No sé com expressar la indignació que sento cap a la família Pujol. Sóc un pare amb dos fills al meu càrrec, dependents i amb un grau de discapacitat del 89%. La xifra descomunal del frau comès podria cobrir durant un any sencer gairebé 30.000 dependents. O bé obrir els centres residencials que per falta de pressupost estan esperant. I ara, moltes famílies en situació desesperada han de suportar que un personatge com aquest demani perdó. ¿Perdó? No es perdona ni s'oblida tot el clan Pujol, inclosa la senyora Ferrusola, que a tants actes benèfics ha assistit. Tinc l'honor de presidir una entitat sense ànim de lucre en pro dels drets de les persones amb discapacitat intel·lectual (Associació Encert). ¿Per a què serveix tanta lluita i tantes hores sense poder exercir de pares? Només m'agradaria que sobre aquestes persones caigui tot el pes de la justícia. Quan anem a la Generalitat i ens diguin que no hi ha diners, no farà falta que els diguem on poden anar a buscar-los. Clar i català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.