dilluns, 29 de juny del 2015

El xantatge de Mas a l'ANC i Òmnium

SAÜL GORDILLO
Periodista

Ho ha tornat a fer. El president Artur Mas ha posat noves condicions per concórrer a les eleccions «plebiscitàries» del 27 de setembre. Lluny de respectar els seus acords del gener amb Oriol Junqueras davant els notaris de l'Assemblea, Òmnium i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Mas es va envoltar dissabte de càrrecs i militants de Convergència -no hi van tenir cabuda els d'Unió, segrestats en un tens consell extraordinari que evidenciava la fractura interna- per llançar el seu nou guió, que requereix manual d'instruccions.
La derrota de Xavier Trias a Bar-celona i les proclames de «sí se puede» a la plaça de Sant Jaume durant l'elecció d'Ada Colau com a alcaldessa han provocat pànic en l'entorn presidencial. Mas juga amb foc al situar el món de Colau com a enemic del procés sobiranista, una operació que pretén mobilitzar el seu electorat però que dilapida les últimes aproximacions entre l'alcaldessa i les entitats sobiranistes per ampliar el perímetre de l'independentisme.
Ara la pilota és a la teulada de l'ANC i Òmnium, que poden acabar trencant-se internament perquè entre els seus socis hi ha votants de CiU, ERC, CUP i fins i tot d'ICV. Mas fa la impressió de tenir por, de no creure's que pot guanyar el 27-S, i opta, egoistament, per tensar la corda amb les entitats que presideixen Jordi Sànchez i Muriel Casals. És un xantatge que si no rep resposta afirmativa tindrà conseqüències imprevisibles, una d'elles la de no convocar les esperades eleccions. Resulta paradoxal que hores després d'acumular un gran crèdit entre el públic sobiranista per la seva ruptura amb la Unió antiprocés, el president llanci una operació tan confusa. Benvinguts al caos.

diumenge, 28 de juny del 2015

EL QUE NO S’EXPLICA ALS TELEDIARIS

Fa uns dies, una assessora em va dir:

-Encara no us canseu de recaptar?

Els funcionaris de l’Agència Tributària no tenim cap culpa del que fan els nostres caps i sovint ens desmarquem totalment de la seva manera de procedir. Penseu que som els propis empleats els primers afectats en haver d’actuar amb uns criteris que no sempre compartim.
Trobo injust, per exemple, que es facin declarar en efectes retroactius les rentes obtingudes a l’estranger. És cert que aquetes rendes s’haurien d’haver de declarar sempre, però fins l’any passat l’Agència Tributària no en va tenir constància. La majoria dels afectats (majoritàriament pensionistes que havien treballat en dures campanyes de l’arròs i la verema a França), en veure l’advertiment de l’Agència Tributària quan sol·licitaven les dades fiscals, l’any passat ja ho van declarar els ingressos corresponents al 2013. Però com he dit al començament del paràgraf, els fisc espanyol no en té prou amb això i volen que es regularitzen els tres exercicis precedents, es a dir 2010, 2011 i 2012.
En alguns casos les quantitats que han de pagar són considerables per a un pensionista que cobra la pensió mínima i la francesa que, a diferència de les d’aquí, no es revaloritza al llarg dels anys. Conec el cas d’un pensionista que aquest any dels 1.900 euros aproximadament que cobra de França, al fer la declaració de la renta li ha significat pagar una mica més de 500€. I no és l’únic.
Farà un mes aproximadament, un altre pensionista de Santa Bàrbara que també va treballar a França, va haver de ver un ajornament perquè no podia pagar el que li demanaven.  Les seves queixes es podien sentir des de certa distància:

-Amb el munt de polítics que han robat i no els hi passa res i veniu a per nosaltres.    
  
No li faltava raó. L’Agència Tributària, des de fa molts d’anys mira de recaptar el diner fàcil. Quantitats petites que surten de les liquidacions de la renda, recàrrecs i sancions tributàries. Elsmandamassos de l’Agència Tributària són conscients que si el deute és molt gran, difícilment s’acaba cobrant.
Aquest any estan requerint als qui no van fer la renda del 2012 i que tenien obligació de fer-ho. Però a diferència d’abans, les quantitats que obliguen a declarar són irrisòries: petits increments patrimonials derivats de vendes da valors d’aquells que et col·loquen els empleats de la banca en lloc de la típica llibreta a termini que tenies abans. També ridículs rendiments agraris que sovint no arriben ni a 100€ i que són conseqüència de la venda d’unes poques ametlles o garrofes. En casos com aquests, abans només se’n assabentaven si demanaven un certificat, però no se’ls requeria.
També és indignant que a partir d’enguany hagin de tributar determinats ajuts con per exemple els de llibres, menjador, transport escolar o els que cobren, per exemple, els jubilats de determinats municipis que reben en concepte de compensació per l’IBI. Tots aquells que aquest any no hagin fet la declaració, quan l’any que ve l’ajuntament corresponent consultarà les dades a l’Agència Tributària (es pot fer pels convenis de col·laboració que hi ha), es trobaran amb la sorpresa que no se’ls hi pagarà perquè, tenien obligació de fer-la, no l’hauran fet. Però l’aberració més gran és que també passi el mateix amb les dones que cobren un ajut per maltractament. Des del meu punt de vista, no té nom!
I ja per acabar (encara podríem posar moltes més coses) Si escolteu a Rajoy o a Montoro dient que s’han abaixat els impostos, no us ho cregueu del tot. A veure, ¿quants dels que m’esteu llegit us havíeu deduït fa anys els vostres ascendents (normalment pares, però també fins i tot avis) que convivien a la mateixa casa? L’Agència Tributària va fixar el límit d’ingressos per a poder aplicar-se la deducció en 8.000 euros anuals per a la renda de l’exercici de 2003. Aquest topall s’ha mantingut invariable des de llavors mentre el nivell de vida s’ha anat incrementant amb el pas dels anys. Per tant, i en tota lògica, hi va haver un moment que la pràctica totalitat de les pensions van superar l’esmentada quantitat i, per tant, la possibilitat de deduir-se els ascendents.
Veritat que aquestes coses no les heu sentit explicar a cap telediari? Als membres del govern no els interessa que sé sàpiga i els editors imagino que el desconeixen. Total, només uns pocs, aquells que ens relacionem amb impostos, coneixem la situació.

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. FOTOS DE GRUP ACTUACIÓ ORTA DE SANT JOAN















LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 28-06-2015

Un camí en un estat lamentable i deplorable. És l'antic camí de Masdenverge, el que passa per la part del darrere del polígon de les Tosses i creua la C-12 per baix. 
Així és com cuidaven els pagesos l'antic equip de govern d'Amposta.