¿Netejant Catalunya?

JOAN TAPIA

Periodista

Mentre els empresaris mostren més inquietud pel 27-S (ahir ho va fer el sempre prudent Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç), el PP ha sigut l'últim a decidir el seu candidat. Retira la molt coneguda Alicia Sánchez-Camacho, que ho va ser el 2010 i 2012, i aposta per Xavier García Albiol que va aconseguir l'alcaldia de Badalona, la tercera ciutat catalana, el 2011 i que ara l'ha perdut malgrat haver pujat de vot i ser de llarg la llista més votada.

Albiol és la bèstia negra del progressisme perquè el seu discurs contra la immigració l'acosta més al Front Nacional de Marine Le Pen que a la dreta de Nicolas Sarkozy, malgrat que aquest també abraça reticències similars. Atacar els romanesos i repetir insistentment que «els de casa primer» enerva massa gent. No solament Iniciativa. Per això no va aconseguir pactar amb ningú que li aportés els quatre regidors (en va treure 10) necessaris per continuar a l'alcaldia. Però Albiol és batallador, polemista (sense manies), sap cridar l'atenció i a Badalona ha sigut un alcalde pròxim. Ha satisfet els seus electors, que no són marcians (bastants vénen del PSC) i la classe mitjana del centre (tirant a catalanista) li reconeix bona gestió. A més a més, la seva talla de jugador de bàsquet i les crítiques del món progre li donaran més notorietat.

Albiol s'ha fet un home a Badalona. Però això no implica que sigui un bon candidat a la Generalitat. Ni que el polèmic Netejant Badalona pugui convertir-se en Netejant Catalunya. Rubalcaba ja ha dit que «els problemes de Catalunya no es resolen apel·lant a la xenofòbia». I ningú pot predicar «netejar» al 44% de catalans que es diuen sobiranistes.

Albiol s'agitarà i atraurà focus de televisió (TVE la primera). Però que el partit del Govern canviï de candidat a l'últim moment i en un territori on té un seriós problema, és confessar que no ha fet les coses bé. Que ha perdut el rumb.

Sánchez-Camacho, encara que al final ha confós fermesa amb alarit, no és la culpable de la caiguda de vot del PP que dilluns predeia l'enquesta de La Razón. Baixava de 19 a 10 diputats.

La responsabilitat

La caiguda del PP a Catalunya s'explica perquè el Govern de Rajoy no ha aprofitat la majoria absoluta per acostar-se al centre i que tampoc ha fet cap gest per llimar el conflicte originat per la famosa sentència del Constitucional. Allò ja és passat però la persistent inacció durant tota la legislatura és dolorós present. Per això una altra enquesta -aquesta d'El País- deia diumenge que ni més ni menys que el 83% dels catalans (i el 55% dels espanyols) suspenien la política de Rajoy amb Catalunya.

La culpable (almenys el principal) no és Camacho sinó la ceguesa total de Génova davant el profund malestar català. L'error de la presidenta del PPC (fins ara també ha sigut la seva força) ha sigut doblegarse a la voluntat de Madrid. D'aquesta manera s'aconsegueixen aplaudiments de l'Abc però no es guanyen voluntats a Catalunya.

¿Pot funcionar el pegat Albiol? És combatiu. I sap plantar cara. Però treure arguments a l'independentisme i acostar-se al catalanisme moderat era Rajoy el que ho havia de treballar. No ho ha fet, se li ha acabat el temps (almenys fins al 27-S) i ha decidit llançar Albiola la lluita. Ara potser no voldrà amb la mateixa fermesa competir en el camp de la centralitat catalana -per fer-ho havia d'haver utilitzat el pactista Enric Millo- sinó lluitar pel vot no independentista per evitar un humiliant sorpasso de Ciutadans que afavoriria Albert Rivera en les eleccions espanyoles. I en això potser sí que Albiol és més alt que Inés Arrimadas.