L’ESTRANY CAS DE VÍCTOR VALDÉS

No vull dir que Víctor Valdés es mereixi tot el que li està passant, però esta clar que la seva sortida del Barça va ser del tot desafortunada.

Començaré dient que sempre vaig defensar Valdés. D’això en poden donar fe els meus fills amb els qui em discutia sovint. Fins i tot durant l’època en que Van Gaal el va apartar de l’equip el vaig defensar, ja que considerava (i considero) que un porter ha de tenir caràcter i més quan és un crio, tal i com ho era Víctor en aquella època.  

Jo em posava a la seva pell. Imagineu-vos. Un jovenet de sobte es trobava sent titular d’un dels millors equips del món, ple d’estrelles, de jugadors consolidats i alguns veterans. Penseu que sense tenir caràcter hauria pogut triomfar al Barça? Definitivament crec que no. Al Barça va créixer com a jugador, encara que dubto que ho fes com a home, al menys en la mateixa proporció.

La sortida del Barça no va ser elegant. Víctor va decidir abandonar el club quan estava considerat un dels millors porters del món, a la mateixa alçada que Iker Casillas. I segurament va decidir marxar atret pels cant de sirena que li arribaven des del Principat de Mònaco. Però va preferir callar-ho. Només va dir que en acabar la temporada 2013-2014 abandonaria el club. El seu destí era una incògnita.

Pràcticament no es va acomiadar. De l’afició que tant l’havia aplaudit, segur que no. I va marxar per la porta del darrere quan ho hauria pogut fer amb tots els honors que, de ben segur, es mereixia.  

En una jugada tan fortuïta com ximple, Víctor es va lesionar de gravetat. Una d’aquelles lesions que t’aparten dels camps durant bastants de mesos. Però Víctor devia d’estar tranquil i confiat. Confiat en que el Mònaco, malgrat tot, complís el contracte i el fitxes.

Però en arribar l’hora, no ho va fer. Com sabeu, tots els esportistes quan fitxen per un nou club, passen una revisió mèdica i, es clar, Valdés no la va passar. Cóm ho havia de fer si està lesionat? I aquesta ha estat l’excusa per a dir, ara, que no el volen.

Estic convençut de que si les formes de Víctor haguessin estat diferents, es a dir, si hagués estat molt més elegant a l’hora de marxar, el Barça li hagués dit de tornar al club. Això sí, potser li hauria fet un contracte a la baixa, però s’hauria pogut jubilar portant els colors del seu club de tota la vida.  

Ara no ho faran. A Masip sé li ha fet fitxa del primer equip i amb Ter Stegen i Bravo, la porteria del Barça sembla més ben coberta que mai.

El Mònaco ha barrat la porta a Víctor i el Barça no li obrirà; segur que ell tampoc es rebaixaria a demanar-ho. Té massa caràcter i, sovint, tenir massa d’alguna cosa és mer perjudicial que beneficiós.