REBEL·LIÓ A LA XARXA

Si amb l’arribada d’ERC a l’Ajuntament d’Amposta estan canviant moltes coses (i així ho vaig fer constar fa uns dies), en d’altres encara no s’aprecia cap canvi. Estic parlant des dos problemes que des de fa anys més m’han preocupat.

Els dos problemes es poden agrupar sota la denominació d’estat de la via pública. Estic parlant de males pràctiques en temes de circulació i de la brutícia que hi sol haver en molts de punts d’Amposta, sobre tot a la zona de les illes de contenidors.

Des de la creació de l pàgina Amposta som tots, han augmentat considerablement el nombre de denúncies relacionades amb aquest tema. Alguns pengem fotografies on s’hi pot veure de tot: des de les bosses de brossa deixades al costat dels contenidors a d’altres que ni tan sols han arribat al lloc adequat, ja perquè els han deixat a un solar que ja de per si està brut o bé a qualsevol altre indret improcedent.

El passat diumenge, després de publicar una foto denúncia a la pàgina esmentada, es va establir un intens debat que va deixar palesa de que la situació està generalitzada per tota Amposta. Tots els que van intervenir parlaven de situacions semblants a les illes de contenidors de prop de casa seva.

El propi alcalde Adam Tomàs va intervenir a un debat menor que es va iniciar a la meva cronologiai va dir que alguna cosa s’havia de fer. No serà fàcil. Quan una societat adquireix un vicis i els porta a terme durant molts d’anys, la anormalitat acaba convertint-se en un fet habitual i tolerat per la majoria. Per tant, els rars som aquells que ens oposem frontalment a acceptar aquests tipus de pràctiques denunciant-les públicament als mitjans del nostre abast.  

I com es poden resoldre els temes (els dos) En primer lloc fent campanyes informatives que hauran de tenir gran difusió en tots aquells mitjans que estiguen a l’abast de l’ajuntament: Revista Amposta, Amposta Ràdio, fulls informatius repartits a totes els bústies de la nostra ciutat i fins i tot, en cas de que es cregui convenient, passar anuncis per les televisions comarcals.

Però aquest tipus de campanyes han de tenir un seguiment exhaustiu. El mero fet de fer-ne difusió no és suficient i acabarà sent un fracàs (com la majoria de campanyes que es van fer en governs anteriors, com per exemple la que feia referència a la recollida d’excrements dels gossos) si, al principi, ja sigui per mig de policies municipals o d’altres persones especialment habilitades, facin incidència sobre els infractors quan aquests siguin enxampats cometent alguna infracció codificada con a tal, ja sigui en el codi de circulació, ja en les ordenances municipals. Aquí podria tenir un paper important el voluntari, una figura que, tot i que quan vaig estar a l’ajuntament, a instància meva, el PSC va presentar una moció, els governs de CiU es van mostrar reticents a l’hora de desenvolupar-la.  

Els mals dels que pateix la circulació són diversos. El més greu de tots el situo als aparcaments inadequats. Tal i com heu pogut veure a les fotos que he anat divulgant en el transcurs del temps, alguns d’aquests aparcaments incorrectes dificulten la normal circulació de les persones, sobre tot d’aquelles que tenen mobilitat reduïda o les mares amb cotxets de nadons.

El primer escrit que vaig fer sobre la circulació a Amposta va ser l’any 1999, quan s’havia d’elaborar la primera modificació del pla de circulació aprovat només feia uns mesos. Per aquest escrit (que vaig adreçar a la Revista Amposta), Roig em va qualificar d’expert i va voler entrevistar-se amb mi. Encara conservo la carta que em va adreçar.

Després de la reunió em va derivar a que parles amb Ruano, el que va ser durant molts d’anys cap de la policia d’Amposta. Ells tenia un concepte de com havia de ser el pla de circulació i jo en discrepava en alguns punts i segur que si l’exposés, tots i cada un dels meus lectors tampoc estarien d’acord amb mi al 100%.

Us he de confessar que quan em treia el carnet a l’autoescola Sènia, els professor ja em consideraven una espècie d’alumne avantatjat ja que difícilment errava una resposta. Simplement em basava en criteris lògics, un criteris que encara conservo i que, segurament, em fan veure la circulació d’una manera molt diferent a com ho fa la majoria.