BANYOLES. EL POBLE II

LA FOTO DEL DIA 25-05-2012

Tortosa canvia els parquímetres. El de la foto, a la plaça Joaquim Bau. 

CINISME DE LA DRETA

No sabria dir amb exactitud si hi ha qualitats i defectes implícits a una ideologia concreta, però algunes actituds de la dreta em semblen d’un cinisme absolut.
Sense anar més lluny ahir en tinguérem tres bons exemples.
El primer va ser la sol·licitud de dimissió que tres membres del Consell General del Poder Judicial van fer en la persona de Gómez Benítez, el vocal que va denunciar els viatges irregulars del seu president Carlos Dívar a Marbella. Mentre 5 vocals demanaven la dimissió de Dívar.
Els fets que sé li imputen al president del CGPP han estat provats i, fins i tot, acceptat pel propi Dívar que, no obstant, els minimitza i els troba insuficients per a dimitir. Aquest fets han donat ales als magistrats conservador per a “matar” el delator. D’aquesta manera s’asseguren la impunitat per a casos així que es puguin produir en el futur.
L’altre cas és la campanya que fan els diaris de la “Caverna Mediática” en contra dels rectors de les 60 universitats espanyoles que van plantar el Ministre d’Educació José Ignacio Wert.

L’ABC i la Razón a part de retreure’ls la plantada, els acusa d’haver cobrat el desplaçament i la dieta corresponent.  Eviten així criticar una actitud inacceptable del ministre i deriven la culpa de la situació creada en el rectors universitaris que “només” van demanar al ministre que els expliqués les retallades a l’Ensenyament.

Per últim, l’actitud de la dreta catalana que representa la federació de CiU al Congrés dels Diputats. S’havia de “validar” la llei de la reforma laboral que, només amb els vots de la majoria absoluta del PP, tirava en davant. El vots dels nacionalistes catalans no era, ni molt menys, necessari. Malgrat tot CiU va votar a favor de la reforma amb l’excusa de que el PP havia conservat la competència en les polítiques actives d’ocupació que té la Generalitat.
Em sembla molt poca concessió per al que significa haver aprovat una llei de la magnitud que té la reforma laboral que retalla la pràctica totalitat dels drets que tenien fins ara els treballadors del nostre país.
Quin va ser el verdader motiu pel que CiU hi va votar a favor? Crec que més que la petita concessió que li va fer el PP, els forts lligams que té CiU amb la patronal catalana, sobre tot amb PYMEC que no hauria entès una abstenció i menys encara un vot negatiu.

COM ELS TRES MOSQUETERS

“Tots per a un i un per a tots”.
S’havia de celebrar el Consell Universitari entre el Ministre d’Educació José Ignacio Wert i 60 rectors d’universitats. Els rectors li van fer saber al ministre que volien que els expliqués les retallades que pateix el món educatiu i el ministre no estava disposat a fer-ho.
Davant la negativa, els rectors es van reunir prèviament al consell i van acordar plantar el ministre. Aquest va estar deambulant durant més d’una hora esperant que algú assistís a la reunió, però no hi va anar ningú. Una plantada així no tenia precedents ni en democràcia ni molt menys en d’altres èpoques.
Wert encara va voler justificar la seva actitud i va acusar els rectors de “no conèixer la realitat del país”. No he entès mai la supèrbia d’alguns mandataris. Cóm una persona sola vol tenir la raó sobre 60? I cal suposar que entre els 60 rectors universitaris n’hi havia d’haver de totes les ideologies, també del Partit Popular. Ara, els rectors, davant la manca de sensibilitat del ministre, han demanat entrevistar-se directament amb el president del govern d’Espanya. Em sembla que es quedaran amb les ganes, ja que Rajoy, com sé sap, no té la característica de satisfer a aquells que li poden resultar inoportuns.
Però el grau de degradació que pateix l’educació espanyola és alarmant. Si abans de les retallades ja no s’assolia ni de lluny l’excel·lència (potser m’he passat, un aprovat justet i gràcies), tot fa pensar que amb el criteri dels nostre governants (aquí no s’escapa ningú, ni els del PP ni els de CiU), la nota encara baixarà uns esglaons i l’anomenat fracàs escolar augmentarà.

Precisament, dimarts 22 de maig es va fer la primera vaga general del món de l’ensenyament: des de les escoles bressol fins les universitats. Mai a Espanya el món educatiu havia convocat una vaga d’aquestes dimensions. Deixant a banda l’èxit o no de la mateixa (ja sé sap que això va segons el criteri –interessat- de qui ho valora) els governs d’Espanya i de Catalunya haurien de prendre bona nota del descontentament general del sector. Ja sé sap que no hi ha més cec que aquell que no vol veure i desgraciadament, massa sovint, els nostres polítics es mostren indiferents davant les queixes ciutadanes.  

Per a mi, la solució passa per la dimissió del Ministre d’Educació. L’altra opció és que Rajoy el cessi. José Ignacio Wert s’està mostrant massa indiferent al problema i un ministre ha de ser molt més dialogant, per molt que s’excusin amb el context de crisi econòmica.
És incomprensible que per a Bankia (tindrà tots els diners que calguin), l’Església Catòlica (no li afecten les retallades) i l’exèrcit hi hagi diners i que Ensenyament, Salud, Serveis Socials, Investigació, Cultura i d’altres hagin patit grans retallades.
Amb el govern del PP alguna cosa està fallant: començant per Rajoy i seguit per tota la resta. Al menys ells no van dir que eren “el govern dels millors”.