divendres, 27 de gener del 2012

MIRAR CAP A EUROPA



No sé si el títol és molt encertat, ja què penso que més que mirar Europa, en aquests moments, Europa ens mira a nosaltres. Econòmicament parlant, ens miren, sobre tot Alemanya i França. Però aquests dies també se’ns mira per una altra cosa: per jutjar al jutge Garzón per voler investigar els crims que va cometre el règim dictatorial de Franco. Però d’això ja us en parlaré un altre dia...
Efectivament, ara el govern espanyol (i m’imagino que també els empresaris) volen mirar Europa, concretament per a fixar-se en el seu IPC. Normalment l’indicador que mesura l’increment de la carestia de la vida, serveix com a referent a l’hora de negociar els convenis, apujar les pensions dels jubilats i pensionistes, fixar els nous imports dels lloguers, etc.
Espanya ha estat, tradicionalment un país més inflacionista que la majoria dels països Europeus, per això la mitjana europea està per sota de la inflació espanyola. Solució: A partir d’ara a l’hora de negociar convenis, apujar les pensions, etc., en lloc de tenir-se en compte l’IPC espanyol, s’aplicarà el de la mitjana europea. Al·leluia!! Serem més europeus.
Però perquè no s’agafa a Europa com a model per a tot. A mi ja m’aniria bé que s’apugessin els carburants a la mitjana europea, per dir alguna cosa, sempre que també els salaris fossin al mateix nivell. Però resulta que a aquest país, a partir de ja, pagarem impostos con el noruecs, però sense rebre a canvi tantes prestacions. Visca Europa!!
Per finalitzar només vull recordar que durant la anterior etapa de govern del PP, la del funest José Maria Aznar, ja es van canviar els paràmetres per a calcular l’IPC, i es van adaptar als interessos del govern per a suavitzar les pujades. Normalment, aquestes coses sempre queden i amb els socialistes van seguir igual.
Visca Europa!! Amb ells ens salvem o ens enfonsem definitivament...  

PAISATGES DEL BAIX EBRE IV










dijous, 26 de gener del 2012

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 26-01-2012

La foto està feta des de dalt de casa meva. Fixeu-vos amb el cotxe roig. Un asseguro que no està circulant. 
Quan vaig arribar a casa després de la jornada de treball, ja estava al mateix lloc i en arribar a casa vaig fer la foto.
Quan hi havia el bar, situacions com aquesta eren freqüents. Ara que està a punt d'obrir un restaurant, segurament ens les trobarem a diari, ja que "ningú" farà res per evitar-ho.

LA “SEGONA” NOTÍCIA DEL DIA: EL BARÇA-MADRID


Com amant del futbol m’ho vaig passar bé veient el partit de futbol. Com aficionat del Barça vaig patir força. Va ser un d’aquells partits que no m’acaben de deixar bon sabor de boca. Al Madrid se’l ha de “matar” sempre (futbolísticament parlant, es clar) De no fer-ho, encara que hagis estat superior, la forma de ser dels “merengues” fa que no ho reconeguin i vagin de “perdonavides” innecessàriament.
Crec que el titular d’avui del Periòdico és força eloqüent a l’hora de definir el partit d’anit: “D’infart”. Tinc un amic que en va patir un fa uns anys i des de llavors no mira els “clàssics”; s’intenta aïllar a una habitació interior de casa davant de l’ordinador.
Com era previsible, al priori, al partit d’ahir podia passar de tot. Dir una altra cosa és parlar més amb el cor que amb el cap. I així va ser. De les oportunitats inicials del Madrid, es va passar als dos gols del Barça. Un 2-0 i un resultat favorable al partit d’anada de 1-2, feia pensar que la segona part seria molt plàcida. I això mateix van d’haver de pensar els jugadors del Barça. Perquè, per a mi, hi va haver una mica de relaxació. Aquest clima el va aprofitar el Madrid per empatar el partit en un tres i no res.
Quan anaven 2-1, el locutor de Canal + Carlos Martínez va dir en diverses ocasions que “al Madrid només li mancaven dos gols per a eliminar al Barça”. Després del 2-2, la insistència de que ja només faltava un gol, va ser continua. Semblava que estava fent força per a que el Madrid pogués arribar a les semifinals de la Copa del Rei. Aquest matí un company m’ha dit “pensa que és un canal privat”. D’acord, però tampoc cal que mostrin un partidisme tan desmesurat, al menys podrien “mantenir les aparences”.
Abans de començar el partit hi havia expectació de com rebria el Camp Nou a Mourinho i, sobre tot, a Pepe després de la trepitjada a Messi. Però el públic va estar correcte. Durant tot el partit van xiular Pepe i van entonat càntics dirigits a l’entrenador blanc.
Pepe, lluny d’estar cohibit, va tornar a mostrar-se violent en diverses fases del partit. Però no va ser l’únic. Lass Diarra, Sergio Ramos i companyia també s’hi van mostrar. Només cap al final del partit, l’àrbitre va començar a treure les targetes que, d’haver començat el partit amb el mateix criteri, l’equip de l’entrenador portuguès hauria acabat amb 8 o 9 jugadors. O no, ja que de vegades, treure targetes ràpidament fa reprimir els jugadors. I, a sobre, els jugadors del Madrid, al final del partit, encara es queixaven. A part, Pepe, què és un “cas apart”, va simular una agressió, tal i com ja va fer al seu camp i li va clavar una bufetada a Cesc que, fins i tot el locutor Carlos Martínez i el comentarista Michael Robinson, en veure les repeticions, van dir que podia haver estat intencionada.
El mes positiu va ser la eliminació del Madrid i ara a esperar al València, que, amb tota seguretat eliminarà avui al Llevant. El Barça encara pot somiar amb tots els títols, el Madrid ja no. Sembla ser que després de que Ramos trenques la copa l’any passat, el Rei en persona va ordenar que per res del món havien d’arribar a la final. Desig complit.  

Sabeu què li va dir Mourinho a Teixeira al final del partit?