dilluns, 29 de desembre del 2014

¿Retorn a Marienbad?

JOSEP OLIVER ALONSO
Catedràtic d'Economia Aplicada (UAB)

Tot i que l'ocupació millora, la frenada de la productivitat i de les exportacions perjudica la recuperació


La dinàmica actual del mercat de treball és més que esperançadora. L'EPA del tercer trimestre suggereix una fortalesa de fons en l'ocupació, i en la caiguda de l'atur, no contemplada des del final de l'expansió anterior. Així, en l'any que va finalitzar al setembre l'ocupació es va incrementar en prop de 270.000 llocs de treball, un notable 1,6% que contrasta amb la contracció del
-2,4% del tercer trimestre del 2013. Per la seva part, l'atur va caure, i per primera vegada des del 2006, un insòlit -8,7%, percentatge que es va traduir en prop de 500.000 desocupats menys. Lògicament, aquesta contracció s'explica, a més de per l'augment de l'ocupació, per la important reducció dels actius, del -1,1%
(-250.000).
els nous llocs de treball tenen característiques especialment positives: davant de l'avanç mitjà de l'1,6%, l'ocupació en la indústria va créixer un insòlit 3,5%. Igualment, i a diferència dels pitjors moments de la recessió, l'ocupació assalariada va augmentar un 2,0%, mentre que els autònoms (falsos assalariats en gran mesura) es van contraure (-0,7%). I en l'àmbit dels primers, els assalariats indefinits mostren, per primera vegada també des del 2008, destacables avanços (1,2%), encara que per sota dels temporals (4,6%). També destaquen els guanys de l'ocupació amb qualificació mitjana-alta i alta, juntament amb el fet que els nous llocs de treball siguin fonamentalment privats.
Però l'aspecte més rellevant de l'últim any potser és el radical canvi de tendència de la jornada: mentre la de temps complet creix a un ritme de l'1,8%, l'ocupació a jornada parcial solament avança marginalment (0,1%). En aquest àmbit mereix capítol a part la dinàmica de la subocupació, la d'aquells que desitjarien treballar més hores però no poden. Aquesta tipologia de treballadors havia presentat rellevants augments en els pitjors moments de la crisi, reflectint, de fet, atur encobert. Això és tan així que la Fed de Janet Yellen utilitza aquesta variable, més que la taxa de desocupació estricta, com un dels principals indicadors de la situació de l'atur estructural, un aspecte crític per avaluar la dinàmica laboral. Doncs bé, aquesta ocupació s'està contraient intensament.
En economia tot sol tenir el seu costat fosc. I pel que fa als llocs de treball, aquest és la notable reducció en l'avanç de la productivitat, és a dir, del PIB per hora treballada o per ocupat. Així, el 2012, en el moment més dur de la segona recessió, els guanys de productivitat eren intensos: una caiguda del PIB superior al 2% anual davant de retrocessos molt més intensos, en l'entorn o per sobre del
-4%, de l'ocupació total o de les hores de treball. Avui, en canvi, la millora de l'ocupació implica avanços molt menors: en l'any que va finalitzar el tercer trimestre del 2014, el PIB augmentava a una taxa anual de l'1,6%, mentre que l'ocupació ho feia a un ritme idèntic.
Si es confirma aquesta tendència de reducció de l'avanç de la productivitat, tindríem un nou indicador que apuntaria que la recuperació actual no és tan saludable com desitjaríem. En aquesta mateixa direcció apunta la notable contracció del superàvit de la balança comercial el 2014 per la frenada de les exportacions i, en especial, el molt intens augment de les importacions en béns de consum, encara que també d'inversió.
Els dos índexs, la reducció del creixement de la productivitat i la disminució del superàvit exterior, apunten que la millora en curs s'està basant en excés en el consum privat i en el creixement de sectors de baix producte per unitat de treball. L'únic tret positiu del que avui succeeix és la recuperació de la inversió en maquinària i en béns d'equip, que, encara que ha reduït la seva progressió, acumula un any amb creixements superiors al 10%.
Venint de la més dura recessió mai experimentada per aquest país, l'avanç de l'ocupació i de la demanda interna són més que positius. Encara que això no és suficient per respondre als formidables reptes que afrontem. Queda l'esperança que l'augment de la inversió productiva es traslladi, tard o d'hora, a creixements més elevats de la productivitat i, al seu torn, a noves alces de les exportacions (i/o reducció en el ritme d'avanç de les importacions).
Però això no és evident que sigui així. Si no hi ha aquesta correcció estarem una altra vegada davant el tradicional model de creixement catòlic llatí: avanços del PIB basats en la demanda interna, acompanyats de dèficit exterior (és a dir, més deute amb la resta del món) i baixa productivitat, element imprescindible per estimular l'augment de l'ocupació. En suma, retorn al nostre particular Marienbad, molt diferent del del cineasta Alain Resnais. La tònica de sempre en aquesta zona: pa per avui i gana per demà.Catedràtic d'Economia Aplicada (UAB).

