diumenge, 1 de març del 2015

XAVI CASTILLO A ROSSELL

1.000 persones, mil van ser les que van omplir anit de gom a gom la Casa de la Cultura de Rossell per veure i escoltar Xavi Castillo (Pot de Plom)

-Si us fa il·lusió anomenar això Casa de la Cultua, allà vosaltres, però això sempre s’ha dit ‘almacen’ de garrofes.

Irreverent, provocador, proper, graciós, sarcàstic, espontani... Són alguns dels adjectius que poden definir perfectament Xavi Castillo durant l’actuació de Rossell, encara que, imagino, sempre deu de ser, si fa o no fa igual. En canvi, definir amb adjectius el que varem veure, ja em consta més. Anem a intentar-ho:

-Original, monòleg, humor, paròdia...

La setmana havia començat de la millor manera possible amb els discurs (per dir-ho d’alguna manera) de Rita Barberà a l’acte que va donar el tret de sortida a les Falles 2015. Aquest fet va condicionar la vetllada de l’humorista alcoià (d’adopció, perquè va néixer a Onda) de tal manera que va resultar impossible poder desempallegar-se de l’ombra de l’alcaldessa de València, encara que com va afirmar al vídeo que va gravar el passat dilluns, a partir d’ara penja la perruca (del personatge de la Rita), perquè és del tot impossible poder-ho superar. Personalment no m’ho crec i estic segur que les paròdies de Rita Barberà seguiran formant part dels Veriueu-ho de Pot de Plom.
A part de la Rita Barbarà, va treure a Albert o Fabra, el President de la Cheneralitat Valenciana, al Rei Moro d’Alcoi, tot un referent, a un bisbe de l’Església Catòlica que li va servir per a parlar dels bisbes Cañizares, Reig Pla, etc., així com també del contingut de la nova assignatura de religió catòlica que gracies a Wert inclourà els rés a l’escola, per acabar amb un dels personatges amb qui va donar més joc al públic: la Fallera Major independentista...  


El cert és que Xavi Castillo no va decebre cap dels seus incondicionals. Potser va haver gent que no el coneixien i que van anar sense saber on es posaven. Només uns petit però: No haver pogut fer les fotos que hauria desitjat fer (segurament perquè vaig seure molt lluny de l'escenari, inclòs unes bones fotos amb la seva companyia) 


Un goig poder-lo veure i escoltar. 


Universidades pauperizadas (Carta publicada al diari el Mundo)

Universidades 
pauperizadas 

Sr. Director: 
El problema de la educación universitaria no debería ser si 3 más 2 ó 4 más 1. Ambas suman cinco. Es decir, para quedarnos como antes (licenciaturas en cinco años) vestimos a la misma mona con la misma seda siendo el problema el precio del traje. Antes, y no hace cien años, si no ayer mismo, antes de que la doctrina Bankia –yo lo rompo y tú lo pagas– dominase, cualquier obrero podía pagar los estudios de su prole, con gran esfuerzo, pero podía. Hoy el coste es inasumible. Las tasas de matrícula se han elevado xponencialmente; lo que era cuarto y quinto de licenciatura son ahora máster. Y la estrella de la nueva situación es la entrada de las universidades privadas que, ya sin complejos, son impulsadas por estos políticos que dicen administrar lo público a base de privatizarlo. Las universidades públicas acabarán convertidas en la segunda división de la enseñanza superior. Nada que no hayamos favorecido nosotros, con nuestros sobres en las urnas y, otros, con sus sobres en B en el bolsillo. 


Emilio Iglesias. Sevilla. 

LES FOTOS DEL DIA 1-03-2015. L'AVINGUDA DE L'EBRE A AMPOSTA (II)











La llei del silenci de Jordi Pujol

ESPERANZA GARCÍA


Jordi Pujol Soley va comparèixer ahir al matí, abans de la seva cita al Parlament, per anunciar que es marcaria un Millet. Això anunciava instants abans de comparèixer davant la comissió d'investigació del frau. És a dir, que no pensava contestar a cap pregunta dels diputats que representen el poble català. Aquest pel qual ho va fer tot, fins i tot enganyar-lo durant 30 anys defraudant la hisenda pública, però sobretot tots aquells que van confiar en ell com un home de llei. L'engany ve d'enrere, d'abans de ser candidat a president, però es va estendre al llarg del temps en sospitoses fortunes amassades per la seva família, imputats per blanqueig de capitals i frau fiscal.
No seré jo, advocada de professió, qui negui a un imputat acollir-se al seu dret a no declarar. ¡Només faltaria! Per ser sincers, esperava que els seus fills i la seva dona, Marta Ferrusola, fessin ús del dret, però no que un exmolt honorable president de la Generalitat fes mutis davant del Parlament. Sembla que una vegada es va asseure a la taula davant del micro va decidir donar alguna resposta, sense cap sentit, en què reiterava la seva carta de confessió del 26 de juliol, la seva declaració en seu judicial i la seva compareixença fa sis mesos. Amanit, com no podia ser d'una altra manera, amb algun menyspreu als diputats.
L'escriptor portuguès José Saramago va dir una vegada que el secret de la seva joventut (no la física, sinó la mental) residia en el fet que el pas del temps no li havia fet minvar la seva capacitat de sorpresa i la seva curiositat. ¿Saben que he descobert que dec mantenir-me molt jove? No m'acostumo a l'obscenitat ni al cinisme, i encara menys en l'àmbit polític. Així no deixa de sorprendre'm que ahir Jordi Pujol Soley digués: «Sempre he procurat ser estricte en les meves relacions amb Hisenda».
TEMES