MODEL DE FESTES

Si s’observa en deteniment el programa de la Festa Major d’Amposta d’aquest 2014 ens en adonem que consten d’una suma d’actes organitzats pel propi ajuntament amb la col·laboració de la comissió de festes, entitats juvenils i d’altres entitats (ja siguin esportives, recreatives o d’altres tipus), d’empreses privades relacionades amb l’hostaleria, etc. Es a dir, no segueix cap model definit. O dit d’una altra manera, no tenim model.

Tradicionalment, les festes majors d’Amposta s’han sustentat sobre dos pilars bàsics: els bous i la música. Després, és cert, hi ha d’altres tipus d’esdeveniments com les competicions esportives, actes infantils i per a la gent gran, culturals, tradicionals, etc., però que no tenen el pes específic dels primers.

Sense cap mena de dubte, els bous són els més populars i multitudinaris i tenen les següents varietats: de pla, de carrer, capllaçats i embolats. En l’aparta musical destacaríem el concert de les bandes de música locals, els 2 festivals de bandes que organitzen les dues entitats per separat amb la participació d’una segona banda convidada, els cercaviles i, evidentment el ball. A part d’aquest, també es poden incloure d’altres ja sigui organitzats pel propi ajuntament o per alguna de les associacions implicades en l’organització.  

Però per molt tradicionals que siguin, no deixen de ser un model obsolet. Hi ha actes que, pel seu natural, acabaran caient de la programació, com el ball i d’altres que trigaran molt més temps, però que per bona lògica també hauran de desaparèixer, com els bous.

Des del meu record (no sóc ampostí de naixement), el ball ha passat per 3 etapes molt diferenciades. Quan vaig aterrar per Amposta el ball es feia al recinte del camp de futbol. La qualitat dels grups era inqüestionable i la participació massiva. Més tar es va traslladar al recinte ferial, amb molt més aparcament i un espai molt més ampli, però la qualitat de les orquestres va anar baixant. Poc a poc v anar perdent assistència de gent, ja que tal com envellia la població descendia el públic assistent.

Els darrers anys del ball al recinte firal es van simultaniejar amb un altre ball a la plaça de l’Aube (o la de Fidel), un lloc que també havia albergat el ball quan Amposta tenia menys població. Per molt humil que fos aquest segon ball respecte a l’altre, va produir una davallada important de públic, sobre tot el de més edat que va pensar que no calia desplaçar-se tant per a poder fer allò que més els agradava: ballar.

La decisió salomònica va ser tornar a canviar l’emplaçament del ball. Des de fa 3 o 4 anys es fa a tocar de la plaça de l’Aube, allí on la resta de l’any hi ha un aparcament per a cotxes a manca de remodelar la façana fluvial tal i com contempla un projecte que va sortir guanyador d’un concurs d’idees que va fer-se durant l’època en que vaig ser regidor. Mentre, la qualitat dels grups musicals ha anat baixant que, sumat a la mala qualitat del so, fa que el ball no passi, ni molt menys, per la seva millor etapa.

Respecte als bous (aquest punt serà molt més polèmic), tot i gaudir d’una acceptació popular molt gran (de lluny els actes taurins són els més participatius), des del meu punt de vista no deixen de ser actes de poble, ja que és molt difícil trobar una ciutat del nivell d’Amposta on hi hagi la mateixa o similar tradició.

La seva desaparició és qüestió de temps. Els grups de defensa de l’animal fa anys que pressionen per a que el Parlament de Catalunya els inclogui dintre del catàleg d’actes amb animals prohibits. Cal recordar que les corrides de toros, els números de circ amb animals i fins i tot les exhibicions dels dofins estan prohibides per llei. De moment, només la manca del consens polític necessari ho ha impedit, però fins a quan?

Tots aquests canvis que s’han de produir abans o després faran, sense cap mena de dubte, canviar-ne el model i adequar-lo als nous temps. L’arribada al govern municipal d’un nou equip de govern diferent al que ha tingut Amposta els darrers 27 anys, sense cap mena de dubte podria accelerar-ne el procés.