Grècia i Espanya

CARLOS ELORDI

Periodista

Si el que està passant a Grècia espanta els governs i les borses europees és perquè aquests poders temen que una victòria electoral dels radicals grecs doni ales als moviments que en diferents països europeus aspiren al mateix que ells. O sigui, a trencar les regles del joc en què es basa l'euro. Una rebel·lia grega seria controlable. Però si la ultradreta francesa i Podem se sumessin, entre altres, a la decisió, la situació podria quedar fora de control.

Syriza pot guanyar. O no. I, després, el seu govern pot anar a totes o moderar-se bastant més del que avui es creu possible. Res no és segur. S'haurà d'esperar i veure què passa.

Si la prudència s'imposa a l'hora de les previsions, els matisos s'engrandeixen a l'hora de comparar la situació grega amb l'espanyola. Hi ha diferències clares entre l'una i l'altra. Una, el Partit Popular té majoria absoluta; la dreta grega, no. Això dóna a Rajoyun marge de maniobra que Samaràs no ha tingut. Dues, els socialistes grecs estan al caire de la desaparició, però els espanyols no. És a dir, que el Pasok ja no compta, mentre que el PSOE segueix sent una peça fonamental del joc polític. Tres, la crisi i les retallades han anat bastant més lluny a Grècia que a Espanya. I amb ells, la radicalització i la desesperació d'una part important de la població.

En canvi, la batalla política que es donarà d'aquí a les seves respectives eleccions no serà gaire diferent. D'un costat, les forces polítiques instal·lades miraran de convèncer l'electorat que la cosa comença a millorar i que el pitjor que es pot fer ara és apuntar-se a una aventura. De l'altre, els radicals diran que una política que sigui tres quarts del mateix equival a enfonsar-se encara més en la misèria i que ha arribat el moment d'estripar les cartes. Si guanya Syriza, Podem consolidarà les seves possibilitats. Si perd, Rajoy millorarà les seves.