LA VIA AUGUSTA : EL MONESTIR DE 'SOBRADO DOS MONXES'

Durant la meva visita al castell de Pambre, l'encarregat de rebre els visitants em va recomanar la visita al Monestir cistercenc de 'Sobrado dos Monxes', també conegut com a Santa Maria de 'Sobrado dos Monxes'.

Aquest monestir es troba al poble de Sobrado, província de la Corunya no massa lluny del camí de Sant Jaume tradicional, però prou apartat per a rebre la visita dels peregrins que van a Santiago de Compostel·la.

I així ho vaig fer. Mentre la meva dona i l'amiga, a més de la nostra gosseta Greta feien l'etapa de Melide a Arzúa, vaig aprofitar per visitar el monestir esmentat.

L'accés al recinte s'ha de fer per un passadís cobert que va pel bell mig d'una gran edificació que, antigament, s’hauria destinat a alberg i hostatgeria per a peregrins i que ara gestiona una ONG d'ajuda als immigrants. Ja dintre del recinte impressiona veure la façana de l'església amb dos esvelts campanars i d'estil barroc.

S'accedeix al monestir per l'atri d'entrada i de seguida veus a l'esquerra la botiga de records i regals i a un senyor que s'encarrega de vendre les entrades i d'informar els visitants. L'entrada que costa 4 €. Després em va donar instruccions necessàries sobre la visita que vaig fer en solitari. Recordo que em va dir que l'església era la segona més gran de Galícia després de la de Santiago i la seva façana, per a molts entesos, era el màxim exponent del barroc gallec. També em va lliurar un fulletó explicatiu on hi havia un petit plànol del monestir on s’hi destaquen les següents estances: l'atri d'entrada, el claustre de Peregrins, el claustre dels Medallons, la cuina gòtica, la sala Capitular -claustre gran-, l'església, la capella de la MD del Roser, la capella de Sant Joan Baptista i per últim, la façana principal de l'església.

Abans he dit que només entrar al recinte impressiona veure la façana de l'església, però la realitat és que tot el que veus et deixa bocabadat. El claustre dels Medallons em va recordar molt el claustre dels Reials Col·legis de Tortosa, segurament el millor exponent de l'arquitectura renaixentista catalana.

Recordo que només accedir a l'església vaig exclamar: Òstia! La magnitud de tot el que estava veient no era per a menys! Però perquè us feu una idea us transcriuré literalment el que diu el fulletó:

6. Església. Segle XVII. A la magnificència impressionant de la seva façana correspon la seva no menor grandiositat interior, tant per les seves proporcions, com pel treballat de les seves pedres. D'estil i decoració totalment barrocs, les obres es van iniciar el 1640 després d'enderrocar l'original romànic i van finalitzar cap al 1710. Obra de l'arquitecte Pedro de Monteagudo. Planta de creu llatina amb tres naus en eix central i una transversal en el creuer, amb una longitud total de 60 metres i una alçada de la cúpula central de 35 metres...