dissabte, 15 de juny del 2013

MEGALÒMAN LAPORTA

Jan Laporta va parlar...  Segons ell va esperar que s’acabés la lliga per a poder donar una roda de premsa que, segurament, no va deixar indiferent ningú.
Es podria definir a Laporta com tot un personatge, però jo aniré molt més lluny: es com un Mourinho en versió blaugrana. L’aspiració d’aquests dos personatges és un dia poder substituir a Déu. Per tant en algun moment de l’eternitat s’hauran d’enfrontar per a decidir qui dels dos acabarà per ocupar el seu lloc.
Per a mi Laporta és patètic. No m’agraden aquests personatges amb un ego per els núvols: megalòmans fins a quotes infinites. Volen ser protagonistes i si no juguen, prefereixen trencar la baralla, tal i com va fer Laporta dimarts passat. Com deia la malaguanyada cantant Cecilia:
 
Y si no fuera por miedo
Sería la novia en la boda,
El niño en el bautizo,
El muerto en el entierro,
Con tal de dejar sello. 
 
El protagonisme abans que res, però en els casos que ens ocupen, sense por, són els putos amos, també Laporta.
Està clar que l’expresident té un odi ancestral a l’actual junta, perquè l’han fet quedar (com es diu vulgarment) amb el cul a l’aire més d’una vegada.  La gestió de Laporta al front del Barça (resultats a part) no va ser modèlica. Recordeu que sé li va fer acurçar un mandat electoral i que, posteriorment, un tribunal va emetre una sentència on obligaven a l’anterior junta a executar tot l’aval que, estatutàriament, han de presentar tots els seus membres.
És evident que les relacions de Laporta i Rosell estan deteriorades des de fa temps, segurament des de molt abans que Rosell abandonés la junta presidida per Laporta. Però a la llarga, aquestes confrontacions van en detriment del bon funcionament de l’entitat.
Laporta va acusar a Rosell de com havia portat els temes de Guardiola, Abidal i Valdés; de la seva condescendència amb els Boixos Nois... No defensaré a Rosell, ja que, segurament, en algun d’aquests temes fins i tot Laporta pot tenir raó. Però de vegades, per molt carregat de raó que estiguis, certes actituds poden ser impròpies.
Durant la seva etapa presidencial, Laporta es va dedicar a fer política. Finalment va haver de formar un partit polític (Solidaritat Catalana per la Independència)per a poder presentar-se a  les eleccions autonòmiques, ja que, segons sembla, ni CiU ni ERC el van voler a les seves files. Poc després, abandonaria la seva pròpia formació per a integrar-se al grup mixt. Tot un portent de coherència!
Jo crec que ho va fer perquè era una manera de que l’esmentessin. Quan es donaven els resultats d’una votació deien: Hi van votar a favor CiU, ERC, Solidaritat i el diputat no adscrit Jan Laporta...    
I ara no té cap protagonisme i, per tant, la de buscar com sigui, encara que sigui a costa de donar rodes de premsa per a criticar els seus antics companys.
Laporta va dir que no descartava presentar-se un altre cop a la presidència del Barça. Hores més tard, al programa Divendres de TV3 algú va dir: Quan algú vol tornar, vol dir que la primera vegada no ha fet bé les coses...  Si se’n assabenta Laporta, segur que li posarà la marca d’enemic seu. 
Per cert, què sap Laporta de l'espionatge a diversos dirigents en la seva època de president? No sap, no contesta.... 

 

