IGUALMENT S’HAURIA DE PACTAR

Aquests darrers dies Rajoy sembla que està obsessionat en reformar la llei que regula les eleccions d’alcaldes i regidors per a que sigui alcalde el cap de llista més votat.

En principi té sentit, ja que hi ha molts pactes contra natura que han barrat al pas no només al candidat més votats, sinó que, sovint, al més adequat.

Però si aquesta modificació s’arriba a fer, caldria regular també la manera d’aprovar algunes decisions que haurà de prendre el ple. I això per què? Per que si no hi ha un pacte previ, l’oposició pot tenir bloquejada al gestió municipal impedit que es pugui aprovar res.

L’actual sistema pot ser tot l’imperfecte que es vulgui, però l’entesa a la que s’ha arribat prèviament per a escollir l’alcalde permet arribar a pactes posteriors per tirar endavant els grans projectes de ciutat, així com el dia a dia tan necessari per al bon funcionament de l’ajuntament.

Recordo que, fa uns anys, Mas pretenia fer una cosa similar, però a la seva mida (que si és per talla, no en molta) Volia que el president de la Generalitat fos el cap de la llista més votada. O sigui volia ser president abans d’hora, perquè sembla que estava prou cantat que tard o d’hora ho acabaria sent.

És més del mateix. Si un alcalde, un president de la Generalitat o qualsevol càrrec electe no té el suficient recolzament dels altres grups, el fracàs de la seva gestió està assegurat.

Resumint. No es tracta només de que el cap de la llista més votada sigui l’alcalde sinó que, una vegada ocupi el càrrec, ha de poder tirar endavant la majoria de les seves propostes, sobre tot les més importants per al poble i el funcionament de l’ajuntament.