INDIGNACIÓ AMB EL GOVERN DE MAS

Com a treballador que sóc i compromès amb la classe obrera, no puc alegrar-me del que està fent el nostre govern amb els seus treballadors, però els hi ha que s’ho mereixen. I si algú creu que no ho hauria de dir, ho sento, quan hi havia el govern d'Entesa en vaig haver de sentir moltes de crítiques... I no sempre agradables.  
No ens enganyem, molts treballadors de la Generalitat (siguin o no siguin funcionaris) són a fins a CiU. Bona part d’aquest van entrar en les èpoques de Jordi Pujol quan es van posar en marxa la administració catalana.
Dit això, passo a comentar (tal com ja vaig anunciar ahir al meu Facebook) el tema de les retencions a les nòmines.
El conseller d’Economia i Finances, Mas Colell, ja va fer públic la setmana passada que els treballadors en nòmina de la Generalitat no cobrarien ahir la paga extraordinària de desembre i que ho farien el dia 28, si bé només un 80 % del total. Ara bé, la segona part, encara molt més polèmica que la primera, sé la va guardar. Ahir la sorpresa de les treballadores i treballadors va ser veure que se’ls hi havia descomptat l’IRPF de la paga extraordinària. O sigui, una mica més i tenen que “posar diners de la seva butxaca”. In fet insòlit i inaudit. Ahir un amic em deia: “No trobo adjectius per a expressar-ho”. No li faltava raó.
El govern s’excusa en que si les retencions es fessin el dia 28 no hi hauria temps de ingressar-les i caldria fer una complementària.

Què? Com? Què potser no passa tots els mesos? La nòmina del mes de desembre (amb la paga extraordinària) és la única que s’avança al 22, la resta de l’any, els treballadors públics (els de la Generalitat, els de l’estat i m’imagino que tota la resta la cobrem a finals de mes, ja sigui el 27, el 28 o el 29, depenent del dies del mes. I les retencions es paguen fins al dia 20 del mes següent (les grans empreses les han d’ingressar mensualment)

I si malgrat això s’hagués de fer una complementària, què? És que s’ensorraria el món?
Mireu, els treballadors de la Generalitat fa anys que cobren endarreriments d’anys precedents de forma generalitzada. L’any 2010 sense anar més lluny (d’això en poden donar fe qualsevol d’ells) Això els implica (o els tindria que implicar, fer una complementaria en la seva declaració de la renda de l’exercici anterior –en aquest cas el de 2009-) I no passa res... 
A més, retenir l'IRPF de unes quantitats que no han estat abonades, és il·legal i la llei no ho permet.  
Entre els treballadors indignats, aquest matí escoltava a un que deia que s’estaven plantejant presentar una “querella criminal contra el govern de la Generalitat per ‘apropiació indeguda’” . No n’hi ha per a menys! Realment penso que el govern de la Generalitat ha “estafat” a totes les seves treballadores i treballadors i, encara que el conseller digui que no tornarà a passar, ningú pot assegurar que, en el futur, no es torni a prendre una mesura similar.
Ah! I què no posin més l’excusa dels 759 milions que els deu el govern central, ja que aquests són per a INVERSIONS. Si no paguen és perquè no ho volen fer i a aquests se’ls hi diu MALPAGADORS!!  

LES TAXES QUE VENEN I LES QUE JA EXISTIEN

Ahir el conseller d’Economia Mas Colell va anunciar una nova taxa per l’expedició de receptes sanitàries d’1 euro i les hoteleres que poden arribar als 3 euros para un hotel de 5 estrelles. Una de els millors reaccions a la mesura la vaig escoltar, crec que de la boca d’Albert Riera de Ciutadans: “Què li haurem de dir al metge que no ens recepti...”. Certament, el facultatiu és qui té la potestat de receptar i si ho fa és perquè creu que ha de fer-ho. També els hotelers han posat el crit al cel. 

Però Joan Herrera encara ha estat millor al referir-se a l'euro que gravarà les receptes sanitàries: "És tan equitatiu que, com més malalt et poses, més pagues".

Però, segurament, una de les taxes que ha pogut passar més desapercebuda, és la taxa que s’ha creat per als “judicis monitoris”. Les taxes judicials van ser creades per llei l’any 2002, però aquesta mena de judicis no en tenien.

Potser per alguns estic parlat en “xinès”, per tant, millor posar-vos un exemple de judici monitori. Quan una comunitat de propietaris demanda al propietari d’un del pisos per impagament, estaríem davant d’un judici monitori.

Com podeu suposar durant els darrers temps aquest fet ha estat força habitual a les C.P., ja que la situació econòmica ha fet que sempre hi hagi algú que no està al dia amb les seves quotes obligatòries.

Al començament del problema sol·licitaves la mediació de la policia local (al menys així es feia a Amposta) Llavor la policia de proximitat visitava al morós per a informar-lo de l’obligació que tenia de pagar la quota de la comunitat. Però és que de vegades ni pagava la de la comunitat ni la hipoteca, ni el préstec del cotxe, simplement perquè la seva primera prioritat era menjar i no els hi quedaven dines pera a res més.

Els resultats que obtenia el jutjat eren més bé nuls. La comunitat on visc varem demanda a un dels propietaris que no sé si era insolvent, però de pocavergonya n’era un bon tros.

Resulta que el jutjat ens va notificar que no el podia trobar, mentre ell s’obria un bar a Amposta. Increïble...      

 A partir d’ara les taxes per judici monitori seran de 90 euros, la qual cosa privarà a moltes comunitats de prendre unes accions que, tal vegada, no els hi reportin cap resultat positiu.

LES FOTOS DEL DIA. SORTIDES DE SOL AL BARRI DE FERRERIES

UNA NOTÍCIA CURIOSA

Avui m'ha arribat una notícia curiosa. La va publicar el diari ABC el passat 1 de juliol. 
Resulta que Espanya té possessions a Oceania, a la zona coneguda com Micronèsia. En total són 4 petites illes sense cap tipus de valor: Guedes, Coroa, Pescadors i Ocea. 
Què, ho sabíeu?