Els darrers dies hem conegut que dos delinqüents estan marcant l’agenda per sobre de la legalitat.
El primer Jordi Pujol i Soley, el que va ser President de la Generalitat de Catalunya i que va confessar que durant 30 anys havia mantingut comptes bancaris sense declarar a Andorra.
Pujol va rebre un requeriment del Parlament de Catalunya (que ostenta la representació de la ciutadania catalana) per a que comparegués i donés explicacions sobre la seva confessió.
Pujol, excusant-se amb l’agenda política (Diada, aprovació de llei de consultes...), va dir que compareixeria el dia 22 de setembre. Es vergonyós que una persona que durant 23 anys ha estat al lloc més alt de la política catalana, ara vulgui jugar al gat i la rata amb els parlamentaris catalans.
El segon és Carlos Fabra Carreras, expresident de la Diputació de Castelló, com el seu pare, com el seu iaio, expresident del PP de Castelló i pare d’Andrea Fabra, famosa per una sola frase:¡Qué se jodan!
Dimecres Fabra havia d’ingressar a la presó, però va sol·licitar l’indult al govern. Un indult que havia dit que no demanaria.
Ara, el jutge que ha de signar l’ordre d’ingrés està esperant que es pronunciï el govern abans de prendre una decisió.
Si fem cas dels precedents (a Jaume Matas sé li va negar l’indult) el govern no hauria d’indultar-lo, però tractant-se de Carlos Fabra, no m’atreveixo a posar la ma al foc. Seria lamentable, intolerable, inversemblant i qualsevol adjectiu que et pugui passar pel cap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.