

Buenas noches: ¿Ha bebido usted?”-li va preguntar l’agent a Julián, que era qui conduïa el cotxe.
 “Soy el sargento de Amposta y no he bebido” –li va respondre Julián amb to autoritari-
A sus órdenes mi sargento –va exclamar el guarida-. ¡Por supuesto que no ha bebido; por supuesto”!

A partir d’aquell dia, per a Julián i Luis, “un porsupuesto” va deixar de tenir el significat que tots coneixem i en va passar a tenir un altre de ben diferent.

diumenge, 2 d’octubre del 2011

LA METRALLADORA




Ens havien ordenat  entrar al poble de Vilalba dels Arcs. Sabíem que allí ens trobaríem amb una gran resistència per part de l’exèrcit feixista. Les primeres unitats arriben a la petita lloma situada a l’Est de la població i comencen a baixar cap al poble. De sobte sonen ràfegues de metralladora i els primers companys cauen al meu costat. L’orografia del territori no ens ofereix cap possibilitat de parapetar-nos. Cada vegada són més els que cauen morts o ferits. El panorama és desolador. Els que encara podem valdre’ns per nosaltres mateixos correm com a conills per a retornar darrera de la lloma i posar-nos a cobert de les bales enemigues.
La metralladora, situada sobre el campanar de l’església no deixa de disparar. Tots els nostres esforços per a fer-la “callar” són inútils.

dissabte, 1 d’octubre del 2011

LA FOTO DEL DIA 1 D'OCTUBRE DE 2011

Aquesta escultura hi ha qui la pot trobar bonica (hi ha gent per a tot!), però personalment la trobo horrible, sobre tot el "retallador" que pareix un robot.

LA FAIXA




-“Bones tardes; molta calor...”.

Era una tarda d’estiu. No sabria dir amb seguretat si del mes de juliol, o agost... O tal vegada de finals de juny.
L’home, amb un fardell a l’esquena, caminava tot el ràpid que li permetia la calor i el cansament.

-“Bones tardes; molta... molta...”. Vol veure una mica d’aigua, tinc un càntir a l’ombra de la figuera”. 

Pepe estava netejant la cuneta de la carretera que surt de la Creu, a la sortida de la Galera i que puja a Godall.

-“I diguem, bon home, què el porta per aquí”. –Li preguntà Pepe-.

-“Sóc venedor de faixes; aquest matí he fet la Galera i ara me’n vaig cap a Godall; a veure si tinc més sort”. –Li respongué el desconegut-.

-“No ha tingut bona venda?”. - Li tornà a preguntà Pepe.

-“No; només n’he venut una i, damunt, me l’he tingut que ‘cobrar de la peça’”. –Li respongué l’estrany- que fa un bon glop d’aigua del càntir i s’enfila cap a Godall.

En arribar a casa, Pepe s’emporta una bona sorpresa. Lupe, la seva dona li mostra una faixa nova.