Illa de contenidors del carrer Brasil.
Quan algú va a tirar una brossa de deixalles és possible que sé li pugui trencar i que aquest fet produeixi que part dels seu contingut quedi pel terra.
Tot i que foto està feta el passat dimarts, dillus per la nit ja vaig veure el panorama que us mostro a les fotos.
Una gran quantitat de cartes escampades no massa lluny dels contenidors. Són cartes d'algun joc semblant al Trivial, tot i que no puc concretar més...
La pregunta que me va vindre al cap va ser:
-Està fet expressament?
Perquè sinó és així no s'entèn...
ENRIC HERNÁNDEZ
Vist el farol de Puigdemont, o investidura o eleccions, ara JxCat i ERC negocien com donar-li una sortida digna
S'ha acabat la impostura. La negativa de Roger Torrent a simular una estèril (i punible) investidura i l'abatuda confessió del candidat ("Això s'ha acabat. Ens han sacrificat") han desvelat el secret més mal guardat: Carles Puigdemont ni és ni serà president de la Generalitat.
ERC sempre ho va saber. I el PDECat. I fins i tot el minvant nucli d'acòlits que li donen suport. Però ningú gosava verbalitzar-ho, i encara menys dir-l'hi a la cara. Fins que ell mateix l'hi va confessar a Toni Comín en una confidència privada que, inopinadament, va quedar a la vista de tots... en una sala plena de càmeres de televisió. Inexplicable.
Des que Telecinco va difondre dimecres els missatges de Puigdemont, les sempre tenses relacions entre Junts per Catalunya i Esquerra, paradoxalment, s'han dulcificat. Vist el ‘farol Puigdemont’ -investidura o eleccions-, a la fràgil ‘guàrdia de corps’ de l'aspirant li han abaixat els fums, mentre emergeix el possibilisme postconvergent i els republicans superen els seus complexos.
L'amenaça d'una repetició electoral segueix sobre la taula, però ja gairebé ningú té ganes de jugar a la ruleta russa. Per primera vegada en molt de temps, en la (mal avinguda) família independentista remeten els impulsos suïcides.
Paper ornamental
Aparentment hi ha voluntat de reorientar la negociació, anteposant el programa i la composició del Govern (per entendre'ns, el repartiment del poder) al futur paper de l''expresident'. "Si arribem a un acord, ja veurem on posem el florero", resumeix de manera gràfica i cruel un dels negociadors. La presidència "simbòlica" de l'autoexiliat Puigdemont, apuntada des de la presó per Oriol Junqueras, és la més digna de les opcions valorades.
Perquè -que es desenganyin els crèduls-, exercir una funció ornamental és a tot el que pot aspirar Puigdemont. Ell mateix va traçar el seu destí quan va deixar la "república catalana" sense fer i va fugir a Brussel·les per burlar la justícia. Els que el 21-D es van creure la bola que votant-lo facilitaven el seu retorn tenen dret a estar enfadats, però no amb els que sempre alertem que una mentida mil vegades repetida no es converteix en veritat.
Illa de contenidors del carrer Brasil. 
