COM EL CAMAROT DELS GERMANS MARX

Si em demanessin definir en poques paraules la “comissió d’investigació del Parlament de Catalunya sobre el cas Palau de la Música”, em posarien en un greu compromís, ja que se m’acudeixen diferents maneres de fer-ho depenent del dia i dels compareixents.
Hi ha dies que, per les declaracions dels qui compareixent (imputats i càrrecs de CDC) està molt proper al vodevil, d’altres és més sembla a una tragicomèdia i, finalment hi ha dies que sembla un sainet.


Finalment, quan acabin les compareixences i s’hagi de redactar una resolució, les conclusions que se’n trauran seran nul•les o pràcticament nul•les.
Això si, al menys els diputats del govern que formen part de la comissió podran “desfogar-se a gust” amb els antics directius del Palau de la música i amb els càrrecs de CDC, ja anessin com a representants de les seves fundacions, com a tresorers del partit o com a consellers del PTOP.


Primer va ser la secretaria de Montull (crec recordar) la qui va dir que no podia comparèixer el dia que estava citada perquè estava fent el camí de Santiago... Ahir va ser l’exalcalde de l’Ametlla del Vallès Albert Palay, al•legant que aquell dia ja estarà de vacances.
Tot plegat una mica surrealista.

LA FOTO QUE GIRA DE LA MANIFESTACIÓ DE DISSABTE 10 DE JULIOL

http://www.lafotoquegira.com/Maniestatut/ManiEstatut.html

DECISIÓ SALOMÒNICA SOBRE LA NOVA SEU DE L’INEFC

Aquest matí m’he assabentat pel diari el Punt que, finalment, el consell rector de l’INEFC de Catalunya ha decidit que la “nova seu” s’acabi instal•lant a mitges entre Cambrils i Amposta. Evidentment, una solució així no agrada a ningú i així s’han expressat ja els corresponents alcaldes.
Personalment, com totes les ampostines i ampostins, hauríem volgut ser seu complerta i no tenir que compartir-la amb ningú. Suposo que a Cambrils haurien desitjat el mateix, però no m’importa gens ni mica el sabor de boca que els hagi quedat als la capital del Baix Camp. A mi m’ha quedat un sabor agredolç.
Som seu universitària, sí, però només a mitges.
Ara, suposo, caldrà refer els projectes inicials (Amposta en tenia un de potent, el millor segons Toni Costes, un dels valedors de la candidatura d’Amposta) i només fer aquelles parts que corresponguin amb els estudis i activitats que s’hi portaran a terme.
Que hi farem! La vida de vegades és així d’injusta. Però ho hauria pogut ser encara més. Potser a la llarga valorarem positivament el que ens han donat.

LA FINAL

Ja sé que vaig dir que tal vegada ja no escriuria res més sobre la copa del món de Sud-àfrica, però mirà, tinc ganes de dir algunes coses...
Abans que res (i crec que és de justícia”), voldria felicitar al pop Paul pel seu extraordinari percentatge d’encerts (100 %) Ja sé que els jugadors també es mereixen una felicitació: Felicitats campions! Però mentre que els uns feien allò que els agrada i els que es suposa saben fer, Paul és tot una amateur en aquests temes de l’endevinació. Ja voldrien els que es dediquen professionalment a fer pronòstics tenir un percentatge d’encerts proper al que ha tingut el que és, sense dubte, el pop més famós del món.
Ja dintre de l’apartat de futbol, a la final, (només en vaig veure la darrera hora, des del minut 15 de la segona part, aproximadament) Holanda va deixar enrere el seu estil de joc i va fer tot una demostració a mig camí del joc brut i soterrani i les arts marcials. A sobre, el seu entrenador va dir ahir que li hauria agradat arribar als penals. La qual cosa indica el seu poc convenciment de guanyar el partit. Holanda va jugar com un equip mediocre i va fer un partit més propi d’una eliminatòria de la primera fase que no de una final de la copa del món que, a sobre aspiraven a guanyar després dels seus dos anteriors intents fallits.
Una vegada més Espanya, va ser el “Barça”. Per l’estil de joc i pels jugadors. Novament, del Bosque va treure 7 blaugranes de titulars. Quants “espanyols” més que conformen el primer equip del Barça podrien haver jugar? Crec que només Valdés, el altres titulars del Barça són estrangers.
Però si a Messi per haver brillat més li faltava tot un Barça que l’empenyés, a Espanya també li mancava un Messi que definís més al davant. 8 gols en un campionat on s’han jugat 7 partits, és un bagatge golejador molt paupèrrim. Però es clar,només n’hi van fer dos. D’haver-ne’ls hi fet un o dos més, segurament, no hauria arribat a la final...
En acabar el partit, vaig agafar el mòbil i vaig felicitar a la meva amiga Loli. A Loli la vaig tenir de cap de secció ja fa uns 7 anys, però seguim en contacte mitjançant el correu electrònic sovint. Sabeu d’on és Loli? Ni més ni menys que de Fuentealbilla, el poble natal d’Iniesta. Al missatge li vaig posar: “Felicidades dobles”. No feia falta dir res més (com Van Gaal) Em va respondre el que es suposa s’ha de dir en aquests casos: “Muchas gracias”. El seu home, Miguel Ángel, em va dir que ell havia estat client del bar Lujan (el del avi matern d’Iniesta) i que sempre el va veure amb la pilota als peus jugant entre les taules del bar del seu iaio.
Després em vaig omplir de goig quan vaig veure Xavi i Puyol amb la senyera i com el de la Pobla de Segur la petonejava. Vaig recordar que durant el partit, els comentaristes del Plus, havien dit no sé que de “regionalismos”. De seguida vaig exclamar: “Mira dos jugadors del Barça amb una bandera “regionalista!”. De totes formes vaig trobar a faltar que s’unissin a la festa altres jugadors com Piqué, Cesc i Capdevila. Ja no demano el mateix de Busquetes o Valdés, que també ho haguessin pogut fer, ja que quan celebren els triomfs del Barça, prou que ho fan.