CADELL DEL PP

Feia dies que us volia comentar el nomenament del nou Ministre de Sanitat Alfonso Alonso. Avui, el Periódico, porta un acudit del genial Ferres que ho explica, amb una imatge, millor que jo amb 1000 paraules.

Alfonso Alonso, fill d’una influent família d’Àlaba, va cursar la carrera d’advocat, que va exercir molt poc o res (depenent de els fonts) De ben jove fa entrar a militar al PP i, ràpidament va arribar a ser regidor de la seva ciutat natal: Vitòria.

Després va ser alcalde entre 1999 i 2007, any en el que seu partit, no va guanyar les eleccions. Llavors va donar el salt a Madrid on va ser diputat ocupant primer el càrrec de portaveu adjunt i en arribar al govern el PP, va passar a ser el portaveu del grup al Congrés.

Amb la dimissió de la controvertida Ana Mato, Rajoy li ha volgut reconèixer els serveis prestats al partit i l’ha nomenat ministre.  

Alfonso Alonso té el típic perfil del cadell pepero i la virtut d’estar al lloc oportú en el moment adequat.

Vist des de fora es fa difícil comprendre com es pot arribar a ser ministre d’alguna cosa que no se’n té ni idea. Sobre el tema sanitari, les úniques experiències que ha degut de tenir són les visites que ha get als metges i als hospitals quan ha hagut de visitar a algun amic o familiar. I sempre parlant, naturalment, de la sanitat privada.

Però a Rajoy poc l’importa el perfil de la persona candidata a ocupar un càrrec. Ara per ara, l’únic requisit imprescindible és que l’ombra de la Gürtel no plani sobre ell. Una vegada ja estigui ocupant el nou lloc, segurament li encomanarà la missió de seguir retallant tan com pugui i d’afavorir els interessos de la privada per davant dels de la pública.

A part d’això ja li va bé que els seus ministres tinguin un baix perfil professional, no sigui el cas de que a l’hora de les enquestes d’opinió surtin més ben valorats que el president.

Les qualitats més valorades per a ocupar un càrrec dintre de l’organigrama de l’Estat, a part del que ja he dit de no estar implicats pel cas Gürtel (ni per cap altre, lògicament) són l’arrogància, l’espanyolitat, l’anticatalanisme, la parcialitat i la manca de moral (sempre que no sigui la catòlica)