Jo cobro, tu cobres, ell cobra

JUANCHO DUMALL

Director adjunt

Del contingut de les punxades en la investigació de l'operació Púnicaque ara han sortit a la llum poden extreure's diverses ensenyances. La primera d'elles és l'absoluta falta de vergonya dels empresaris i polítics que es posen d'acord per «saquejar» les arques d'alguns municipis de Madrid, com el molt berlanguià Serranillos del Valle («Serranillos o Serrapollas», diu en una conversa telefònica un dels xucladors implicats, acreditant, per cert, gran domini del castellà). Res que ens sorprengui.

La segona conclusió és que després de la que ha caigut amb els innombrables escàndols de corrupció, amb el creixent repudi social dels xoriços, amb les penes de telediari, amb la infàmia caiguda sobre alguns cognoms, amb la ruïna de carreres polítiques i professionals, després de tot això, encara hi ha alcaldes i regidors decidits a arriscar-se amb les comissions. Són com els anomenatsmulers, que s'exposen a uns quants anys de presó passant un quilo de cocaïna per un aeroport... i que sigui el que Déu vulgui.

Tercera reflexió. Algunes de les comissions cobrades per polítics anaven destinades a finançar la campanya de les últimes eleccions municipals del 24 de maig. És a dir, no estem parlant dels temps deBárcenas ni de Correa. Són altres trames noves sorgides després d'aquells disbarats que van deixar la política per terra i la societat amb una sensació d'afartament.

Un dels eixos de la campanya electoral del 24-M va ser la regeneració democràtica. Doncs bé, mentre als mítings es clamava contra els corruptes i s'advocava per una nova política sense els vicis del passat, hi havia candidats asseguts allà que arrambaven el que podien, i empreses que buidaven les arques públiques al crit literal de «jo cobro, tu cobres, ell cobra, nosaltres cobrem, vosaltres cobreu, tots cobrem».

La mà negra

I quarta. Se senten a Catalunya veus que abans del 27-S una mà negra intentarà fer aflorar més escombraries. Benvingudes siguin les denúncies dels pispes. Però el súmmum és que la corrupció surti a la llum com una carta electoral i no com un exercici cívic i democràtic.