DIARI DE L’AGOST. DIMECRES 6

Prepotència. No escric gaire de l’alcalde de Tortosa Ferran Bel, però sembla ser que darrerament s’ha volgut convertir en un dels protagonistes d’aquest espai.

Dilluns passat sé va celebrar el darrer ple abans de que els regidors de la capital del Baix Ebre marxessin de vacances. Els grups de l’oposició van presentar diverses mocions que, segons sembla pel que he llegit a la Marfanta, el corró de la majoria absoluta de CiU les va rebutjar totes. Però si amb aquest gest tant democràtics el senyor Bel no en va tenir prou, va acusar els membres de l’oposició de tenir pobresa intel·lectual. Aquest fet és per a mi, un acte de prepotència digne d’un cacic pueblerino que, per un altra banda, és l’estereotip de la majoria dels líders convergents. Pocs se’n escapen.

Si tota l’oposició s’uneix (PSC, ERC, ICV i PP) en contra de l’alcalde, des del meu punt de vista no pot estar equivocada, en tot cas l’equivocar serà ell.   

En la meva època de regidor socialista a l’ajuntament d’Amposta vaig tenir dos alcaldes, Roig i Ferré. El primer tenia actituds prepotents, xulesques, caciquils. Sovint menyspreava als membres de l’oposició i presumia del seu domini de la situació. El seu substitut, sense arribar a les quotes del seu mentor, intentava apropar-se, però amb menys estil o dit d’una altra manera, d’una forma molt més barroera.

De cacics convergents en conec uns quants més. No els citaré per temor de deixar-me’n algun, però ara mateix me venen uns quants noms, fins i tot un que va dir que als 40 anys no es podia ser cacic quan el van acusa de ser-ho. Dubto que a la Terra Alta n’hi hagi hagut cap com ell.       

Espiat. Començaré per explicar-vos una anècdota. Una vegada vaig visitar Maçanet de Cabrenys (l’acudit fàcil és Masçalimpio de Cabritos) amb el meu cosí i després d’haver dinat ens va portar a fer un cafè al centre cívic del poble, antiga seu d’una mútua agrària. Com era el mes de juliol, a aquella hora de la tarda, per la televisió hi feien el Tour de França. Després de saludar a un senyor que l’estava mirant, li vaig dir a mode de trencar el gel: Què fem? La seva resposta la vaig haver de meditar: espiant el Tour.

Normalment el verb espiar vol dir observar sense que et vegin.

Ahir pel matí, mentre me’n anava a treballar a Tortosa he escoltat per la ràdio que els Mossos d’Esquadra fan tasques de protecció a Mas per evitar que l’espiïn. Si els Mossos veuen que hi ha algú amb actitud sospitosa prop de Mas, poden avisar a la seva escorta personal o demanar-li que s’identifiqui. Sembla ser que és vol preservar la vida privada del President fins que es faci la consulta 8o no) el poper 9-N. No volen que, fins llavors, sé li pugui treure cap drap brut que pugui arribar afectant la cita amb les urnes.

Final de curs. Si bé la majoria d’estudiants van acabar el curs el passat mes de juny, el President Mas va tancar ahir amb un missatge clar: la consulta es farà sí o sí i ha demanat al govern de Rajoy que no la impedeixi. Mas va apel·lar a la Llei, al diàleg, però també a la democràcia, ja que segons el mandatari català, en democràcia és factible fer qualsevol consulta.

Mas vol fer la consulta al empara de la Llei de consultes que aprovarà el Parlament de Catalunya a principis del curs vinent (setembre o màxim octubre) La pretensió del govern del PP és recorre-la davant el Tribunal Constitucional i demanar que quedi en suspens automàticament fins que hi hagi un dictamen definitiu.

Ja hem dit que democràcia no n’hi ha (o al menys és limitada), diàleg més ben poc i quan el hi ha és més semblant a un diàleg de besucs que a una altra cosa i Llei tota la que vulguis, sobre tot amb l’ajut inestimable del TC.