JOAN TAPIA
En intenció de vot directa ja hi ha tres partits empatats: PSOE, Cs i PP
El primer baròmetre del CIS després del 155 i de l’explosió de la crisi catalana indica que Ciutadans ha sigut, també en el marc espanyol, el més beneficiat. Supera Podem en estimació de vot (20,7% contra 19%) i es convertiria així en el tercer partit darrere del PP (26,3%) i el PSOE (23,1%).
Però el més significatiu és que, encara que segons el CIS, Cs no sobrepassa el PP i el PSOE, com sí que fan altres enquestes, des de les eleccions generals del 2016 –i en una tendència que ja es donava amb menys intensitat abans de les eleccions catalanes– Ciutadans es troba clarament a l’alça. Ha pujat ni més ni menys que 7,6 punts mentre que el PP i Podem van a la baixa (6,7 i 3,7 punts) i el PSOE no rendibilitza la caiguda de Podem ja que només puja 0,5.
I si anem a la intenció directa de vot, la que expressen espontàniament els electors abans de la cuina per atribuir el vot dels indecisos, resulta que hi ha tres partits empatats: el PSOE (15,9%), Cs (15,7%) i PP (15,7%). Si es confirma aquesta tendència ja no estaríem en el bipartidisme tradicional ni en el quadripartidisme que es va apuntar en els anys 2015 i 2016 sinó en un nou sistema de tres partits en el qual Cs podria convertir-se en la frontissa en absència permanent de majoria absoluta. I convé remarcar que els 7,6 punts que ha pujat el partit d’Albert Rivera des de les eleccions generals han sigut a costa del PP que ha caigut 6,7.
Hi ha transvasament de vots en la dreta. ¿Pot haver-hi sorpasso, que Cs es converteixi en el primer partit del centredreta, o que fins i tot marginalitzi o substitueixi el PP? Entre els populars hi ha gent que ho tem i a Cs tothom ho desitja. Els analistes estan dividits. Els més convençuts apunten que Cs creix entre les classes mitjanes urbanes i que és una oferta regeneradora mentre que el PP té un electorat més envellit i pateix la usura del poder i el descrèdit dels casos de corrupció. I destaquen que Rivera és el més ben valorat, amb una nota de 4,01, mentre que Mariano Rajoy obté un 2,87 i només guanya a Pablo Iglesias (2,54).
Però els escèptics subratllen que les eleccions queden lluny i que estem en un moment similar al de les eleccions parcials en molts països, en les quals el partit al poder pateix desgast i l’oposició en surt beneficiada. No obstant, quan arriben les eleccions, el desgast del partit governant pot ser corregit per la por a la desestabilització o al programa de l’oposició.
¿Com està ara la pugna a la dreta? Al PP hi ha nervis i ha llançat una campanya sobre la presó permanent revisable per frenar l’avanç de Rivera en l’electorat conservador.
Però el PP està massa a la dreta. En una escala d’1 a 10, els espanyols se situen en un prudent centreesquerra (4,7) i veuen el PP gairebé en l’extrema dreta (8,13). Enfront del PSOE (4,49), el PP recorre a la por a l’esquerra i a un possible front popular PSOE-Podem, però enfront de Ciutadans, a qui els espanyols col·loquen en el 6,76 (centredreta), aquest argument perd molt de pes.
¿I si derrotar el PP fos més fàcil des de la dreta que des de l’esquerra?
En intenció de vot directa ja hi ha tres partits empatats: PSOE, Cs i PP
Però el més significatiu és que, encara que segons el CIS, Cs no sobrepassa el PP i el PSOE, com sí que fan altres enquestes, des de les eleccions generals del 2016 –i en una tendència que ja es donava amb menys intensitat abans de les eleccions catalanes– Ciutadans es troba clarament a l’alça. Ha pujat ni més ni menys que 7,6 punts mentre que el PP i Podem van a la baixa (6,7 i 3,7 punts) i el PSOE no rendibilitza la caiguda de Podem ja que només puja 0,5.
I si anem a la intenció directa de vot, la que expressen espontàniament els electors abans de la cuina per atribuir el vot dels indecisos, resulta que hi ha tres partits empatats: el PSOE (15,9%), Cs (15,7%) i PP (15,7%). Si es confirma aquesta tendència ja no estaríem en el bipartidisme tradicional ni en el quadripartidisme que es va apuntar en els anys 2015 i 2016 sinó en un nou sistema de tres partits en el qual Cs podria convertir-se en la frontissa en absència permanent de majoria absoluta. I convé remarcar que els 7,6 punts que ha pujat el partit d’Albert Rivera des de les eleccions generals han sigut a costa del PP que ha caigut 6,7.
Hi ha transvasament de vots en la dreta. ¿Pot haver-hi sorpasso, que Cs es converteixi en el primer partit del centredreta, o que fins i tot marginalitzi o substitueixi el PP? Entre els populars hi ha gent que ho tem i a Cs tothom ho desitja. Els analistes estan dividits. Els més convençuts apunten que Cs creix entre les classes mitjanes urbanes i que és una oferta regeneradora mentre que el PP té un electorat més envellit i pateix la usura del poder i el descrèdit dels casos de corrupció. I destaquen que Rivera és el més ben valorat, amb una nota de 4,01, mentre que Mariano Rajoy obté un 2,87 i només guanya a Pablo Iglesias (2,54).
Però els escèptics subratllen que les eleccions queden lluny i que estem en un moment similar al de les eleccions parcials en molts països, en les quals el partit al poder pateix desgast i l’oposició en surt beneficiada. No obstant, quan arriben les eleccions, el desgast del partit governant pot ser corregit per la por a la desestabilització o al programa de l’oposició.
¿Com està ara la pugna a la dreta? Al PP hi ha nervis i ha llançat una campanya sobre la presó permanent revisable per frenar l’avanç de Rivera en l’electorat conservador.
Però el PP està massa a la dreta. En una escala d’1 a 10, els espanyols se situen en un prudent centreesquerra (4,7) i veuen el PP gairebé en l’extrema dreta (8,13). Enfront del PSOE (4,49), el PP recorre a la por a l’esquerra i a un possible front popular PSOE-Podem, però enfront de Ciutadans, a qui els espanyols col·loquen en el 6,76 (centredreta), aquest argument perd molt de pes.
¿I si derrotar el PP fos més fàcil des de la dreta que des de l’esquerra?
