dimecres, 25 de setembre del 2013

Els feixistes no són només gamberros

Xavier Rius -periodista-

L'atac perpetrat per un grup de militants d'extrema dreta a la celebració de la Diada a Madrid ha despertat en sectors de la classe política la consciència del perill que aquests partits i associacions franquistes, nazis o xenòfobes suposen, cosa que ha reobert el debat sobre si han de ser il·legalitzats i sobre la lleugeresa amb què la justícia respon. L'atac es va produir després que la vicepresidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding, va advertir a Espanya que la passivitat davant l'exhibició de símbols feixistes, en relació amb el diploma que va donar la delegada del Govern a Catalunya a la Hermandad de la División Azul, podria ser sancionada per la Comissió a partir del mes de desembre de l'any que ve, segons la decisió marc 913/2008 de la Unió Europea.
AIXÒ PASSA TAMBÉ després d'un estiu en què diversos militants del Partit Popular s'han fotografiat amb símbols franquistes o nazis, davant els quals la direcció del partit ha respost amb lleugeresa o comparat la seva exhibició amb la que fan altres forces de l'estelada o la bandera republicana. A més a més, té lloc en el context en què en àmbits mediàtics o polítics s'utilitza el terme nazi amb l'objectiu de desqualificar el sobiranisme català, però consideren simplement una gamberrada l'exhibició de símbols nazis.
L'avantprojecte de reforma del Codi Penal redactat pel Ministeri de Justícia ha introduït la modificació dels articles 510 i 607, relatius a la incitació a l'odi i la violència per motius de raça, origen, religió o ideologia i el d'apologia dels règims o idees genocides, per donar compliment a aquesta norma europea. Articles que, per la seva ambigua redacció i després de sentències del Tribunal Suprem i del Constitucional, que van prioritzar el dret a la llibertat d'expressió, havien quedat buits de contingut. Va ser escandalosa la sentència emesa fa un any per l'Audiència de Barcelona en què revocava la condemna del regidor de Plataforma X Catalunya de Vic, Juan Carlos Fuentes, que, malgrat haver-se reconegut l'autor de la impressió i la distribució de pamflets islamòfobs firmats per un col·lectiu inexistent, va ser absolt al considerar-se que en aquell cas primava la llibertat d'expressió.
L'avantprojecte dóna un nou contingut a l'article 510, a l'imposar penes d'un a quatre anys als que «fomentin, promoguin o incitin directament o indirectament a l'odi, hostilitat, discriminació o violència contra un grup o contra una persona» i als que «lesionin la dignitat de les persones mitjançant accions que comportin humiliació, menyspreu o descrèdit d'algun dels grups o persones a què es refereix l'apartat anterior». A més a més, penalitza la negació de l'Holocaust, castigant els que «neguin, facin apologia, o trivialitzin greument els delictes de genocidi» que hagin estat declarats provats pel tribunal de Nuremberg o altres tribunals internacionals posteriors. El que no recull l'avantprojecte és la penalització de la defensa del franquisme, però sí que podrien ser perseguides les seves idees al proposar la supressió dels drets fonamentals.
La llei de partits del 2002, feta per il·legalitzar Batasuna, inclou a l'article 9 la persecució dels que pretenguin vulnerar les llibertats i els drets fonamentals, justificant o exculpant els atemptats contra la vida o la integritat de les persones, o l'exclusió o la persecució de persones per raó de la seva ideologia, religió o creences, nacionalitat, raça, sexe o orientació sexual i aquelles que «fomenten, propicien o legitimen la violència». Malgrat això, en l'apartat següent ho circumscriu a la pràctica i la justificació del terrorisme. Però al marge que es modifiqui la llei per poder prohibir partits feixistes i xenòfobs, a molts d'aquests grups no els seria aplicable al ser només una associació. Per aquesta raó, la manera més eficaç de perseguir aquestes conductes és fent-ho en el marc del delicte d'associació il·lícita i dels articles comentats del Codi Penal que ara es reformaran.
MÉS ENLLÀ  que es defineixin més bé aquests delictes al Codi Penal, es necessita la conscienciació de la maquinària judicial i policial per qualificar aquestes accions. Així la pintada d'una esvàstica o del número 88 -que significa Heil Hitler- a la porta d'un bar gai, una sinagoga, una mesquita o un ateneu independentista no ha de ser qualificada com una falta de danys, sinó com un delicte d'amenaces, incitació a l'odi i apologia del genocidi. Quan en algunes ocasions s'han produït atacs de l'extrema dreta a militants d'esquerres, independentistes o immigrants, des dels cossos policials s'han presentat com a simples baralles de bandes. Però l'11 de setembre vam veure com actuen, i han anunciat que pensen continuar fent-ho.

