Havia sentit a parlar de la Mussara quan se referien als repetidors de televisió que allí hi
havia instal·lats (de fet encara els hi ha, però sense servei) Per a que us feu una idea, com el nostre Caro, però de menys altura (sobre uns 1.000 metres)
Durant els dies que vam estar de visita per la
zona de Prades, tenia clar que no volia marxar sense abans haver passat per
allí. Elisabet, una amiga de
Tarragona me’l havia recomanat i per tant la visita era pràcticament obligada.
A la sortida de Prades en direcció S hi ha una
carretera que va cap a l’Est en direcció a la Febró. És una carretera estreta i
amb moltes corbes. O sigui la típica carretera de muntanya.
Quan s’arriba al poble abandonat de la Mussara, tens la sensació de que no
has arribat pràcticament a cap lloc, tot i que s’acaba la carretera. De les
ruïnes del poble (molt disseminat) hi destaquen les de l’església de Sant
Salvador que s’aguanta den peus perquè està apuntalada. A l’entrada de
l’església hi ha una reixa per a evitar que la gent hi passi i que pugui tenir
un accident. Tot i que no el vam veure ens van dir que a la part del darrere
està el cementiri i que fins no fa gaires anys encara s’hi feien alguns
enterraments, tot i que després de documentar-me dubto de que aquest fet sigui
veritat.
Quan arribes a un lloc desconegut i veus que
hi ha panells informatius, la primera cosa que vas és apropar-te i llegir per
documentar-te. Així ho vam fer.
El panell explicava que la Mussara té un origen musulmà (segurament recordareu que Siurana –que
no està gaire lluny- va ser l’últim vestigi musulmà de Catalunya) Que allí s’hi
van reunir els capitostos carlins el 1873 i més tard hi van construir una mena
d’hospital per a poder allotjar els seus ferits. També explica que l’arxiu
parroquial va ser robat i mai més s’ha sabut res d’ell.
Durant el segle passat va patir un progressiu
despoblament fins l’any 1960 que van abandonar el poble els pocs veïns que
encara hi quedaven i, finalment, l’any 1961 va passar a dependre definitivament
de Vilaplana.
A part de la història, a la Mussara també està plena de llegendes i algunes d’aquestes tenen
que veure amb l’esoterisme i el misteri, fins i tot sé diu que hi ha una porta
a una altra dimensió.
Enfront de l’església hi ha una mena de monticle,
però quan arribes a la part més alta te’n adones que s’acaba al cap d’uns
metres. Estem davant del single de les Airasses que si pren el nom de l’aire
que hi fa, té tot el sentit. Fixeu-vos si feia vent que només baixar del cotxe
vaig deixar la gorra que porto darrerament per temor de que un una ràfega sé l’emportés
i no la pogués recuperar. Allí a dalt encara s’hi veuen les restes d’un antic
refugi per a excursionistes construït l’any 1926 i una pedra en homenatge a
tots aquells que arriben fins allí caminant.
Amb les precaucions degudes, ens vam apropar
al cingle i la vista des d’allí en un dia clar ha de ser extraordinària. S’hi
pot veure des del port de Tarragona a l’Ametlla de Mar o potser fins i tot més
enllà, però com que el dia no estava mig boirós (la boira és l’altra característica
del lloc) la visibilitat sé reduïa força.
PER A SABER MÉS:
