dilluns, 1 de desembre del 2014

ELUCUBRANT SOBRE 800 EUROS


El passat 19 de novembre vaig rebre el següent missatge de la Caixa: Publi: Amb multiEstrella, fins al 31-12, recull a la teva oficina mes de 800e en dtes. en compres. + info:www.lacaixa.es/mts-ca Baixa publi: www.laCaixa.es/bjc (sic)
No es tracta de publicitat enganyosa, però és evident que no t’has de deixar enlluernar pels 800 euros de regal, ja que, a la pràctica, per a la majoria dels clients, la xifra es rebaixarà considerablement i, com que sóc malpensat de mena, és possible que, fins i tot, hi surtis perdent.
Suposo que alguna vegada us ha arribat a casa una carta on hi a diversos vals de descompte de primeres marques de productes de neteja, higiene personal, etc. Si els heu portat al súper, sense cap problema us han fet el descompte per la compra del producte en qüestió sense cap tipus de problema. Però, els heu utilitzat tots o només uns quants?
El percentatge de descompte (o la quantitat) varia segons el preu del producte. Imagineu que el percentatge mitjà és d’un 20%. Fent una simple regla de 3 (suposo que recordeu com es fa), ràpidament obtindrem que per a poder bescanviar els 800 euros ens hauríem de gastar 400. Com sempre, els vals de descompte tenen data de caducitat, per la qual cosa, abans d’una data concreta, els hauríem de petar.
Aquesta campanya està encaminada a fomentar el consum durant les properes festes de Nadal i Reis, però pot arribar a provocar que la gent pugui comprar de forma convulsiva algun dels productes encara que, en realitat, no els necessiti.
Per què, qui ens assegura què necessitem tots els productes inclosos? Alguns segurament que sí, però no tots. Aquells que pretengui aprofitar els 800€ de la campanya, per un costat s’haurà de gastar 4.000€ i per l’altre comprar productes que després es poden quedar a un armari de casa.
Però el tema no acaba aquí. Quan li vaig explicar a la meva dona, la seva resposta coincidia al 100% amb el que jo vaig pensar quan el vaig llegir:
-Segur que alguna cosa et volen vendre...
Darrerament, quan vas a la Caixa (o qualsevol altra entitat financera), de banquers com els d’abans en trobes pocs. Avui en dia són comercials i, com a tals, sempre volen vendre’t el que no tens.
Les entitats financeres tenen una gran informació sobre els seus clients. Saben el que cobrem de nòmina, el que paguem per els nostres assegurances i amb qui les tenim, si som socis d’algun club, entitat, sindicat..., el que paguem de llum, de gas, d’IBI, d’hipoteca... Si som o no solvents depenent si se’ns retornen rebuts, si arribem a final de mes amb números rojos...
La darrera vegada que vaig entrar a una oficina de la Caixa per a cancel·lar una llibreta que pràcticament no utilitzava i per la que en cobraven despeses, en volien fer posar diners al pla de pensions que em vaig fer fa anys, al principi de ser regidor de l’Ajuntament d’Amposta per no haver de pagar tant per la renda. També pretenia que ens féssim una assegurança de salut a la mútua de la que és propietat la Caixa. Li varem d’haver d’explicar que l’any passat, la mútua en qüestió, pretenia cobrar-nos com a funcionaris, un complement per a seguir donant-nos els serveis que ens havia estat donant durant anys. La majoria dels que tenim MUFACE ens varem canviar de mútua assistencial.
Els sou que cobro en l’actualitat no em permet ni pagar el complement que em demanava la mútua per a continuar gaudint dels mateixos serveix, ni augmentar les aportacions al pla de pensions, ni d’aprofitar-me de la totalitat del 800€ dels vals de descompte.  
Gràcies, però no!  

LES FOTOS DENÚNCIA DEL 01-12-2014

Un senyal de gual de fabricació pròpia. 
Es troba al carrer Lleó d'Amposta, a la mateixa interjecció amb el carrer Valladolid. 
Però si no n'hi ha prou, a sobre es va pintar de gorg la vorera.  


ELS COLORS DE LA TARDOR. LA GALERA















Aixafem qualsevol tipus de repressió. 

Martin Niemöller va dir :


« Quan els nazis van venir a buscar els comunistes, vaig guardar silenci, perquè jo no era comunista.

Quan van empresonar els socialdemòcrates, vaig guardar silenci, perquè jo no era socialdemòcrata.

Quan van venir a buscar els sindicalistes, no vaig protestar, perquè jo no era sindicalista.

Quan van venir a buscar els jueus, no vaig pronunciar paraula, perquè jo no era jueu.


Quan finalment van venir a per mi, no hi havia ningú més que pogués protestar. »