dijous, 23 de març del 2017
Desviar diners
Periodista
S'han de pagar els salaris dels professors de la concertada, però em pregunto si no era possible fer-ho amb uns altres diners i sense passar per sobre de les guarderies
L’última escopinada llançada amb tota naturalitat des de dalt als de més avall és el desviament de 81,7 milions d’euros de les guarderies municipals cap a centres concertats de l’ensenyament privat, alguns modestos i altres no. Envoltats cada dia de detalls escandalosos sobre grans delictes perpetrats per autèntics malànimes, aquest desviament secret de fons no sembla ser cap gran afer, però retrata la cultura del faig el que vull que presideix l’actuació de massa protagonistes de la política.
Primer, els fets. Escassejaven els diners i Ensenyament, i indirectament la conselleria d’Economia, van decidir el nyap: prendre’ls a uns, que els necessitaven, per donar-los a uns altres, que també, encara que sense sospesar degudament les coses. Després, les explicacions: era prioritari pagar uns salaris, segons la consellera Rigau. Subscric que s’han d’abonar els salaris dels professors de la concertada, però em pregunto si no era possible fer-ho amb uns altres diners i sense passar per sobre de les guarderies, el manteniment de les quals és una altra obligació exclusiva de la Generalitat.
¿Van cobrar durant aquest període de dificultats econòmiques els assessors de lliure designació de les conselleries? ¿Eren les guarderies i parvularis el més superflu tenint en compte el que signifiquen tant per a l’educació dels nens com per a la conciliació de les altres obligacions dels pares? ¿Totes les escoles concertades són igual de prioritàries o n’hi ha algunes, com les de l’Opus Dei, que en temps d’estretors poden aconseguir altres recursos o demanar a les famílies algun esforç suplementari com a compensació al fet que mantenen la segregació de gènere a les seves aules?
MALA FIXACIÓ PRESSUPOSTÀRIA
El discurs oficial de la Generalitat inclou una veritat però té un punt fluix. La culpa d’aquesta estretor pressupostària són les retallades imposades des de Madrid a través d’impagaments injustificats. Però a partir d’aquí hi ha una mala fixació, ja a Barcelona, de les prioritats. Que ningú entengui aquest comentari com un atac a l’escola concertada, encara que discrepo de la ideologia convergent de considerar-la més intocable que l’àrea pública. Segons dades recollides per aquest mateix diari, aquí, amb l’arribada de les penúries la inversió pública en educació del sector públic s’ha retallat un 16,7%, i la del concertat, un 11,6%.
Ofenen també els embolics dialèctics. «El que vam fer no va ser desviar els diners, sinó administrar-los d’una altra manera», afirma la consellera Rigau, parapetada darrere de la idea que, com que la partida era genèrica, podia modificar-ne lliurement el destí. ¿Per què es dedica llavors tant de temps a elaborar, discutir, esmenar i decidir els pressupostos?
dimecres, 22 de març del 2017
DIA MUNDIAL DE L’AIGUA: RES A CELEBRAR
Tot i que avui sé celebra el Dia Mundial de l’Aigua, a les Terres de l’Ebre, tal com va sent habitual, no tenim res a celebrar... L’amenaça de transvasaments que portin aigua més enllà de la conca del riu, lluny d’esvair-se, reapareix i s’accentua cada cer temps.
La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre ha aprovat recentment la concessió de més aigua per al canal Segarra-Garrigues amb la infinita col·laboració del govern de la Generalitat, aquell que dia sí i dia també parla de referèndum i independència, però sobre tot del Govern de Zapatero que l’any 2010 utilitzant la fórmula del reial decret, va obrir les portes per a ampliar la concessió. Des del territori sempre s’ha dit que es tracta d’una forma encoberta per a portar aigua a Barcelona i garantir així els subministrament de la seva zona metropolitana.
El canal Segarra-Garrigues capta l’aigua del riu Segre. No crec que sé li escapi a ningú que l’aigua del Segre és d’una millor qualitat que la que arriba al Delta de l’Ebre, per tant i lògicament, si li extreus al riu aigua de qualitat, la que queda sempre serà més dolenta.
Encara que s’extregui aigua del Segre o de qualsevol altre afluent, sempre serà un transvasament de l’Ebre, ja que minvarà el cabal del riu perjudicant l’ecosistema, la pesca i l’aqüicultura.
L’AIGUA DELS CANALS
Cada dia, quan pujo a treballar a Tortosa, des d’Amposta a Vinallop circulo en paral·lel al canal de la Dreta que fa setmanes que baixa buit. Si la memòria no me falla, durant uns dies va baixar perquè va ploure a la capçalera i ja sabeu que quan això passa o es preveu el desglaç de la neu que s’ha acumulat als Pirineus durant l’hivern, els gestors del embassaments obren les comportes per a deixar passar l’aigua excedent i evitar així inundacions a les zones baixes de la vall del riu.
El Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) és l’empresa que gestiona l’aigua de l’anomenat minitransvasament a Tarragona i que, poc a poc ha anat eixamplant la seva xarxa de subministrament a més pobles.
Segons se’ns ha dit, el CAT agafa l’aigua dels canals de rec, gràcies a un contracte que tenen amb les comunitats de regants que són les propietàries de l’aigua una vegada està dintre dels canals.
Potser sóc un ignorant en el tema, però no recordo haver vist dipòsits d’emmagatzament d’aigua que permetrien continuar subministrant aigua als seus clients durant el temps en que no baixa aigua pels canals...
Per tant (perdoneu-me si fico la pota), quan no baixa aigua pels canals, com s’ho fan?
EL POU DE CAMP-REDÓ
Com que sempre hi ha malpensats, fa anys me va dir un amic que s’havia fet un pou a la zona de Font de Quinto (Camp-redó) i que estratègicament el van cobrir amb una caseta. Aquest pou permetria extreure aigua de l’aqüífer de la Galera que segons Antonio Canício és el segon més important de Catalunya.
No cal ni dir-ho, l’aigua de l’aqüífer, igual com passa amb la del Segre, és de molta millor qualitat i, per tant, permetria estalviar una part important dels costos de depuració.
I sinó és així, per a què serveix aquella subestació?
Queda dit.
PORTES GIRATÒRIES
Per cert, ahir us parlava de portes giratòries... Sembla que al CAT també n’hi ha:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)