AMB ELS BRAÇOS OBERTS

Cada dia que passa CiU es distancia més del PP mentre que ERC els espera amb els braços oberts. Però... Qui espera a qui? No serà CiU que ara ja té a ERC on volia?

Fa uns mesos es va fundar a Barcelona l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) que es defineix de la següent manera: “L'Assemblea Nacional Catalana, anomenada també Moviment per la Independència, és una organització popular, unitària, plural i democràtica que té per objectiu recuperar la independència política de Catalunya mitjançant la constitució d'un estat de dret, democràtic i social”.

La definició està molt bé, em sembla perfecta, però... És així, tal com es diu, no està monopolitzada per CiU i ERC? A mi és el que em sembla. Perquè, els altres partits més minoritaris i que també s’autodefineixen  independentistes, hi són presents? Pel que dedueixo, partits com el SI (Solidaritat Catalana per la Independència) està per altres accions, com per exemple la campanya del “no vull pagar”.
Mas, quan era a l’oposició, sempre parlava de la “casa gran del catalanisme”. No haurà aconseguit el seu propòsit? De vegades només cal maquillar-ho una mica, buscar actors secundaris i la feina queda enllestida y dóna els fruits desitjats.  
Sempre he pensat que l’estat natural de Catalunya és el d’un estat sobirà i independent. No hi caben mitges tintes. I com jo, molts socialistes que, perquè no dir-ho, ara per ara ens trobem desubicats. El nostre partit viu un procés intern de reubicació política i cada “família” tira cap una direcció diferent. Hi ha qui sap perfectament que amb el federalisme no es va en lloc. Si amb 7 anys de govern de Zapatero no es fa ver un pas per avançar cap a l’Espanya federal, ara amb el PP encara molt menys. El PP està més per un estat centralista amb Madrid dirigint totes les polítiques estatals. Davant d’aquest panorama, quina és la solució per a Catalunya?
Durant les darreres setmanes l’ANC ha fet diversos actes pel nostre territori. Creieu-me que m’agradaria haver-hi participat, sobre tot a l’acte de Miravet on l’alcalde, l’Antoni Borrell és un bon amic. Però mai de la ma de Convergència...
Hi ha partits que fan bandera de l’independentisme només per a treure’n rendibilitat política. De portes cap endins, només s’ho creuen uns quants. Això per no parlar dels seus socis, els d’UDC que són força escèptics.