dimarts, 24 de setembre del 2013

EL MÓN ÉS UN MOCADOR

Sempre s’ha dit que el món és un mocador i sovint et torbes amb coneguts als llocs més insospitats, fins i tot molt lluny de casa.
Avui us explicaré una anècdota on els fet que van succeir no van ser així exactament, però el resultat final té força semblança.
Començaré pel final. No us sorprendrà si us dic que la meva afició a explicar coses em va portar a col·laborar amb la revista interna de la meva empresa: la Ventana de la Agencia.
Encara recordo que el meu primer article va tractar de la ruta pels espais de la Batalla de l’Ebre quan tot just s’acabaven d’obrir al públic gràcies al COMEBE. Per aquell temps la revista encara s’editava en paper, per tant, us estic parlant d’abans de 2007 que va ser quan es va decidir publicar-la telemàticament a la Intranet corporativa.
Des d’aquella ja llunyana col·laboració n’he fet moltes més i de temes ben diversos, encara que predominen les rutes pel nostre territori i que també es poden llegir al meu blog el Tossal dels Tres Reis.
Tot escriptor (per molt aficionat que sigui), no seria res sense els seus lectors. Afortunadament tinc companys que em segueixen i de tant en tant m’ho diuen, la qual cosa m’anima a seguir buscant nous temes que explicar.
Una d’aquestes seguidores treballa a la Delegació de Lleida i abans havia estat companya de la meva dona a la Delegació de Tarragona. De fet jo només l’he vist 2 o 3 vegades durant l’època en la qual era la cap provincial de Gestió Tributària i va venir a Tortosa de visita.
Ja havia passat la Diada quan vaig enviar el meu darrer article a la redacció de la revista. Ja feia uns mesos que un dels coordinadors de la Ventana me l’havia demanat. Tractava de la petita història de la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta, de recent creació. Vaig voler quedar bé amb la meva fidel seguidora i enviar-li la primícia abans de que fos publicada, acompanyada de la portada que el diari Ara va treure el dia següent de la Diada i on la colla castellera n’era protagonista.
A la seva resposta em deia que, finalment, ella no va poder participar a la Via Catalana per motius personals, però que molta gent del seu poble (Tremp -Pallars Jussà-) havia anat fins Amposta.
-Efectivament -li vaig respondre al següent correu- al meu costat n’hi havia una parella, bé, de fet ella em va dir que era de Barcelona.  
Les dades li coincidien. Amb la poca informació que li havia donat, bé podrien tractar-se d’una amics seus. Com que no me’n recordava del nom, li vaig donar les referències del lloc: davant d’una sucursal de la Caixa i molt prop d’una casa modernista (casa Fàbregues)
Al següent correu em confirmava que, efectivament, es tractava d’ells. Més tard, amb un missatge de mòbil, li feia arribar a la meva dona la foto que jo mateix els hi vaig i on va quedar registrada la seva participació a la Via Catalana.
S’explica una teoria que diu que quan es reuneix un grup d’unes 6 o 7 persones, entre el seus membres, sempre hi ha qui té coneguts en comú. Aquesta en seria una proba.
I és que no es pot sortir de casa...  

Rafa Nadal avergüenza a los políticos tras el ridículo olímpico

Día 9.9.13
 
El tenista Rafa Nadal se ha negado a utilizar un avión privado que le ponía la federación
española de tenis para disputar la Copa Davis: “Tal y como está el país no creo que
sea el momento de hacerle pagar un viaje al Estado”. Sin embargo, numerosos políticos
regresaron a España desde Argentina en el “jet” de Florentino Pérez y en el avión de
Mariano Rajoy, incluida Ana Botella, que dejó tirada a la delegación española que venía
en el más incómodo vuelo regular, también pagado con dinero público. Y es que en
Buenos Aires, independientemente del ridículo final, se vivió una larga “fiesta” con cargo
al contribuyente español: estancias en hoteles de cinco estrellas, opíparas comidas en el
Hotel Hilton y ministros, asesores, alcaldes y hasta concejales que se apuntaron a la fiesta
autoinvitándose, entre ellos incluso varios políticos de pueblos de Madrid. La conexión de
televisión falló, Ana Botella hizo sonrojar a millones de españoles con su inglés chapucero,
una pregunta sobre la destrucción de pruebas (bolsas de sangre) por orden de la jueza
Julia Patricia Santamaría que investigaba el dopaje (y no fue sancionada por el CGPJ)
aireó la situación de la justicia en España, la delegación española no prestó atención
a los discursos… Si a ello sumamos la masiva corrupción política, la ruina económica,
el paro descomunal, la falsificación de encuestas y datos que habitualmente practican
nuestras élites, el despilfarro en el gasto público frente a la extrema crueldad extractiva
hacia los ciudadanos, era previsible que la pregonada y anunciada victoria de Madrid como
sede de los Juegos Olímpicos fuera tan solo la última mentira que la clase política y
mediática española quiso hacer tragar a los ciudadanos. Y como era de esperar, cuando
se consumó la derrota, al menos dos aviones privados recogieron a políticos y empresarios
en su regreso a Madrid, mientras la delegación olímpica española se quedaba tirada en
Buenos Aires para volver en vuelo regular.
 
