L'Estat de dret i l'atabalament

JOAN TAPIA

Periodista

Les eleccions plebiscitàries, un invent mundial d'Artur Mas per burlar la no autorització per part de Mariano Rajoy d'un referèndum d'autodeterminació, estan generant fenòmens extraterrestres. El primer és que la llista independentista porta en el quart lloc (Mas) el candidat a president, encara que el primer de la llista (Raül Romeva) hagi dit que això no està clar. Que dependrà dels resultats. És clar, va ser desautoritzat immediatament tant per CDC com per ERC -els patrons de la llista- però segueix sent el primer.

¡Curiós lideratge el d'un candidat que ha d'anar de quart i d'un primer que és desautoritzat després de la seva primera declaració! És graciós.

Però hi ha un assumpte de fons més greu. Tots els demòcrates saben -i Mas i Oriol Junqueras ho són- que no hi ha democràcia sense un escrupolós respecte a l'Estat de dret. No hi ha democràcia si els governs -o les majories- se salten les lleis. Doncs bé, la llista independentista defensa la qualitat democràtica d'una Declaració Unilateral d'Independència (DUI), que és incompatible amb la legalitat espanyola.

Els juristes de la causa sembla que salven l'obstacle amb l'argument que la DUI s'acollirà a legalitat catalana, via la llei de transitorietat que es farà després del 27-S si guanya la llista Romeva (¿la puc denominar així?). Alguns analistes sub­ratllen que en unes «plebiscitàries» no hauria de ser suficient la majoria absoluta sinó que els independentistes haurien de treure el 50,01% dels vots. El raonament és correcte però no és el fonamental.

La legalitat

El que és essencial és que la DUI no tan sols violaria la llei espanyola sinó també la legalitat catalana. L'Estatut que els catalans ens vam donar, i per tant el que els catalans tenim com a contracte de mútua confiança (no cap llei espanyola ni cap Estatut retallat), prescriu que tota reforma estatutària necessita el suport de les dues terceres parts del Parlament. Els diputats van establir aquesta prudent norma no per espanyolisme sinó per evitar una reforma precipitada imposada per una majoria de 68 escons. Tocar l'Estatut -van pensar- és una cosa seriosa que requereix un consens superior, una majoria reforçada de dos terços. I això ho van votar tant Miquel Iceta com Mas. No Junqueras -llavors no era d'ERC- però si Josep-Lluis Carod-Rovira i Joan Puigcercós. ¿Resulta que ara CDC i ERC consideren que una DUI és menys rellevant que una reforma estatutària? ¡Fort!

Doncs així és. Es pretén violar no ja la legalitat espanyola sinó la catalana en nom del fi superior de la independència. I saltar-se l'Estat de dret per un objectiu superior té un nom bastant lleig. No crec que aquesta sigui la intenció de Mas i Junqueras. El que passa és que pensen que la independència s'ha de conquistar aramateix, ràpidament, perquè ara

-amb la crisi econòmica i de la democràcia espanyola més l'actitud tancada i tossuda de Rajoy- és el moment oportú. No s'ha de deixar passar l'ocasió.

Són arguments interessants però que topen frontalment amb la prudència amb què els parlamentaris catalans (els nostres) van pactar la norma dels dos terços.

Pulsions perilloses

La pressa és mala consellera i l'atabalament comporta pulsions perilloses. Sí, la destitució del director de Catalunya Ràdio, vuit dies abans que Mas dissolgui el Parlament, és legal. Però no indica fair-play, no inspira confiança en la qualitat d'un futur país independent. ¡S'assembla tant a les pitjors habilitats madrilenyes! Perquè el pecat de Fèlix Riera era militar a Unió, i el candidat d'aquest partit,Ramon Espadaler, és contrincant de Mas (perdó, de Romeva) en les eleccions del 27-S.