dissabte, 30 d’agost del 2014

LA NUMERACIÓ DELS CARRERS D’AMPOSTA

Fa uns dies, una amic de Facebook em recordava la numeració que tenen algunes cases d’Amposta, ja que al seu parer, els números estaven invertits.
Certament hi ha cases on sembla que els números guarden l’ordre del carrer i en canvi a d’altres estan col·locats per l’ordre ordinal corresponent.

Una vegada, el cap de la brigada municipal ens va explicar que, al menys a Amposta, els carrers comencen a numerar-se per la part més propera a la Casa Consistorial i només en un cas hi havia dubtes quina boca del carrer estava més propera. 
També cal tenir en compte que es numeren parcel·les més que cases, blocs o solars. Es a dir, si un bloc de pisos ocupa la llargada de dues parcel·les, se li atorguen dos números. De vegades, casos com el camp de futbol o bé l'hospital o la caserna de la Guardia Civil, en tenen molts més. 
A la primera foto hi veiem 40-38. A primera vista pot sembla que el més correcte seria 38-40, però en aquest cas els números estan col·locats en sentit de la direcció del carrer: la casa de l'esquerra tindria el 36 i la de la dreta el 42.

En canvi en el segon cas, sembla que la numeració és més correcta. 
Cal tenir en compte que tots dos casos són del mateix carrer i, per tant, el que queda clar és que no hi ha un criteri general establert, encara que hi ha moltes més cases que tenen els números col·locats com l'exemple de la segona foto que no de la primera.    

DIARI DE L’AGOST. DISSABTE 30

 Obstacles a la carretera. Dijous encara hi quedaven carretes i cadafals de la plaça de bous barrant el pas dels vehicles. Després de quinze dies des del final de la festa major és tot un despropòsit i demostra la permissibilitat de l’Ajuntament cap al col·lectiu de les Penyes taurines. A Amposta en ser d’ells pots fer el que et doni la gana sense que et posin cap sanció. I si per error té la posen, sempre pots acudir a l’alcalde per a que té la tregui. Situacions com aquesta demostren el règim de servilisme que es viu a la nostra ciutat (de vegades molt més propera a un poble del que alguns ens pensen)

 L’Entre todos’ de l’ELA. Ara s’ha posat de moda banyar-te per l’ELA (Esclerosi Lateral Amiotròfica) Però banyar-se és alguna cosa més que tirar-se aigua per sobre, és dona suport a la malaltia en tot el seu significat: econòmicament, moralment, assistèncialment... Quans dels que surten als vídeos tirant-se un poal d’aigua per sobre s’implicaran després amb els que pateixen aquesta malaltia.
El lema de mulla’t ja fa molts d’anys que va. Era per una altra esclerosi: la múltiple. La gent que volia anava a una piscina un dia i una hora predeterminats i es llançava l’aigua. Era un gest, després quedava el més difícil.
Fins la temporada passada, TVE emetia un programa anomenat Entre todos. Era un programa molt controvertir on s’apel·lava a la solidaritat humana per a substituir les mancances de les institucions.
La campanya que s’està fent (de forma gratuïta) de l’ELA la trobo bastant semblant. No sé sap qui la va promoure ni qui la va iniciar, però són molts els que s’han sentit atret de sobte, per les ganes de banyar-se (com el d’Ampuriabrava que va rebre 1.500 litres d’aigua al cap!)
Que cadascú faci el que vulgui i deixem a la gent tranquil·la i si és que tant solidaris som, demostrem-ho cada dia amb els més propers o ajudem els projectes que més ens agraden i no només un cop a l’any per a, qui sap, si netejar les nostres consciències.           


Finalment es van arreglar. Després de més d’una setmana (al menys durant dos dimecres consecutius s’hi trobaven) amb els urinaris de l’estació de Sants de Barcelona avariats, finalment ahir estaven a ple rendiment. Es a dir, funcionaven els 4. Crec que és necessari que quan una cosa, per fi, funciona, també ho tinc que dir. Per cert, els que són de pagament costen 0,5 euros, però et tornen l’import si fas una despesa mínima de 1,5 euros a unes de les botigues de l’estació. Per tant, de pagament sí, però no tant...

Coloms. Abans quan viatjaves a Barcelona, per tot veies coloms, sobre tot a la plaça de Catalunya on fins i tot podies comprar gra per a donar-los-hi. Encara recordo la típica foto de la criatura amb els braços obert i plena de coloms picant el menjar de les seves mans. Però ara ja ho hi ha coloms. Han desaparegut. Recordo que fa anys es deia la que colònia d’aquestes aus havia augmentat molt i que ho embrutaven tot. A grans mals, grans solucions... Ja no en queda ni un...

El cartell per a la Diada. El govern de Catalunya s’ha gastat 350.000 euros (quasi 60 milions de pessetes) amb un cartell per a la Diada de l’11 de setembre. El preu ja el trobo del tot exagerat. En retallen en drets socials però no els hi tremola el pols quan han d’autoritzar un pagament de 350.000 euros per un tros de paper gargotejat.
Però és que a sobre sembla inspirat amb les 4 torres que s’alcen a Madrid allà on es va ubicar fa uns anys la ciutat esportiva del Reial Madrid i que tanta controvèrsia va portar.
Hi ha maneres molt més barates de tenir un cartell per a commemorar la diada: fer un concurs públic i obert amb una dotació per a premis (primer premi i fins i tot accèssit si es vol) molt inferior. Però com els diners no són seus...    
A part, el govern de la Generalitat es gastarà 350.000 euros més en els actes de la diada (80.000 més que l’any passat)
Tot i trobar-ho exagerat, encara m’ho sembla més si el comparem amb el preu del cartell. I ara ve la pregunta: Algú se’n emportarà un bon pessic? Quasi segur que sí.

3% o 5%? Vaig llegir a la publicació digital la Voz libre que qui va ser President d’ERC Josep Lluís Carod-Rovira va dir que un destacat membre de CDC li havia dit que les comissions no eren del 3%, sinó que del 5%.
A mi un arquitecte local em va dir que hi havia casos que eren del 20% i l’altre dia un electricista que aspira a assolir contractes públics, també em va dir que un càrrec públic li va dir que anava un 20% car...

És que després de tot el que ha passat encara avui en dia s’emporten un pessic de tots el contractes que atorguen? És possible.  

LA MUIXERANGA DE VINARÒS A ALCALÀ DE XIVERT. FOTOS VI
















PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. EL CORRAL NOU DE FREGINALS III