diumenge, 28 de desembre del 2014

ELS GRANS FRACASSOS DE CIU A AMPOSTA (I)

Els governs de CiU han anat acumulant estrepitosos fracassos, dels que mai se’n recorden quan fan balanç de la seva trajectòria.
Evidentment, els seus, aquells que legislatura rere legislatura els hi donen la confiança, tampoc se’n volen recordar.
Us parlaré de fracassos contrastables, d’aquells que no admeten discussió. Segurament n’hi ha d’altres de menys sonats, així com a despòtiques decisions de les que avui no en parlaré. Repeteixo, em limitaré als fracassos més sonats dels 27 anys que porten governant Amposta (7 legislatures consecutives, 6 d’elles amb majories absolutes: les 5 primeres de Roig i les dues últimes amb Ferré)

-Zona lúdica de Tosses. Fa vergonya l’estat en que es troba la que havia de ser la zona d’oci més important de les terres de l’Ebre. Abans que res, vull recordar que el grup municipal del PSC ja va dir que no era el lloc ideal per a fer una zona lúdica i van donar com alternativa el passeig del riu, un espai molt més integrat a la nostra ciutat.
Durant els anys d’esplendor, a Tosses hi havia uns multicinemes amb 11 sales, un establiment de menjar ràpid al costat mateix, una discoteca i diferents bars de copes, bolera, etc. Al centre de la plaça on es trobaven la majoria dels establiments, hi havia un gran mural pintat per l’artista Josep Niebla. Aquest mural, que representava el Mediterrani, va ser una de les primeres coses en desaparèixer.
Poc a poc van anar tancant els locals, el darrer la discoteca. No puc assegurar que funcioni un restaurant que es va muntar fa relativament poc, quan ja no hi havia vida...
Ara mateix només funcionen els cinemes, però recordo que van estar 7 anys i mig sense tenir llicència d’obertura i tampoc no puc assegurar que hi fessin les pertinents modificacions per a poder-la obtenir finalment.

-L’escorxador. També a Tosses, però al S de l’Eix de l’Ebre, a poca distància del casc urbà es va construir un nou escorxador per a donar resposta a les carnisseries locals.
Però en lloc de donar la gestió al gremi de carnissers, tal com seria el més lògic, l’explotació de l’escorxador va anar a càrrec d’una empresa del Perelló precedida d’una més que dubtosa reputació. Sembla ser que tothom ho sabia menys l’equip de govern... Curiós. Aquesta empresa va canviar de nom, va fer suspensió de pagaments i va tornar a canviar de nom, amb el vist i plau del govern de torn. El darrer nom de l’empresa que el va gestionat (però sempre van ser els mateixos) es dea PC Golf, SL, com veureu un nom molt apropiat per a una empresa de carns...
Després de tancar portes amb un forat d’uns 1.700.000 euros, des de l’equip de govern encara es tenia l’esperança de trobar a algú que se’n fes càrrec o al menys això se’ns explicava als regidors de l’oposició. El darrer, segons sembla, un empresari de Terol. Finalment res de res...

L’estat actual de les instal·lacions és lamentable. Literalment fan pena! Fora es poden veure camions amb el nom de Cárnicas Tosses retolat a la carrosseria i a l’interior, segons un vídeo que hi ha penjat a la xarxa des de fa mesos, està tot malmès i fins i tot s’han emportat el cables de coure. 

LA FOTO DEL DIA 28-12-2014

Posta de Sol sobre la serralada del Montsià des d'un punt del Delta prop de l'Encanyissada. 

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 28-12-2014

Descobert un altre símbol feixista a Amposta. 
Con la majoria dels que he anat descobrint al llarg dels darrers 10 o 12 anys, es tracta d'una placa d'un habitatge de protecció oficial que en el seu dia atorgava el Ministerio de la vivienda.  
Aquest està al carrer Sant Ferran número 10, molt a prop de les Cases Barates, al barri de les Quintanes. 
En l'actualitat serien 3 les que existirien a diversos punts d'Amposta sense retirar.