dissabte, 27 d’octubre del 2012

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. SANT MATEU DEL MAESTRAT II











Cataluña culpable (un article de Torres)

Artur quiere tocarle los pechos a las mujeres españolas. Madrid 2012.

“¿Qué pasaría en el caso de la independencia? No cabe descartar el asesinato y el genocidio. También de los niños y de las niñas, por supuesto”, así se expresaba sobre Cataluña en una reciente columna el periodista Enrique de Diego. Sus palabras venían auspiciadas por los hechos  del 12 de octubre en Barcelona, donde un ultra pro independencia catalana intentó agredir a una familia que acudía pacíficamente a una manifestación para celebrar el día de la Hispanidad. Los hechos son denunciables a todas luces.  Sin embargo, aunque incluso los trotkistas de Intereconomía reconocieron que no llegó a existir agresión física, De Diego aprovechó el ataque de un desaprensivo para arremeter contra toda la sociedad catalana. Ya se sabe, a río revuelto ganancia de tertulianos.  No es la primera vez que puede leerse una acusación tan disparatada como la del genocidio. Sin ir más lejos, hace unas semanas, Juancho Armas Marcelo dejaba entrever en El Mundo que los catalanes mataron a Jesucristo. Ya hay que tener mal yogur ¿Hasta dónde llegarán con la fantasía algunos columnistas?
Como supongo que ellos solitos no podrán mantener durante mucho tiempo el nivel anticatalanista,  propongo que nos unamos todos bajo el hashtag #catalunyaculpable (con ny siempre jode más) para surtir de nuevos argumentos a la muchachada de la pulserita rojigualda. Recordad el país que odia unido, permanece unido. Ahí van los primeros:
- Los catalanes exitinguirían el lince ibérico si pudieran #catalunyaculpable
- Urdangarín jugaba en el Barça #Catalunyaculpable (no le digáis nada de esto a ABC)
- Un catalán inventó el 1004 #Catalunyaculpable
- La prima de riesgo vive en Vic #catalunyaculpable
- Juan Magán es de Badalona #Catalunyaculpable
- Jordi Pujol no tiene hemorroides, tiene Sauron #Catalunyaculpable
- El alisado japonés de Melendi fue ocasionado por la independencia de Catalunya #Catalunyaculpable (vía @niasanjuan)
- Un casteller abrió el agujero de la capa de ozono #Catalunyaculpable (vía @CarlosJRguez)
- Un catalán haciendo una botifarrada provocó el fuego que mató a la madre de Bambi #Catalunyaculpable (vía @CarlosMPons)
- El cantante de Manel le robó el ukelele a una niña #Catalunyaculpable
- Un gas de Carod Rovira originó el Vesubio #Catalunyaculpable (vía @estifenjouquins)
Seguid así, opinadores españolistas, que hace más de un año que vivo en Barcelona y cada vez oigo más el argumento de: “yo antes no era independentista pero últimamente se oye cada cosa que… no queda otra.  Si no nos quieren, que nos dejen ir“. Entre calumnia y calumnia, la cortina de humo de CIU se alimenta con el abanico de la España más rancia, porque en la defensa del ataque externo, muchos catalanes olvidan hablar a fondo sobre los recortes de la Generalitat y el gobierno neoliberal que padecen. Es muy recomendable leer el último artículo de Vicenç Navarro, La gran estafa en Catalunya (I) para reflexionar sobre cómo mientras unos cargan las tintas,  Mas sólo tiene que usar un poco la cabeza para rematar a gol los pases que le llegan desde el extremo derecha.

divendres, 26 d’octubre del 2012

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. SANT MATEU DEL MAESTRAT I











LES D.O. DELS VINS CATALANS I LES AUTONOMIES




En ple debat secessionista, hi ha qui pensa que l’estat de les autonomies va ser un error.
Bé errors n’hi van haver molts, possiblement més que encerts, però entre aquesta manera de pensar i els que creiem que Espanya està formada per diverses nacionalitats i la resta. Entre uns territoris i els altres, hi ha un abisme considerable.
Que consti que he meditat molt si dir nacionalitat o nació, però sóc dels que crec que cadascú és lliure d’adoptar al nom que vulgui i que no s’ha d’imposar res. Catalunya és una nació i el país basc segurament també, però deixem a la resta tranquil·les.
I ara em preguntareu: Què tenen que veure les denominacions d’origen (DO) amb les autonomies políticament parlant.
Qui sigui entès en vins sabrà que a Catalunya hi ha un fotimer de D.O. Les enumerem? Priorat, Terra Alta, Montsant, Penedès, Costers del Segre, Anoia, Tarragona, Empordà Costa Brava, Conca de Barberà, Pla de Bages (fins aquí 10 i me’n sabia sense consultar-ho 8 i a la Viquipèdia en manca una) Però encara n’hi ha una altra i aquí volia arribar. Quina? Catalunya. 

Per a què ens entenguem. Cada zona vitivinícola té la seva denominació d’origen, però com avui en dia tots els vins són de qualitat, com que hi ha territoris molt petits i que no poden tenir una D.O. pròpia, es va optar per agrupar-los sota la D.O. Catalunya. Per tant, un vi que porti aquesta denominació, a priori, potser de qualsevol zona del principat sempre que no pertanyi a una altra D.O.
Amb les autonomies s’hauria pogut fer el mateix. Catalunya, el País Basc i Galícia van voler des del principi convertir-se en territoris autònoms i per tant, es van acollir a l’article 143 de la intocable Constitució espanyola. Mentre que hi va haver territoris que es van haver d’acollir a la força a l’article 151.1 i fins i tot hi va haver el cas de la província d’Almería que es va d’haver d’integrar forçosament a Andalusia perquè va obtenir uns resultats negatius quan va ser consultada. Per tant, un maremàgnum difícilment comprensible si no fos per l’època que s’estava passant quan tot just es sortia d’una dictadura (transició) i es volia un sistema igualitari per al conjunt de territoris espanyols. És el que s’ha anomenat popularment cafè per a tots

Vist en la perspectiva d’ara, hauria estat molt més procedent concedir autonomia a tots els territoris històrics que així ho haguessin expressat voluntàriament i tota la resta, tots aquells als que es va forçar, passa a dependre directament de Madrid que, per suposat, tampoc hauria hagut d’estar una comunitat autònoma.
Vist el que s’ha vist, ens hauríem pogut estalviar problemes i maldecaps.