La FAES entra al Constitucional

Ignacio Escolar

Quan el nou Tribunal Constitucional (TC) decideixi sobre la llei de l'avortament, l'amnistia fiscal, el referèndum català, la reforma laboral o qualsevol dels recursos plantejats pel PP o contra el Govern de Rajoy, ¿què farà Enrique López? ¿S'inhibirà o votarà com si fos un jutge imparcial, malgrat la seva més que evident relació amb el PP? No em refereixo només al fet que aquest magistrat conservador hagi estat nomenat a dit pel Govern aquest divendres; aquest pecat original està en el disseny d'aquesta tercera cambra, anomenada Tribunal Constitucional, que funciona des de sempre així de malament. Però aquesta vegada la dependència partidista va molt més enllà. Enrique López era fins avui magistrat de l'Audiència Nacional. Hi va arribar després d'una discreta carrera judicial, després dels serveis prestats com a portaveu del CGPJ durant els primers anys de Govern de Zapatero. Va ser l'època en què el Poder Judicial es va convertir en un òrgan més d'oposició, un ariet contra la llei de la memòria històrica, l'Estatut o el matrimoni gai. López, entre altres perles, va ser l'ànima d'un informe on es comparava el dret de les parelles homosexuals a formar una família amb la legalització de «la unió entre un home i un animal».
El nou magistrat del Constitucional és cunyat de Miguel Hernán Manovel: la mà dreta d'un dels principals imputats en el cas Gürtel, l'empresari lleonès José Luis Ulibarri. Ni aquest parentiu ni la seva estreta relació amb el PP li han impedit prendre decisions relacionades amb aquesta causa, com evitar que Gómez Bermúdez interrogués Luis Bárcenas en una fosca maniobra judicial. López també és columnista del diari La Razón i tertulià d'Intereconomía. I és ponent habitual en els seminaris de la FAES. Entre el 2003 i el 2008 va participar en 54 seminaris de la fundació del PP. No és clar quant va cobrar, si és que ho va fer. Mai ho han volgut aclarir ni ell ni la FAES, que en el seu moment es va escudar en «la llei de protecció de dades» per no revelar la informació. No és un detall menor, si recordem que els 6.000 euros que va cobrar Pablo Pérez Tremps per un informe pagat per la Generalitat el van inhabilitar per votar la sentència de l'Estatut. Amb sou o sense, la relació amb el PP és més que evident. És íntim de Federico Trillo, el gran maquinador de la política judicial de la dreta, i participa habitualment en actes d'un partit del qual només li falta el carnet. López va ser l'eina que va utilitzar el PP per bloquejar tres anys la renovació del TC a l'enrocar-se amb la seva candidatura, tot i que llavors no complia el currículum que exigeix la Constitució. El nomenament de López demostra clarament les intencions de Mariano Rajoy, el president del Govern amb el poder més absolut de la història democràtica. ¿Despolititzar la justícia? Vinga, home.

divendres, 14 de juny del 2013

UN EXEMPLE DE QUE LA REALITAT SUPERA A LA FICCIÓ

No sé si us passa a vosaltres, però a mi, quan llegeixo el diari, no em solc quedar amb la notícia, sinó que vaig una mica més enllà i n’extrac la meva pròpia opinió, de vegades totalment oposada al que s’explica.
El passat cap de setmana vaig llegir al setmanari l’Ebre que Manel Ferré, l’ancalde d’Amposta, deia que el Carrefour no està perdut, però que és molt difícil, no obstant, no descartava que s’hi acabés instal·lant un supermercat d’una altra cadena.
Per a mi aquestes declaracions no són més que ficció, ja que la realitat, desgraciadament, és molt diferent. Del Carrefour que se’n vagi oblidant. A veure si es pensa que una vegada desmantellades totes les instal·lacions tornaran a fer la despesa de tornar-les a col·locar per a reiniciar la feina. El Carrefour d’Amposta, un minihiper que en dos anys mai va acabar d’arrancar, va rebre la sentència de mort quan el Mercadona va canviar d’ubicació i va passar del centre d’Amposta al costat de la plaça de la Castellania, a poca distància de la cadena francesa. Segons m’han dit, al Mercadona hi va actualment el doble de clients que quan estava al passeig Canal, degut, sense dubte, als seu excel·lent aparcament, sobre tot, si el compares amb l’anterior.
Descartat el Carrefour, que pugui acabar per instal·lar-se un nou supermercat, encara que no és impossible, des del meu punt de vista és poc provable. La competència que hi ha a aquella zona amb el Maxi Dia, el Lidl, l’esmentat  Mercadona i a poca distància el Caprabo, dissuadeix a d’altres marques que puguin sentir-se atretes per Amposta.
Però no oblidéssim que ara no és el moment ideal per a començar aventures comercials. Certament, de tots els sectors, segurament el de l’alimentació és el que menys crisi té, ja que menjar és una necessitat. Però fins i tot aquí es nota la crisi ja que molta gent han hagut de canviar d’hàbits per a mirar de reduir el cost de la cistella de la compra.
Evidentment em puc equivocar, ja ho dic aquí, però em sembla que els locals on s’ubicava el Carrefour seguirà molts d’anys buit, al menys que hi vingui alguna cadena que no es dediqui al ram de l’alimentació, la qual cosa, també és difícil.
Precedents n’hi ha. Mireu el que va passar amb l’escorxador nou, ubicat a la partida de Tosses, a tocar de l’Eix de l’Ebre i darrere del Caprabo. Després de donar-se la concessió a una empresa de dubtosa reputació (deixem-ho així), i després de canviar de nom al menys una vegada, quan finalment va fer fallida, ja no li han sortit més nuvis. Fa anys que no funciona encara que, al poc de tancar, se’ns va dir (per aquella època estava a l’ajuntament) que hi havia una empresa aragonesa interessada en l’explotació de l’escorxador. Finalment tot ha quedat en no res i quan hi passes pel costat, amb els camions de l’antiga empresa abandonats, comença a tenir un aspecte fantasmagòric.
Desgraciadament, de fantasies no es viu, sinó de realitats i per a mi és força evident que la realitat supera amb escreix la ficció que des de l’ajuntament ens volen transmetre i que els seus votants s'acaben creient malgrat tot. Estem a Amposta, no ho oblideu!  

