EL DISCURS DE RAJOY

Tranquils que no us heu perdut res. Tret de les compareixences al Congrés, Rajoy dóna poc de si.

Però, a que estaria bé que fes un discurs parlant sobre els plans que té sobre Catalunya. O conferència si voleu, és igual el nom. L’important és que ho expliqués.

Però ni ho ha fet, no ho farà. Rajoy sembla un xiquet menut. Segur que els que heu tingut fills o heus estat prop d’algun xiquet, segurament sabreu que passen per l’època del no. El no està present per a tot. A qualsevol cosa que els hi diguis la resposta sempre és la mateixa: no.

Estaria bé que a part de dir no a la consulta, no a una hipotètica independència, etc., mirés de intentar convèncer a la parròquia catalana que el millor (segons ell) és seguir junts.

De fet va dir que ho faria, o al menys això va donar a entendre, però a l’hora de la veritat va fer un acte de partit per a explicar-los el que volien escoltar: Que la Constitució i les lleis estan per davant de tot i que mentre ell sigui president del govern no hi haurà cap tipus de negociació per a fer un referèndum secessionista... Ves quina novetat!

De fer el discurs, quins arguments empraria Rajoy per a convèncer-nos de que millor juts que no separats? Quins exemples ens posaria de bon govern d’Espanya?

Sincerament cap. Ara mateix Espanya no es cap referent a imitar. L’economia espanyola (necessària per a que funcionin tota la resta d’àrees) no és recupera. La taxa d’atur és més alt a Espanya que no a Catalunya. El creixement del PIB està estancat. Al començament del seu govern, Rajoy va prioritzar la banca a les famílies: mentre es rescataven caixes d’estalvis i bancs en diner públic, es van retallar notablement els ajuts a la dependència. Van portar al Constitucional la llei catalana de la pobresa energètica, es a dir, la llei que declarava determinades famílies no podien fer front al pagament del rebut de la llum degut als escassos ingressos i l’elevat cost de l’energia. Incompleixen sistemàticament l’Estatut d’Autonomia de Catalunya respecte al finançament, un dels pocs apartats que va salvar el Constitucional. I així podríem continuar...

I a sobre, no ens ofereixen res de nou. Fa uns anys, quan Zapatero estava al govern, encara es va incrementar la part de l’IRPF que gestiona la Generalitat, però des de que governen els populars, res de res. Ni abans, ni ara, ni després...

La pel·lícula el discurs del Rei, protagonitzada per Colin Firth, està basada en la vida del rei Jordi VI d’Anglaterra. Si l’heu vist, el rei es passa mitja pel·lícula intentant superar la tartamudesa que pateix per a que el seu poble el pugui entendre.

Rajoy no és tartamut, potser sovint no diu tot el que hauria de dir, però no tartamut. L’importa un rave que els seu poble l’entengui. De fet, quan parla, ni tant sols els molesta en expressar-se per agradar a aquells que l’estant escoltant.

La imatge que perseguirà a Rajoy tota la seva vida serà la de les compareixences amagat darrere d’una pantalla de plasma. Una manera molt subtil de no admetre preguntes dels periodistes.

Per aquestes alçades (i vistos els precedents) encara hi ha algú que esperi alguna cosa de Rajoy?Jo no, per a què enganyar-nos.