Los dos aviones privados que huyeron rápidamente de Buenos Aires tras la semana de
fiesta con cargo al contribuyente pero con amargo final fueron el del presidente del Real
Madrid, Florentino Pérez y el del presidente del Gobierno, Mariano Rajoy. En el primero
viajó el presidente de la Comunidad de Madrid, Ignacio González, acusado de corrupción
por el sindicato policial SUP, que investigó una casa suya en Marbella como pago por un
cohecho, asunto también frenado en instancias judiciales. Allí tan solo pudo subir el jugador
de baloncesto Felipe Reyes.
 
Al segundo avión se encaramó Ana Botella, que tras su desastroso y cómico discurso
en Buenos Aires, dejó tirada a la delegación olímpica y regresó con los otros políticos
en su avión privado, concretamente con Mariano Rajoy, García Margallo, José Ignacio
Wert, José Manuel Soria y el jefe de la Oficina del presidente de Gobierno, Jorge Moragas.
Este avión realizó el vuelo de ida procedente de Moscú e hizo escala en Las Palmas,
donde se bajó el ministro de Economía, Luis de Guindos, que a su vez regresó a Madrid
en otro vuelo. Por contra, el tenista Rafael Nadal, en un gesto ejemplar, rechazó el
ofrecimiento de la federación española de tenis para que con dinero público viajase en
un avión privado desde Nueva York para disputar en Madrid la Copa Davis frente a Ucrania:
 “Tal y como está el país no creo que sea el momento de hacerle pagar un viaje al Estado”.
 
Rita Barberá
Y es que nuestros cargos públicos gastan a manos llenas y no pueden evitarlo. Ana Botella
fue vista en Patio Bullrich, uno de los centros comerciales más lujosos de la capital argentina,
donde tiró de tarjeta de lo lindo. La periodista Beatriz Candel, desde Buenos Aires, fue testigo
de las opíparas comidas que se dieron los políticos españoles: “el resto de la delegación de
Madrid 2020 está almorzando en una zona anexa al hotel Hilton de la capital argentina, donde
se celebra la asamblea del movimiento olímpico” o “La delegación de Madrid en Buenos
Aires se ha retirado a reponer fuerzas después de la presentación“… Otro periodista, Juan
Jiménez, tomó nota de como a nuestros políticos les gustan solo los hoteles de cinco estrellas:
mientras la delegación olímpica se alojaba en un hotel NH City Tower, otros lo hacían “en el
Hotel Hilton, donde Alejandro Blanco y Ana Botella hacen lobby noche y día” junto a Teresa
Zabell, ex-eurodiputada del PP “y Samaranch junior”, el hijo del presidente del COI que heredó
la canonjía de su padre.
 
A la “fiesta” del viaje a Argentina se apuntaron también alcaldes y concejales de las ciudades
subsedes de Madrid: Rita Barberá (Valencia) -que lo hizo en pleno proceso de imputación
por el “caso Urgangarín”-, Córdoba (José Antonio Nieto (PP), Málaga (Francisco de la Torre,
PP, con una extensa delegación), Getafe (Juan Soler, PP), así como representantes de
Barcelona, Zaragoza, Valladolid y hasta de Paracuellos del Jarama, pues se vio también a su
alcalde, Fernando Zurita (PP). En el segundo viaje a Buenos Aires, dos días antes del acto,
embarcaron en la T1 de Barajas en un vuelo de Air Europa otros 180 invitados, entre ellos la
actriz Amaia Salamanca y Javier Hidalgo, el hijo del dueño de “Air Europa”. Lo poco que le
importaba la puesta en escena a nuestros políticos y lo mucho que disfrutaron en el viaje
lo revela una anécdota: el asesor de Rajoy, Jorge Moragas, y el alcalde de Málaga, Francisco
de la Torre, no paraban de hablar a la espalda de Letizia Ortiz cuando hablaba Felipe de Borbón
en la tribuna. Esta falta de educación provocó que Letizia se girara hacia la fila trasera y con el
dedo índice de la mano derecha en los labios, les pidiera a ambos que se callasen. La
reacción de Moragas fue volver la cara hacia la princesa y devolverle un gesto similar al suyo.


 

LA FOTO CURIOSA DEL DIA 24-09-2013

Fixeu-vos bé en aquest remolc. Ja? Suposo que us en heu adonat que sé li ha posat un cep per immobilitzar-lo. 
Imagino que si s'ha fet és perquè és legal, però fins ara només tenia constància d'immobilitzacions d'altres vehicles per conduir beguts, drogats o d'altres actituds que podien posar en perill la vida dels ocupants del propi cotxe o dels altres. 
En aquest cas, la veritat, no acabo de veure el perill. No s'hagués pogut solucionar amb una multa si el conductor del cotxe que el portava no tenia els permisos del carro en regla?