LES RETALLADES QUE ENS AFECTEN

Ahir mateix em vaig assabentar quasi que per casualitat que dos metes interins han causat baixa de la plantilla de personal sanitari de l’ambulatori d’Amposta. Al mostrador d’atenció al públic hi ha fulls d’adhesió per  demanar la readmissió dels facultatius.
Quants de casos més com aquest hi deu d’haver? Segur que molts.
Què significa això? Més llistes d’espera que repercutiran, primer en els propis pacients, però també amb la resta de metges que s’hauran de repartir els malalts. Per tan, si una persona té un refredat i demana hora per al metge per a que li recepti un medicament, li poden donar hora per a quinze dies més tard (no sé si 7, 10 o 15, em dóna igual) quan ho ja t’ha passat o has empitjorat. Per tant, molta gent optarà per anar per incidències i els casos més greus per urgències, col·lapsant els serveis.  
En canvi per a d’altres coses sembla que sí que hi ha diners o al menys n’hi havia. ERC ha denunciat un tema que ja feia temps que sé sabia, però que per a no soltar-ho tot de cop, l’oposició ens fa entregues per capítols sobre la mala gestió que ha existit durant molts d’anys al nostre ajuntament.
Ara toca a la tanca que es va construir a la zona del Lligallo, darrere de SIMASA. I quan es va fer? Abans de les passades eleccions. Segons CiU allí hi acabarà anant la nova residència d’avis i d’altres serveis socio-sanitaris.  La tanca de marres va tenir un cost d’ aproximadament  mig milió d’euros i hi ha qui opina que són molts diners per una tanca...
Quan es construirà? Ni sé sap ni se’l espera... Em dóna la impressió que un projecte de la magnitud d’aquest equipament trigarà molts d’anys, ja que, ara mateix, per la situació que patim, no hi ha diners per a fer-se. 
 
A la nostra ciutat, CiU mira de treure rendibilitat electoral de qualsevol cosa. La tanca que envolta un solar buit no va ser l’única trampa que van voler col·lar-nos i que, en alguns casos es va aconseguir. Al costat de la plaça de la Castellania d’Amposta, a tocar del carrer Sebastià Juan i Arbó, en plena campanya electoral, van col·locar un cartell anunciat la nova construcció d’un ambulatori que hauria acabat per substituir el vell, el mateix del que han acomiadat als dos metges. La Junta Electoral de Tortosa el va fer treure, però la foto ja estava feta.
A la meitat de la legislatura el balanç d’obres inaugurades o començades, és paupèrrim. Què prometran per a la propera legislatura si el balanç de l’actual serà pràcticament nul? L’època gloriosa on els alcaldes demanaven i la Generalitat i Diputació concedien, ja ha passat, però mentre va durar els hi va anar perfecte per a mostrar a l’electorat que la ciutat o poble funcionava a la perfecció.  
Ara, sempre es podrà donar la culpa al Tripartit per haver estirat més el braç que la mànega... (amb el consentiment de tots)